Valenzianu

WikiLettera
WikiLettera

Chissu arthìcuru è in custhruzioni. Pudeddi cuntribuì a la so' redazioni.

WikiLettera
WikiLettera

'Ssu artìculu hè in custruzzioni. Pudeti cuntribuiscia à a so redazzioni.

Chistha pàgina (o sizzioni) è ischritta in sassaresu, cu' noti innantu a li vucàburi o ipprissioni parthicurari. Dugnunu pò cuntribuì a la so redazioni rippittendi la varieddai di l'althri autori. Li cifri rimàndani a li noti in fin d'arthìcuru, inogghi sottu.[1]


Valenzianu, Valencianu
("Valencià")

Parlatu in: Spagna
Parsoni: 2.4 milioni (2004)
Filugenesi: Lingui indoauropei





Statutu officiale
Nazioni: Spagna
Cumunità Valenciana
Rigulatu da: Acadèmia Valenciana de la Llengua
Codici di classificazioni
ISO 639-2 cat
ISO 639-3 cat
SIL CLN (EN)
Estrattu in lingua
Dichjarazioni univirsali di i diritti di l'omu - Art.1
Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Lingua - Alencu d'e lingue - Linguistica

Quista pagina pudaria cuntena carattari Unicode.

Lu valenzianu o valencianu (in catalanu: valencià) è[2] una varieddai[3] di la linga catalana fabiddadda in parthi[4] di lu Paesi Valenzianu e[5] la marcha murciana di lu Carce, i' la Regioni di Murcia.[6][7] Fazi[8] parthi di lu gruppu diarettari occidentari[9] (impari lu torthosinu e lu catalanu nord-occidentari) e, pa' chisthu mutibu, si ciama[10] puru sud-occidentari. È la di dui[11] varieddai piú fabiddadda di chistha linga[12], dabbói di cintrari, con 2.5 mirioni di fabeddadori in 2015.[13][14] Lu catalanu i' l'antigòriu Regnu di Valencia è isthaddu purthaddu pa' li catalani dabbói di la cunchistha di Iaggu I i' lu sécuru XIII.

D'althri parthi, «valenzianu» è puru lu nommu isthóricu e tradizionari chi rizzibi la linga catalana i' lu Paesi Valenzianu, undí è l'únicu nommu uffizziari, e lu Carce.[15][16][17] Chisthu nommu è isthaddu impriaddu da sécuru XIV ed è prinzipari i' li dui territóri. Da lu sécuru XV, duranti lu ciamaddu Sécuru d'Oru Valenzianu, si à dibintaddu di moda lu tèimmini «linga valenziana» chi impriàbani l'autori valenziani cumenti Ausiàs March, Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi e Jaume Roig chi ani fruniddu la letteraddura catalana d'óbari umbè impurthanti.

Isthória

[mudificà | edità a fonte]
Ivviruppu territoriari di li linghi di lu sud-ovest d'Auropa.

Lu catalanu è isthaddu impiantaddu i' lu Paesi Valenzianu pa' li massai catalani, e aragonessi chi si abíani caddaranizaddu chizzu, isthabirizaddi in chisthu territóriu a sighiddu di la Cunchistha feudari purthadda a tèimmini par Iaggu I lu Cunquisthadori.[18] Puburaddu di nobu i' lu sécuru XVII, dabbói la cazzadda di li morichi, pa' casthegliani i' li marchi d'intiriori, chisthi marchi so difiniddi cumenti di linga spagola. A maragana tottu, lu valenzianu à isthaddu isthóricamenti la linga dominanti e amministhratiba di lu Paesi Valenzianu.

La prima referenza documentari di l'utirizu di lu tèimmini «valencià» pa' rifiríse a la linga pròpia di li valenciani si agatta a un pruzzessu giudiziari di Minorca invessu Gil de Lozano, dataddu tra 1343 e 1346, i' lu quari si dizi chi la mamma di l'acusaddu, Sibila, fabbidaba «valencianesch» parchí éra d'Oriora.[19]

Lu cunzettu di linga valenziana à appariddu i' la sigunda middai de lu sécuru XIV e si à consoridaddu progressibamenti mentri ciambaba li so' signifiggaddu par avvanimentu dibessi (purítigghi, sozziari ed económicu).[20]

Vucabulariu

[mudificà | edità a fonte]

Eccu una cumparazione di u lèssicu frà u catalanu valenzianu è u catalanu di Catalunia. Si pò ricunnosce l'influenza di a lingua spagnola annantu à u valenzianu.

Valenzianu Catalanu (Catalunia) Spagnolu Corsu
per favor1 si us plau, sisplau por favor per piacè
el xic/la xica el noi/la noia el chico/la chica u zitellu, u giuvanottu, u ghjuvanottu/a zitella, a giuvanotta, a ghjuvanotta, a figliola
el got el vas, el got el vaso u bichjeru

1 Ancu in e Baleare si dice per favor invece di si us plau/sisplau.

Pè i nùmeri "dicesette", "diciottu" è "dicennove" si ùsanu in u dialettu valenzianu dèsset, díhuit è deneu, micca disset, divuit, dinou cum'è in Catalunia.

Referenzi

[mudificà | edità a fonte]
  1. ↑ Quista pàgina hè (almancu in parti) scritta in sassaresu, cù noti annant'à i vocàbuli o sprissioni particulari. Ugnunu pò cuntribuiscia à a so redazzioni utilizendu a variità soia è rispittendu la di l'antri autori.I sciffri rimàndani quindi, à i noti in fin d'artìculu.
  2. ↑ hè in corsu nustrali ughjincu
  3. ↑ varietà, variità
  4. ↑ parlata in parti
  5. ↑ è o é in corsu mudernu
  6. ↑ «valencià, -a». dlc.iec.cat. DIEC. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].
  7. ↑ «De la unitat i la denominació de la llengua catalana». iec.cat. IEC, 16-09-2004. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].
  8. ↑ Faci
  9. ↑ dialettali uccidentali
  10. ↑ par stu mutivu, si chjama
  11. ↑ siconda
  12. ↑ sta lingua
  13. ↑ «Enquesta de coneixement i ús social del valencià 2015. Síntesi de resultats» (cat). ceice.gva.es. Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, 2015.
  14. ↑ «Cifras de población a 1 de enero de 2016 (datos provisionales)» (spa). nota d'isthampa. INE, 2016.
  15. ↑ «Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s'aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià» (cat). [Cunsulthu: 20 làmpadda 2013].
  16. ↑ «valencià, -na» (cat). Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  17. ↑ «Declaració sobre la denominació de la llengua catalana» (cat). iec.cat. Consell Permanent de l'Institut d'Estudis Catalans, 23-02-2006.
  18. ↑ COLL, Miquel. Història. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 346. ISBN 8478263616.
  19. ↑ FERRANDO, Antoni; NICOLÀS, Miquel. Història de la Llengua Catalana. Editorial UOC, 2011, p. 105. ISBN 8497883802
  20. ↑ BELTRAN, Vicent; SEGURA, Carles. Els parlars valencians. 2a ed. València: Publicacions Universitat de València, 2018. ISBN 978-84-9134-240-3