Ilienses
Articulu in nugoresu
Sos Ilienses o Ioleos fint una populassione antica sarda de s'epoca nuraghesa.
Istòria
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In sa mitologia antica custa populassione benit dae sos tempos de Iolau, s'eroe chi aìat juttu in Sardigna, in ube aìat fundàu una colunia, carchi fizu de Eracle; pro sos latinos fint in Sardigna ca sos de Troia, nàda fìntzas Iliu, si aìant mòghiu in cughe a pùstis de cando sa tzittade fit rùtta: pro custu si naran Ioleos, populassione chi pro Pomponiu Mela fit sa prus antica de tottu s'isula. Posta a banda sa paristòria, pro s'archeologia sos Ilienses fint bènnios dae su Mare de Mesu orientale, mancàri cumpartìnde s'identitade chin sos fentomàos Shardana.
Cando sa Sardigna si l'ant picàda sos punicos e romanos, parte de sos Ilienses, impare a sos Balaros e Cossos, si fit retiràda in su trettu de muntagna connòttu comente Barbàgia pro menzus paràre fronte a sos invadores. In su 177 A.C., nàchi sos Balares e Ilienses aìant chircàu de che furriàre sos romanos ma los aìat bìntos Tiberiu Graccu su Betzu.