Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 44,026 Da |
Trobat en el tàxon | |
Rol | desinfectant, cancerigen, metabòlit primari, tòxic per al desenvolupament, tòxic per a la reproducció masculina, tòxic per a la reproducció femenina i carcinogen ocupacional |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂H₄O |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 0,82 g/cm³ (a 50 °F, líquid) |
Índex de refracció | 1,35965 (a 7 °C) |
Moment dipolar elèctric | 1,89 D |
Punt de fusió | −113 °C −111,7 °C |
Punt d'ebullició | 11 °C (a 760 Torr) 10,6 °C (a 101,325 kPa) |
Moment dipolar elèctric | 1,89 D |
Entalpia estàndard de formació | −51,04 kJ/mol |
Pressió de vapor | 1,46 atm (a 20 °C) |
Perill | |
Límit inferior d'explosivitat | 3 vol% |
Límit superior d'explosivitat | 100 vol% |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 0,18 mg/m³ (10 h, cap valor) 1,8 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
Límit d'exposició sostre | 9 mg/m³ (cap valor) |
Punt d'inflamabilitat | −20 °F |
IDLH | 1.440 mg/m³ |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
gas inflamable |
L'òxid d'etilè o oxirà és un compost orgànic amb fórmula química C
2H
4O. És un èter cíclic (és a dir, consta d'un alcà amb un àtom d'oxigen enllaçat a dos àtoms de carboni de l'alcà formant un anell) i un gas incolor inflamable a temperatura ambient, fa olor dolça i és l'epòxid més senzill. Per la seva estructura particular participa fàcilment en moltes reaccions d'addició, per exemple obrint el seu anell i polimeritzant fàcilment. L'òxid d'etilè és isomèric amb acetaldehid i amb alcohol vinílic
Tot i ser una matèria primera vital amb moltes aplicacions, també és una substància molt perillosa, és inflamable, carcinogènic, mutagènic, irritant i un gas anestèsic.[1] Es produeix industrialment per oxidació de l'etilè. Es fa servir com component principal en les armes termobàriques com a líquid refrigerant.[2]
El primer a informar de l'òxid d'etilè va ser el químic Charles-Adolphe Wurtz, que l'any 1859 el va preparar tractant 2-cloroetanol amb hidròxid de potassi:[3]