Àndrocles
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle I |
| Mort | segle I |
| Activitat | |
| Ocupació | captaire |
| Període | Imperi Romà |
Àndrocles (grec: Ἀνδροκλῆς) [1] és el nom donat per algunes fonts a un esclau d'un cònsol romà. Aulus Gel·li, qui esmenta com a font Apió Plistonices, que afirmava haver-ne estat testimoni, n'explica la història. Està inclosa a la classificació Aarne-Thompson com a tipus 156. El relat va reaparèixer a l'edat mitjana com a "El pastor i el lleó" atribuint-lo en aquella època, erròniament, a Isop (en els reculls de faules del qual és inclòs sovint). Podem comprar-lo amb la faula d'Isop El ratolí i el lleó i el seu tractament de la compassió i la lleialtat.
El conte clàssic
[modifica]La font més antiga en què apareix aquest relat és al llibre cinquè d'Aulus Gel·li (s. II dC), Les Nits Àtiques.
Segons la història, Àndrocles s'havia escapat del seu amo a l'Àfrica (actual Tunísia) i s'havia refugiat a una cova. Al cap d'un moment, hi va entrar un lleó ferit; Àndrocles va observar que tenia una punxa clavada a la pota i que no la podia fer servir. La hi va arrancar i així el va curar. El lleó va agrair a l'esclau la cura i no el va atacar. Durant un temps, els dos van viure junts a la cova, el lleó portava menjar al seu benefactor i reclinava amorosament el cap a la falda. Però, cansat de la vida salvatge, un dia l'esclau se'n va anar i fou capturat i portat a Roma, on és condemnat com a fugitiu al circ per enfrontar-se a les feres. L'emperador assisteix a l'espectacle i, quan el lleó famolenc s'hi abraona, el lleó el reconeix i comença a llepar-lo afectuosament i dòcil. Després de relatar els fets a l'emperador, l'esclau és perdonat i alliberat amb el lleó.
Enllaços externs
[modifica]- Les nits àtiques, llibre V, 14, enllaç directe a la versió original en llatí a Vicifons (Viquitexts en llatí).
Referències
[modifica]- ↑ Joan Alberich; Montserrat Ros. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. §235. ISBN 8477392250.
