Estat de conservació | |
---|---|
Risc mínim | |
UICN | 147482710 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Rosales |
Família | Rhamnaceae |
Gènere | Ziziphus |
Espècie | Ziziphus mauritiana Lam. |
Nomenclatura | |
Sinònims |
El ginjoler (Ziziphus mauritiana) és una espècie de planta que proporciona un fruit tropical que és del mateix gènere que el ginjoler comú (Ziziphus jujuba). És una planta tropical que pertany a la família de l'aladern, la Rhamnaceae.
Necessita un ambient més tropical que el ginjoler comú i es creu que es va originar a la regió indo-malàia.[1]
És un arbust espinós perennifoli o un arbret de fins a 15 m d'alt. El fruit és una drupa de mida i forma variables, oval, ovada, oblonga o rodona i de d'1,5 a 6,2 cm de llarg segons la varietat. La polpa és blanca, quan està un xic per sota de la maduresa el fruit és sucós i aromàtic. S'ha naturalitzat d'Àfrica a Afganistan i la Xina, i també de Malàisia a Austràlia i en algunes regions del Pacífic.[2] En alguns lloc és una planta invasora com a les illes Fiji i nord d'Austràlia.
Per 100 grams: Energia alimentària 24, 76 kilojoukes, proteïnes 0,8 g, greix 0,07 g, carbohidrats 17 g, sucres 5,4-10,5 g, fibra 0,60 g, tiamina 0,02-0,024 mg, ferro 0,76-1,8 mg. [3]
Ziziphus mauritiana és un arbre resistent a la secada, les inundacions, les temperatures extremes i els sòls tropicals de laterita. El cultiu comercial arriba fins als 1.000 m d'altitud.[4]
Les principals zones productores són les regions semiàrides de l'Índia. Des de 1984 a 1995 amb cultivars millorats la producció només a l'Índia va ser de 0,9 milions de tones en una superfície de 88.000 ha.
El fruit es pot menjar cru, es pot assecar o se'n poden fer begudes. Té molta més vitamina C que els cítrics. Les fulles són menjades amb facilitat per camells, vaques i cabres.[5] Es consideren molt nutritives. .