Àlaba

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Àlaba

Araba (eu)
Bandera Escut d'armes
Tipus	província d'Espanya i Territori històric
Localització
42° 50′ 00″ N, 2° 45′ 00″ O / 42.8333°N,2.75°O / 42.8333; -2.75
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Basc
Capital	Vitòria
Conté la subdivisió	Gorbeialdea Quadrilla d'Aiara Quadrilla d'Añana Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa Quadrilla de Mendialdea Quadrilla de Salvatierra Quadrilla de Vitòria
Població humana
Població	339.137 (2024) (111,67 hab./km²)
Gentilici	alabès, alabesa
Idioma oficial	castellà basc
Geografia
Superfície	3.037 km²
Altitud	650 m
Punt més alt	Gorbeia (1.482 m)
Punt més baix	Laudio (130 m)
Limita amb	província de Burgos La Rioja ^(es) Guipúscoa Biscaia província de Navarra
Organització política
Òrgan executiu	Diputació Foral d'Àlaba
Òrgan legislatiu	Juntes Generals d'Àlaba ,
• Diputat general	Ramiro González Vicente
Identificador descriptiu
Codi postal	01
ISO 3166-2	ES-VI
Codi NUTS	ES211
Codi INE	01
Lloc web	araba.eus

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria.

Àlaba^[1] (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.^[2]

Orografia

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric —serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri— és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents —amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses—, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part l'enclavament de Treviño (administrativament de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos i La Rioja).

Economia

En la vall de l'Ebre hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha tingut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Laudio-Llodio, Amurrio, Oyón-Oion, Agurain, Iruña Oka, Laguardia i Legutio (Villarreal de Álava).

Divisió administrativa

El territori està dividit en set quadrilles:

1. Quadrilla d'Añana
2. Quadrilla d'Aiara
3. Quadrilla de Mendialdea
4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
5. Quadrilla de Salvatierra
6. Quadrilla de Vitòria
7. Quadrilla de Zuia

Comtat d'Àlaba

Llista de senyors:

• Eylon, c. 850-875.
• Vela Jiménez, c. 875-883.
• Munio Velaz, c. 883-921.
• Àlvar Herrameliz, c. 921-923.
• Fernán González, 923-970, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins al 1046.
• Nuño González, 970-1033.
• Fortunio Iñíguez, 1033-1046.
• Munio Múñoz (co-senyor) 1046-1060, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra (1046-1085).
• Sancho Maceratio (co-senyor), 1046-1060.
• Ramiro, 1060-1075.
• Marcelo, 1075-1085.
• Lope Iñíguez 1085-?, Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins al 1123.
• Lope Díaz el Blanc, ?-1093.
• Lope González, 1093-1099.
• Lope Sánchez, 1099-1114.
• Diego López I, 1114-1123.
• Don Ladrón 1123-1158, Àlaba passa a ser feudatària de Navarra fins al 1199.
• Don Vela, 1158-1175.
• Juan Velaz, 1175-1181.
• Diego López II, 1181-1187.
• Iñigo de Oriz, 1187-1199.
• Diego López I d'Haro, 1199-1214, Després Àlaba passa a ser feudatària de Castella fins a la unió personal del 1322.
• Lope Díaz I d'Haro, 1214-1240.
• Nuño González de Lara, 1240-1252.
• Diego López II d'Haro, 1252-1274.
• Ferran de la Cerda, 1274-1280.
• Lope Díaz III d'Haro, 1280-1288.
• Juan Alonso de Haro, 1288-1310.
• Diego López de Salcedo, 1310-1332.

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

Referències

1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 6 maig 2024].
2. «Àlaba». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

• Alaba wa-l-Kila