In climatologia l'Oscillazion decennàl del Pacifich (PDO – de la lengua inglesa oscillazion decennàl del Pacifich) a l’è on modèll de interpretazion de la variabilità climatica di oceani a bassa freguenza di temperadur superficiaj di oceani (SST) de l'Oceano Pacifich settentrional che l’è fada su de du fasi, vuna calda e vuna frèggia, i quàj se alternen in del cors del temp a intervaj o scal temporaj de almanc des ann, de sòlit intorna di 20-30 ann. In del cors de la 'fase calda' o 'positiva' la còsta occidentàl de l’America del nòrd e la zòna centràl del Pacifich diventen cald e la part oriental in vesinanza di còst de l’America del Nòrd la diventa frèggia; in del cors de la 'fase frèggia' o 'negativa' el succed inscambi el contrari.
El stat de l'oscillazion e la soa fòrza hinn vardàa adrée per mèzz d’on indes ciamàa indes PDO. El meccanismo per mèzz del quàl el fenòmen el se manifèsta e ‘l va e ven in del cors di ann l’è nananmò conossùu; a gh’è l’ipòtesi che on strat suttil de acqua calda in del cors de l’estaa la riessa a schermà i acqui frègg ch'a hinn pussée de bass. [1] On segnal PDO a l’è stàa menàa al temp del 1661 travèrs di studi dendrocronologich in de l’àrea de la baia de la California.[2]
L'Oscillazione Interdecennal del Pacifich (IPO o ID) la mostra di variazion de pression al livèll de mar (SLP) e di variazion de temperadura di acqui superficiaj (SST) compagn de la PDO sogond on ciclo de 15-30 ann, ma la trà denter sia el Pacifico settentrional che quèll meridional.
In del Pacifich tropical i irregolarità màssim de SST hinn stàa riscontràd lontah de l’equator. Quèst fenòmen chìa l’è assée divèrs de l’Oscillazion Quasi Decennal (QDO) cont on perìodo comprés tra i 8 e i 12 ann e on màssim di slontanament di SST intorna de l'equator, d’ona manera compagna de l’ ENSO, l'oscillazion conligada contl fenòmen de El Niño.