Lo catalan septentrional (var. catalan septentrionau, rosselhonés[N 1], nòrd-catalan[N 2]) es un dialecte constitutiu del catalan, parlat en la Catalonha Nòrd, que fa partida del blòc dels dialèctes orientals de la lenga. L'emprenta d'aquel dialecte s'estend cap a la Catalonha Centrala dins çò que s'apèla los parlars septentrionals de transicion. Es un dialècte que ten de traches comuns amb l'occitan e mai d'influéncias de l'occitan.
Lo rosselhonés es –e es estat– lo dialècte pont, o, en abandonant aqueste imatge, la franja del catalan septentrional, un dialècte entre l'occitan e la rèsta del catalan, format per un enòrme bagatge d'elements occitans (un observaire tan perspicaç coma Calça, ja en 1588, o aviá remarcat)[1] amolonats, long dels sègles, subre una estructura basicament catalana e que son absents de la rèsta del catalan. Ten un sosdialecte, lo capcinés, que poiriá representar segon de lingüistas que i a un estat arcaïc del rosselhonés.