Al brôd[1] (brodo in itagliàṅ) 'l è cal lìqvid ch'al cunpàgna sert prìm piât e ch'al selta fóra in dal cóśer dàint'r in dl'aqva mìa dessèvda dla chèrna cun soquànti verdùri o anca sōl dal verdùri da per lōr. Più urdinàri, anca se dimòndi pràtic, gl'ìn chi brôd fât coi dêd ch'a s cata in di negósi. Śuntènd di tòc ed pâṅ a 'l brōd, a gh'selta fōra la sùpa. Al brôd al servìs anc per tirèr al rîś mèinter ch'al s cōś in padèla.
Manéri 'd dìr
(EGL) Al brôd al s infisìs, (IT) (lett.) Il brodo si infittisce, (fig.) Crescono le noie.
(EGL) Fèr da brôd o da sùt, (IT) (lett.) Preparare la minestra o un piatto asciutto.
(CARPŚ) Lamintèr-es dal brôd grâs,[2] (IT) (lett.) Lamentarsi del brodo grasso, (fig.) Lamentarsi di situazione tutto sommato accettabile.
(CARPŚ) Lasèr quelcdùn coś'r in dal só brôd,[3] (IT) (lett.) Lasciare qualcuno cuocere nel suo brodo, (fig.) Lasciare qualcuno con le proprie convinzioni anche se non utili.
(EGL) Al brôd 'l è trôp giôt, (IT) Il brodo è troppo unto.
(CARPŚ) Èser cuma la fursèina in dal brôd,[4] (IT) Essere come la forchetta nel brodo (inutile).
(CARPŚ) Galèina vècia la fà bòun brôd,[5] (IT) Gallina vecchia fa buon brodo.
(CARPŚ) Nina, śùnt-egh na mescla 'd àqua a cal brôd lè, che Iuśfòun al s ferma a magnèr,[6] (IT) Nina, aggiungi un mestolo d'acqua al brodo, che Giuseppone si ferma qui a mangiare.
(CARPŚ) Tùt 'fà fìs, che 'l brôd 'l 'l inciarìs, (IT) (lett.) Tutto fa fitto, che il brodo lo diluisce, (fig.) Aggiungiamoci anche questo, che tanto poi si farà del chiaro.