Зона Замфирова | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Zdravko Šotra |
Protagonistes | Vojin Ćetković (en) Katarina Radivojević (en) Dragan Nikolić Milena Dravić Radmila Živković Nikola Đuričko Sloboda Mićalović (en) Nebojša Ilić (en) Branimir Brstina (en) Ružica Sokić (en) Jelica Sretenović (en) Svetlana Bojković Ana Franić Predrag Ejdus (en) Tihomir Stanić (en) Bata Paskaljević Marija Vicković (en) |
Guió | Zdravko Šotra |
Música | Bilja Krstić (en) |
Fotografia | Veselko Krčmar (fr) |
Muntatge | Petar Putniković (en) |
Productora | Radio-Televizija Srbije |
Dades i xifres | |
País d'origen | Sèrbia |
Estrena | 31 octubre 2002 |
Durada | 104 min |
Idioma original | serbi torlac txec |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica i drama |
Lloc de la narració | Sèrbia |
Zona Zamfirova (Зона Замфирова) és una pel·lícula de comèdia dramàtica de 2002 dirigida per Zdravko Šotra. Es basa en el llibre de 1906 de l'autor serbi Stevan Sremac.[1] a pel·lícula conté el vernacle local del dialecte serbi parlat a la regió de Niš.[1]
Segons dades del 2018, és la pel·lícula sèrbia més vista de la història, ja que ha estat vista per un total d'1,2 milions de persones a les sales de cinema a Sèrbia.[2]
La casa utilitzada per al conjunt de la casa de Zona es troba a Pirot, i va ser construïda l'any 1848 pel ric comerciant Hrista Jovanović.[3] (see Old House, Pirot).
El 24 de gener de 2017 es va estrenar, Vrati se Zone, una seqüela.[4]
Zona Zamfirova està ambientada a la ciutat sèrbia de Niš al segle XIX. La trama segueix la història de Zona Zamfirova (Katarina Radivojević), la filla d'un home ric local, i les vicissituds de la seva aventura amb Mane (Vojin Ćetković), un orfebre normal. Com que era indesitjable que la filla d'un home ric es casés amb un artesà, els dos estan al principi dividits, amb la possibilitat que Zona es casés amb Manulać, que prové d'una família benestant. Tot canvia, però, a mesura que en Mane organitza una conspiració reeixida per quedar-se a Zona per a ell.
A la XXIV edició de la Mostra de València va guanyar una menció especial a la millor banda sonora per Nenad Milosavgjevic.[5]