La bauma de las Fadas z-es un site preïstoric de Chastèlperron, en Borbonés, situat aperaquí 1 km au nòrd dau borg, en riba senèstra de Graveron, a 5 o 6 m en dessobre dau nivèu dau riusset. Lo Chastèlperronian deu son nom a 'queu site (37 000-32 000 ans avans lo present).
Doas baumas interconnectadas i saguèron descubèrtas vèrs 1840, benlèu en 1848, durant la construccion dau chamin de fèrre que reliariá las minas de Bert a Dompierre-sur-Besbre.[1] Las primèiras cèrchas saguèron menadas per Albert Poirrier, l'engenhaire que dirigissiá la construccion de la via, interessat per la Preïstòria. Quauques annadas aprèp, entre 1867 e 1872, lo doctor Guillaume Bailleau entreprenguèt de cèrchas novèlas. 'Na tresena sala, uèi abausada, saguèt descubèrta en 1867 per Bailleau. Dins 'questa sala, òm i trobèt de milèirs de silex talhats e de marlhas de mamot de mai de 2 m de longor. De 1951 a 1954 e en 1962, Henri Delporte menèt las darrèiras cèrchas e trobèt de lamas en silèx, apeladas «cotèus de Chastèlperron», de burins, de gratadors e de perforadors.