![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naissença | 1170 ![]() |
Mòrt | 1225 ![]() |
Donadas personalas | |
Religion | Catolicisme ![]() |
Activitat | |
Ocupacion | Trobador, compositor e poèta ![]() |
Activitat | 1195–1209 |
Autres | |
Fraires | Pèire d'Ussel e Eble d'Ussel ![]() |
Parents | |
![]() ![]() |
Gui d'Ussèl (fl.1195-1209[1]) foguèt un trobador, chivalier e chanonge lemosin dau sègle XIII e un dels quatre trobadors d'Ussèl, embe sos fraires Eble e Pèire, e son cosin Elias.
Vint de sas poesias an subreviscudas: uèit cansos, doas pastorèlas, doas coblas, uèit tensos, e un partimen amb Maria de Ventadorn.[2] Demòran quatre melodias de sas cansos.[3]
Cantat de las damas Margarida d'Aubuçon[4] e la comtessa de Montferrand[5].
A causa de son estat eclesiastic, Pèire de Castèlnòu, legat del Papa Innocenci III li faguèt fin finala jurar vèrs 1209 de renonciar a compausar, çò que sembla aver fach.[1]