Ígor Xafarévitx

Ígor Xafarévitx

Biografia
Naixement	(ru) Игорь Ростиславович Шафаревич 3 juny 1923 Jitòmir (Unió Soviètica)
Mort	19 febrer 2017 (93 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	cementiri de Troiekúrovskoie, 25 ^55° 42′ 01″ N, 37° 24′ 32″ E / 55.700206°N,37.40895°E / 55.700206; 37.40895
President Societat Matemàtica de Moscou
1970 – 1973 ← Israel Gelfand – Andrei Kolmogórov →
Dades personals
Religió	Església ortodoxa
Formació	Institut Steklov de Matemàtiques - Doctor en Ciències Físiques i Matemàtiques (1944–1946) Facultat de Mecànica i Matemàtiques de la Universitat de Moscou (1939–1944)
Tesi acadèmica	Исследования по теории конечных расширений  (1946 )
Director de tesi	Boris Delone
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica, teoria de nombres, àlgebra, teoria de Galois, matemàtiques, dissidència i history of socialism ^(en)
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, activista pels drets humans, dissident
Ocupador	Institut Steklov de Matemàtiques (1946–) Universitat Estatal de Moscou (1944–1975) , acomiadament
Membre de	Royal Society (1981–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1974–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia de Ciències de Rússia Accademia Nazionale dei Lincei
Obra
Obres destacables Teorema de Xafarévitx-Weil Teorema de Golod-Xafarévitx Criteri de Néron-Ogg-Xafarévitx grup de Tate-Xafarévitx Fórmula de Grothendieck-Ogg-Xafarévitx Teorema de Xafarévitx (1974) Из-под глыб (1977) Социализм как явление мировой истории
Estudiant doctoral	Igor Dolgatxev, Suren Arakelov, Yuri Manin, Alexei Parshin, Yuri Drozd, Valentin Kulikov, Viktor Kulikov, Andrei Todorov, Igor Kostrikin, Evgeni Golod, Viatxeslav Nikulin, Boris Moishezon, Alexei Kostrikin, Andrei Tyurin, Viktor Abrashkin i Samuil Berman
Família
Cònjuge	Nina Ivanova
Fills	Andrei Xafarévitx
Pares	Rostislav Stepanóvitx Xafarévitx and Yulia Yacovlevna Vasileva
Premis
(2017)  Medalla d'or Leonard Euler (9 abril 1981)  Membre estranger de la Royal Society (1978)  doctorat honoris causa de l'université Paris-XI ^(fr)  Prix pour une vie consacrée aux mathématiques ^(fr)  Premi Dannie Heineman  Premi Lenin
Lloc web	mi.ras.ru…

Ígor Xafarévitx (rus: Игорь Ростиславович Шафаревич) (Jitòmir, 3 de juny de 1923 - Moscou, 19 de febrer de 2017) va ser un matemàtic soviètic dissident.

Vida i obra

Tot i que els seus pares vivien a Moscou, Xafarévitx va néixer a Jitòmir (avui a Ucraïna) on el seu avi matern disposava d'un ample habitatge, enlloc del pis comunal en el que vivien els seus pares a Moscou.^[1] La seva mare, graduada en filologia, havia sigut deixeble de Teòfil Richter a Jitòmir, arribant a ser una notable pianista; el fill de Richter, el gran pianista Sviatoslav Richter, va estar vivint al pis dels Xafarévitx durant les dècades de 1930 i 1940: entre els dos joves es va establir una amistat duradora.^[2] De petit va estar molt interessat en la història i en la música, però, sense deixar aquests interessos, va decidir estudiar matemàtiques^[3] a partir de 1938. Els seus professors a la Universitat Estatal de Moscou van ser Delone, Kúroix i Gelfand.^[4]

A partir de 1944 va ser professor de la universitat de Moscou, en la qual va defensar la seva tesi doctoral el 1946 i el mateix any va esdevenir investigador de l'Institut de Matemàtiques Steklov.^[5] El 1975 va ser acomiadat de la universitat per les seves activitats "antisocials", ja que era membre del Comité de Drets Humans fundat per Andrei Sàkharov^[6] i el 1974 havia estat publicat el llibre Из-под глыб (Des de sota les roques), escrit conjuntament amb Aleksandr Soljenitsin i altres dissidents del règim soviètic.^[7] El 1982 va aparèixer el seu llibre més polèmic, Русофобия (Russofòbia),^[8] en el qual exposava les seves idees ultranacionalistes, xenòfobes i antisemites.^[9][10][11] Totes aquestes obres li van garantir un lloc d'honor entre els polítics extremistes russos sorgits després de la desaparició de la Unió Soviètica el 1991.^[12]

