Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 setembre 1951 (73 anys) Mohács (Hongria) |
Activitat | |
Ocupació | jugador d'escacs |
Nacionalitat esportiva | Hongria |
Esport | escacs |
Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1970) Gran Mestre Internacional (1973) Àrbitre Internacional (1995) FIDE Senior Trainer (2009) |
Punts Elo (màx.) | 2.630 (1988)< |
Identificador FIDE | 700010 |
Participà en | |
1994 | Olimpíada d'escacs de 1994 |
1992 | Olimpíada d'escacs de 1992 |
1990 | Olimpíada d'escacs de 1990 |
1988 | Olimpíada d'escacs de 1988 |
1986 | Olimpíada d'escacs de 1986 |
1984 | Olimpíada d'escacs de 1984 |
1982 | Olimpíada d'escacs de 1982 |
1980 | Olimpíada d'escacs de 1980 |
1978 | Olimpíada d'escacs de 1978 |
1974 | Olimpíada d'escacs de 1974 |
1972 | Olimpíada d'escacs de 1972 |
1970 | Olimpíada d'escacs de 1970 |
Altres | |
Títol | Gran Mestre (1974) Àrbitre Internacional (1995) 2 cops Campió d'Europa juvenil 3 cops Campió d'Hongria[1] |
Cònjuge | WIM Maria Grosch |
Zoltán Ribli (Mohács, 6 de setembre de 1951), és un jugador d'escacs hongarès que té els títols de Gran Mestre des de 1973 i d'Àrbitre Internacional des de 1995. Ha estat dos cops Candidat al Campionat del món, i tres cops Campió d'Hongria.[2]
És casat amb la Mestre Internacional Femení (WIM) Maria Grosch.[3]
A la llista d'Elo de la FIDE de l'agost de 2020, hi tenia un Elo de 2524 punts, cosa que en feia el jugador número 20 (en actiu) d'Hongria.[4] El seu màxim Elo va ser de 2625 punts, a la llista de gener de 1989, i el seu màxim Elo des de 1990, va ser de 2610 punts, a la llista de juliol de 1990 (posició 22 al rànquing mundial).[5]
Els seus resultats començaren a destacar a començaments dels anys 1970. En etapa juvenil, fou dos cops Campió juvenil d'Europa, el 1968/69 (empatat) i el 1970/71. Obtingué el títol de MI el 1970, i el de Gran Mestre el 1973. A Hongria, fou tres cops campió nacional, els anys 1973 i 1977 (ex aequo), i en solitari el 1974.
En el millor moment de la seva carrera, en Ribli fou dos cops Candidat al Campionat del món, al Campionat del món de 1984 i al Campionat del món de 1986, i també estigué a punt de classificar-se, anteriorment, pel Campionat del món de 1980, però va perdre en el desempat. Al cicle de Candidats de 1983 va guanyar Eugenio Torre (+3, =6, -1),[6] però fou eliminat després per Vassili Smislov (+1, =7, -3).[6] Al torneig de Montpeller de 1985, que feia els efectes de classificatori pel Campionat del món de 1986, no va assolir els play-offs.[7] A Londres el 1984, va participar en el molt rellevant Matx URSS vs Resta del món, derrotant el seu rival soviètic, Rafael Vaganian per poc marge (+1 =3 -0).[2][6][8]
Va esdevenir un competidor temible en el circuit de torneigs internacionals dels anys 1970 i 1980s, amb destacades victòries a Kecskemet 1972 (amb Suetin), Budapest 1975 (amb Polugaevski), Mèxic 1980, Baden Baden 1981 (amb Miles), Portorož/Ljubljana 1985 (Memorial Vidmar, amb Miles i Portisch), Dortmund Sparkassen 1986,[9] Torneig de Reggio Emilia 1986-1987 (per davant, entre altres, de Spasski), i Torneig de Wijk aan Zee 1989 (amb Anand, Sax i Nikolic).[10] D'altres resultats destacats inclouen els segons llocs a Amsterdam 1978 (rere Timman), Bled/Portorož 1979 (amb Larsen, rere Timman), Wijk aan Zee 1983 (rere Andersson), Bugojno 1984 (rere Timman) i Tilburg 1984 (amb Beliavski, Hübner i Tukmakov, rere Miles).[11] Vencé en solitari a Reggio Emilia 1986/7.[12]
Tot i que no ha estat molt actiu en torneig durant els anys 1990 i 2000s, ha mantingut malgrat tot un Elo competitiu (a la llista d'Elo de la FIDE de juliol de 2006 hi tenia un Elo de 2589 punts) i ha mostrat que encara pot tenir actuacions molt dignes en competicions de nivell de Gran Mestre, com ara el torneig de l'Hotel Opatija a Kastav, Croàcia de 2002.[13]
En Ribli estat membre gairebé sempre de la selecció d'Hongria a les Olimpíades d'escacs entre 1970 i 1994, (ha jugat un total de dotze Olimpíades, on hi ha fet un total de 93 punts de 145 partides, un 64,1%).
A les edicions entre 1970 i 1972 hi participà com a MI, i a partir de 1974 com a GM.[14] Hi ha obtingut un total de quatre medalles per equips: va ser el segon tauler de l'equip hongarès que va guanyar la medalla d'or per equips el 1978. També va guanyar medalles d'argent per equips, els anys 1970, 1972 i 1980.
Com a escriptor i periodista, ha publicat multitud d'anàlisis i reportatges de torneigs revistes de tot el món. A més, va ser coautor de dos llibres amb Gabor Kallai:
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Anatoli Kàrpov |
Campió d'Europa juvenil (amb Karl-Heinz Siegfried Maeder i Rafael Vaganian) 1968/69 |
Succeït per: András Adorján |
Precedit per: András Adorján |
Campió d'Europa juvenil 1970/71 |
Succeït per: Gyula Sax |