Lingua sistemfrater
|
Creator:
|
Pham Xuan Thai
|
Annu de creation:
|
1957
|
Parlatores:
|
|
Academie:
|
|
Familie:
|
|
Lingue-code
|
ISO 639-1:
|
[1]
|
ISO 639-2:
|
[2]
|
ISO 639-3:
|
[3]
|
Carte
|
|
Vide anc: Lingue – Liste de lingues
|
Lingua sistemfrater es un planlingue creat in li annu 1957 per Pham Xuan Thai.
- In Frater, hay ni articul, ni flexion, ni elision, ni concordie de témpor, génere, o númere.
- Li nómine, li adjective, li verbie e li adverbie have li sam radica.
- Li adjective es sempre posit pos li nómine, con li exception del numeró cardinal. Li comparative de egalitá es traductet con je (“quam … quam”); li comparative de superioritá con plus (“plu … quam”); li comparative de inferioritá con plusne (“minu … quam”). li superlative de superioritá es traductet con plusuni (“li plu … quam”); li superlative de inferioritá con plusunine (“li minu … quam”). Li absolut superlative es traductet con tele (“tre”).
- Li numerós cardinal es: uni (1), bi (2), tri (3), kuadri (4), kuinti (5), ses (6), sep (7), okta (8), nona (9), deka (10), senti (100), mil (1000), milion (1 000 000), miliar (1 000 000 000). Li numerós cardinal, quande posit pos li nómine, deveni numerós ordinal. Li numerós multiplicativ es format per adjuntar li parol tem (vez, témpor) al numerós cardinal. Li numerós fractional es format per adjuntar unisur (un super) al numerós cardinal. Li numerós collectiv es format per adjuntar per (per) al numerós cardinal.
- Li pronómines personal es: mi (yo, me), mis' (nos), ni (tu, te [singulari]), nis (vos [plural]), ili (ti, il, le, ela, la, it), ilis (tis, ili), antrop (on). Li pronómines possessive es format per adjuntar ot (de) al pronómines personal.
- Li verbie es absolutmen ínvariant in person e númere: pas (passate) designa li témpor passat; futur (futur) designa li témpor futuri; intem (in témpor) designa li gerundie; probable (probabil) designa témpor conditional; li voce passiv es format per adjuntar es al infinitive.
- Hay null invertion del sequent ordina del paroles, except in poesie: subject-verbie-object.
- Chascun parol es pronunciat exactmen talmen quam it es scrit: chasun lettre sempre have li sam son.
- Li accentu es posit sur li ultim síllabe del parol.
- Complex paroles es obtenet per pur combination del elementes quel forma ili, li fundamentale sempre posit sur li comense.
- Si hay altri parol con signification negativ in li frase, li adverbie ne (ne) es omisset.
- Si extran paroles, precipuemen international paroles, es format per li radica existent in Frater, changea [li su forma] secun li regul 10. Si lor radica ne existe in Frater, ili subisse null change: ili solmen prende li ortografie del parol.
- Pater mis in sel,
- nam ni es santa,
- nasionroi ni aribe,
- desir ni es fakto,
- sur geo omo in sel.
- Don mis jurdis pani jur mis.
- Perdon erormulti mis,
- omo mis perdon filone mis.
- Ne direk mis a proba,
- e libere mis ot benne.
- Amen.