L'Institut Catolic de Tolosa (ICT) es un establiment privat d'ensenhament superior comprenent de facultats de letras e sciéncias umanas, de drech e de teologia, e tanben d'escòlas superioras professionalas.
Institut Catolic de Tolosa, rue de la Fonderie
Plaçada dins lo centre istoric de Tolosa, carrièra de la Fondariá, dins de bastiments construits entre lo sègle XIV e XVIII l'Institut es partetjada entre las diversas facultats e instituts. Compren tres anfiteatres, una bibliotèca, una capèla, fòrça salas, de laboratòris de recercas, un musèu arqueologic e istoric.
Situat sul site de l'ancian ostal de sant Domenge, la refondacion en 1876 de l'Universitat catolica de Tolosa, se plaçava dins la continuitat de l'anciana universitat que lo sant aviá contribuit a fondar en 1229, coma dins la filosofia de sant Tomàs d'Aquin que la sepultura se tròba a la Glèisa dels Jacobins. Alara que la denominacion d'universitat foguèt abandonada dempuèi 1790 per l'ensenhament superior public al benefici dels noms d'escòlas de drech, de medecina e de facultat des letras, una lei de 1880[1] obliguèt l'establiment de cambiar de nom per aquel d'Institut Catolic de Tolosa. Nom que conservèt dempuèi.
Reconegut d'utilitat publica en 1881 e 2001, l'Institut Catolic de Tolosa aparten a l'Associacion dels evesques fondators de l'Universitat Catolic de Tolosa - Institut Catolic de Tolosa comprenent los sètis evescals de Tolosa, d'Albi, de Pàmias, de Rodés, de Montalban, de Tarba, de Tula, d'Aire e Dacs, d'Aush, de Periguers, de Carcassona, de Perpinhan, d'Agen e de Sant Flor.
L’Institut Catolic de Tolosa es membre de la Federacion internacionala de las universitats catolicas qu'amassa 200 universitats catolicas pel mond e es un dels 6 instituts catolics franceses (amb Angieus, Lilla, París, Lion et La Roche-sur-Yon).
L'establiment prepausa une formacion segon lo dispositiu LMD.
La bibliotèca de l'Institut catolic, compren tres fons, lo fons documentari de 200 000 obratges, lo fond del Centre d'estudis africans, arabis e asiatics CEAAA que compren 12 000 obratges en francés e en arabi, e lo fons patrimonial que compòrta prèp de 25 000 volums abans de 1815, qu'una colleccion de Manuscrichs, Incunables e documents iconografics.
Abat Jacques Thomas, orientalista, professor de filologia semitica
Paire Géraud Venzac, filològ, romanista, autor de trabalh d'erudicion sus Victor Hugo, Gustave Flaubert, e d'una traduccion de la Vida de Sant Gerald d'Aurillac per Odon de Cluny
Anfiteatre Bruno de Solages, bastida en 1650 pels Dominicans, plafon amb 15 quadres de Thomas-Balthazar Moncornet contant la vida de Sant Domenge. (ISMH)
Ostal Seilhan, de Pèire Seilhan, filh de Bernard viguièr del comte de Tolosa, qu'abitava Sant Domenge. (ISMH)