Òxid de níquel (II)

Infotaula de compost químicNitrur d'escandi
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular73,930258 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolcancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaNiO Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
O=[Ni] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió1.682 ℃ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

L'òxid de níquel (II) és el compost químic amb la fórmula NiO. És el principal òxid de níquel. Es classifica com a òxid metàl·lic bàsic. Cada any es produeixen diversos milions de quilograms de qualitat variable, principalment com a intermedi en la producció d'aliatges de níquel.[1] La forma mineralògica de NiO, bunsenita, és molt rara. S'han reivindicat altres òxids de níquel (III), per exemple: Ni
2O
3 i NiO
2, però encara no s'han demostrat per cristal·lografia de raigs X.[2][3]

El NiO es pot preparar mitjançant diversos mètodes. En escalfar-se per sobre de 400 °C, la pols de níquel reacciona amb l'oxigen per donar NiO. En alguns processos comercials, l'òxid de níquel verd es fa escalfant una barreja de pols de níquel i aigua a 1000 °C, la velocitat d'aquesta reacció es pot augmentar afegint NiO. El mètode de preparació més senzill i amb més èxit és mitjançant la piròlisi de compostos de níquel (II) com l'hidròxid, el nitrat i el carbonat, que produeixen una pols de color verd clar. La síntesi dels elements mitjançant l'escalfament del metall en oxigen pot produir pols grises a negres, cosa que indica no estequiometria.[4]

NiO adopta l'estructura NaCl, amb llocs octaèdrics Ni2+ i O2−. L'estructura conceptualment simple es coneix comunament com a estructura de sal de roca. Com molts altres òxids metàl·lics binaris, el NiO sovint no és estequiomètric, el que significa que la relació Ni:O es desvia d'1:1. En l'òxid de níquel, aquesta no estequiometria va acompanyada d'un canvi de color, sent el NiO estequiomètricament correcte verd i el NiO no estequiomètric negre.[5]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry (en anglès). Weinheim, Alemanya: Wiley-VCH, 2005. DOI 10.1002/14356007.a17_157. 
  2. ↑ "Handbook of Inorganic Chemicals", Pradniak, Pradyot; McGraw-Hill Publications,2002
  3. ↑ Elements, American. «Nickel Oxide» (en anglès). https://www.americanelements.com.+[Consulta: 14 abril 2023].
  4. ↑ PubChem. «Nickel oxide» (en anglès). https://pubchem.ncbi.nlm.nih.gov.+[Consulta: 14 abril 2023].
  5. ↑ «Thermo Scientific Chemicals Nickel(II) oxide, black, Ni 76%, (contains Ni{2}O{3}), Thermo Scientific Chemicals | Fisher Scientific» (en anglès). https://www.fishersci.com.+[Consulta: 14 abril 2023].