Un àcid gras és un tipus de molècula orgànica lipídica formada per una llarga cadena hidrocarbonada lineal, normalment formada per un nombre parell d'àtoms de carboni (els més comuns tenen 16 i 18 àtoms de C),[1] a l'extrem de la qual hi ha un grup carboxil (-COOH). Cada àtom de carboni s'uneix al següent i al precedent per mitjà d'un enllaç covalent senzill. La fórmula bàsica d'una molècula d'àcid gras saturat és CH₃–(CH₂)n–COOH. A l'àtom del seu extrem li queden lliures tres enllaços que són ocupats per àtoms d'hidrogen (H₃C-). Els altres àtoms tenen lliures dos enllaços, que són ocupats igualment per àtoms d'hidrogen (...-CH₂-CH₂-CH₂...).
En general (tot i que de vegades no), podem escriure un àcid gras genèric com R-COOH, on R és la cadena hidrocarbonada que identifica l'àcid en particular.
Els àcids grassos són els components d'alguns lípids com els greixos (triacilglicerols), on l'extrem de la molècula on es troba el grup carboxil (-COOH), és el que es combina amb un dels grups hidroxils (-OH) de la glicerina (més correctament propanotriol), reaccionant amb ell per esterificació i formant aigua.
Segons la presència o absència d'enllaços dobles entre els àtoms de carboni, es poden distingir els següents tipus d'àcids grasos:
Es poden dividir entre els de cadena curta, amb molècules curtes que formen greixos volàtils, i els de cadena llarga, amb molècules majors, i conseqüentment sòlids a temperatura ambient. Aquests darrers són la majoria.
Els àcids grassos insaturats, segons el nombre de dobles enllaços o insaturacions, es poden dividir en:
Els àcids grassos insaturats, segons la isomeria del doble enllaç o insaturació es poden dividir en:
Els àcids grassos insaturats, es poden dividir en grups segons la posició del primer doble enllaç o insaturació, d'entre ells es poden destacar:
Els àcids grassos essencials (AGE) són aquells àcids grassos que l'organisme humà no pot sintetitzar i que per tant ha d'aportar directament per mitjà de la menja d'organismes que els continguin o bé que continguin els precursors, si són aquests els que no pot sintetitzar, perquè a partir d'ells sí que pugui sintetitzar-los. En general, ni els humans ni altres molts mamífers són capaços de sintetitzar, per exemple, alguns àcids grassos poliinsaturats amb les insaturacions properes a la fi de la molècula. D'altra banda, la ingesta d'aquests àcids grassos s'ha de fer amb moderació, ja que el seu excés s'emmagatzema al cos en forma de triacilglicerols.
A continuació hi ha una graella amb el nom comú d'alguns àcids i la fórmula molecular amb el nombre de carbonis i algunes arrels lingüístiques dels noms comuns.
Àcids | nC | Fórmula | Arrel lingüística |
---|---|---|---|
Butíric | 4 | CH₃(CH2)₂COOH | butyrum [3](Mantega) |
Caproïc | 6 | CH₃(CH2)₄COOH | Capra (Cabra) |
Caprílic | 8 | CH₃(CH2)₆COOH | Capra (Cabra) |
Càpric | 10 | CH₃(CH2)₈COOH | Capra (Cabra) |
Làuric | 12 | CH₃(CH2)10COOH | Laurus (Llorer) |
Mirístic | 14 | CH₃(CH2)₁₂COOH | Myristica (Nou moscada) |
Palmític | 16 | CH₃(CH2)14COOH | Palmier (Francès Palmera) |
Esteàric | 18 | CH₃(CH2)16COOH | στέαρ (Stéar - gr. carn) |
Araquídic | 20 | CH₃(CH2)18COOH | Arachis (cacaua) |
Behènic | 22 | CH₃(CH2)20COOH | Oli de Behen |
Els àcids grassos insaturats són aquells àcids grassos, de molècules linears, als quals hi ha almenys un doble enllaç a la seva cadena de carbonis. Si només tenen un doble enllaç es diuen monoinsaturats mentre que si en tenen més són poliinsaturats.
En química orgànica es denomina àcid dicarboxílic a aquell compost d'estructura carbonada que està substituït per dos grups funcionals tipus carboxil. Per això, la seva fórmula respon a HOOC-R-COOH, on R sol correspondre a un grup alquil, alquenil o alquilí.
Àcids | nC | Fórmula | Arrel lingüística |
---|---|---|---|
Malònic | 3 | HOOCCH₂COOH | Malus (gr. poma) |
Succínic | 4 | HOOC(CH₂)₂COOH | succinum (gr.ambre) |
Glutàric | 5 | HOOC(CH₂)₃COOH | |
Adípic | 6 | HOOC(CH₂)₄COOH | Adipos |
Pimèlic | 7 | HOOC(CH₂)₅COOH | |
Subèric | 8 | HOOC(CH₂)₆COOH | llatí, Suber, suro |
Azelaic | 9 | HOOC(CH₂)₇COOH | Azot + Elaion (llengües romàniques, Nitrogen + gr. Oli) |
Sebàcic | 10 | HOOC(CH₂)₈COOH | llatí, Sebum (greix sòlid, seu) |
DDDA | 12 | HOOC(CH₂)10COOH |
La prova d'emulsió és un mètode per determinar la presència de lípids mitjançant la química humida. El procediment consisteix a suspendre la mostra en etanol, permetent que els lípids presents es dissolguin (els lípids són solubles en alcohols). A continuació, el líquid (alcohol amb greix dissolt) es decanta a aigua. Com que els lípids no es dissolen a l'aigua mentre que l'etanol sí, quan l'etanol es dilueix, cau de la solució per donar una emulsió blanca tèrbola.
Determinació dels àcids grassos de cadena curta en una mostra. A través de l'obtenció dels èsters metílics dels àcids grassos per reacció amb una solució d'hidròxid de potassi en alcohol metílic i la seva detecció cromatogràfica posterior.[4]
Mètodes de quantificació i determinació de l'estructura molecular també són proposats mitjançant espectroscòpia de ressonància magnètica de protons.[5]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid gras |