Com matemàtic, Xafarévitx va ser un especialista en àlgebra i geometria^[13] que va publicar una cinquantena d'articles científics,^[14] entre els quals hi va haver aportacions notables a la teoria de nombres,^[15] a la teoria de Galois,^[16] a la teoria de grups^[17] i a la geometria algebraica.^[18]

Entre els anys 2012 i 2014 es van editar les seves Obres Completes en sis volums, dels quals la seva obra matemàtica només ocupa el sisé volum.

Referències

1. Berglund, 2012, p. 21.
2. Berglund, 2012, p. 27.
3. Nityananda, 2017, p. 437.
4. Zdravkovska, 1990, p. 261.
5. Горчинский et al., 2019, p. 9.
6. Куликов i Шабат, 2018, p. 38.
7. Berglund, 2012, p. 89 i ss.
8. Berglund, 2012, p. 233 i ss.
9. Nityananda, 2017, p. 438-439.
10. Horvath, 2005, p. Cap. 4.
11. Parland, 2004, p. Cap. 6.
12. Dunlop, 1994, p. 19-30.
13. Sury, 2017, p. 441.
14. Горчинский et al., 2019, p. 29-30.
15. Sury, 2017, p. 443.
16. Sury, 2017, p. 447.
17. Sury, 2017, p. 450.
18. Sury, 2017, p. 451.

Bibliografia

• Berglund, Krista. The Vexing Case of Igor Shafarevich, a Russian Political Thinker (en anglès). Birkhäuser, 2012. ISBN 978-3-0348-0214-7. 
• Dunlop, John B. «The ‘sad case’ of Igor Shafarevich» (en anglès). East European Jewish Affairs, Vol. 24, Num. 1, 1994, pàg. 19-30. DOI: 10.1080/13501679408577760. ISSN: 1350-1674.
• Горчинский, С. О.; Куликов, Вик. С.; Паршин, А. Н.; Попов, В. Л. «Игорь Ростиславович Шафаревич и его математическое наследие» (en rus). Труды Математического института имени В. А. Стеклова, Num. 307, 2019, pàg. 9-31. DOI: 10.4213/tm4062. ISSN: 0371-9685.
• Horvath, Robert. The Legacy of Soviet Dissent (en anglès). Routledge, 2005. ISBN 0-203-41285-0. 
• Куликов, Вик. С.; Шабат, Г. Б. «Игорь Ростиславович Шафаревич - великий математик и Учитель» (en rus). Математическое просвещение, Ser. 3, Num. 22, 2018, pàg. 37-63. ISSN: 1992-6138.
• Nityananda, Rajaram «Igor Rotislavovich Shafarevich (1923-2017)» (en anglès). Resonance, Vol. 22, Num. 5, 2017, pàg. 437-439. ISSN: 0971-8044.
• Odifreddi, Pergiorgio. La matematica del Novecento (en italià). Einaudi, 2017. ISBN 9788858425114. 
• Parland, Thomas. The Extreme Nationalist Threat in Russia (en anglès). Routledge, 2004. ISBN 9781134296767. 
• Sury, B. «Igor Rostislavovich Shafarevich: Ш (may we say "shah"?) of Number Theory» (en anglès). Resonance, Vol. 22, Num. 5, 2017, pàg. 441-454. ISSN: 0971-8044.
• Zdravkovska, Smilka «Nasloucháme Igoru Rostislavoviči Šafarevičovi» (en txec). Pokroky matematiky, fyziky a astronomie, Vol. 35, Num. 5, 1990, pàg. 256-272. ISSN: 0032-2423.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ígor Xafarévitx» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• de León, Manuel. «Igor Rostislavovich Shafarevich, muerte de un matemático disidente» (en castellà). Matemáticas y sus fronteras, 2017. [Consulta: 25 abril 2023].
• Габрусенко, Валерий. «Неудобный гений Игорь Шафаревич (Ígor Xafarévitx, geni incòmode)» (en rus). Русская народная линия, 2017. [Consulta: 25 abril 2023].
• «И. Р. Шафаревич (I. R. Xafarèvitx)» (en rus). Математический институт им. В. А. Стеклова. [Consulta: 25 abril 2023].