Pa negre (cinta)

Iste articlo ye sobre una cinta catalana de 2010; ta atros usos, se veiga Pa negre.

Pa negre
Títol	Pa negre
Poster d'a cinta
Ficha tecnica
Dirección	Agustí Villaronga
Aduyant de dirección	Pol Rodríguez
Dirección artistica	Ana Alvargonzález
Producción	Isona Passola (executiva) Lluís Ferrando (delegada)
Disenyo de producción	Aleix Castellón
Guión adaptau	Agustí Villaronga
Basau en	Pa negre, novela d'Emili Teixidor
Musica	José Manuel Pagano
Soniu	Dani Fontrodona, Fernando Nocillo, Ricardo Casals
Fotografía	Antonio Riestra
Montache	Raúl Román
Vestuario	Mercè Paloma
Maquillache	Alma Casal
Actors	Francesc Colomer Marina Comas Nora Navas Roger Casamajor Lluïsa Castell
Datos y cifras
País(es)	Catalunya
Anyo	2010
Debantadera	21 de setiembre de 2010 Festival Internacional de Cine de Sant Sabastián (Sant Sabastián, Guipuzcua, Espanya)[1] 15 d'octubre de 2010 Espanya[1]
Chenero(s)	Cine de drama
Durada	108 min
Idioma(s)	Catalán
Companyías
Productora(s)	Massa d'Or Produccions Televisió de Catalunya Televisión Española
Presupuesto	4 millons d'euros[2]
Informacions en bases de datos especializadas:

Pa negre (títol orichinal en catalán, Pan negro en aragonés, enguerada en Aragón con o suyo títol orichinal) ye una cinta catalana de cine de drama dirichida por Agustí Villaronga seguntes un guión adaptau por él mesmo (basau en a novela Pa negre d'Emili Teixidor). A suya banda sonora orichinal ye de José Manuel Pagano, a suya dirección de fotografía d'Antonio Riestra y producioron a cinta Isona Passola y Lluís Ferrando ta las productoras Massa d'Or Produccions, Televisió de Catalunya y Televisión Española. Forman l'elenco d'actors d'a cinta, entre d'atros, Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor y Lluïsa Castell.

Centrando-se en un asasinato s'analizan os vinclos d'una familia y o suyo lugar en os anyos 1940. A cinta mezcla o chenero dramatico, o misterio por saber a verdat d'os crímens y un sinyalín de fantasía ligada con os suenios y pantasmas que s'ofreixen como alternativa en os uellos infantils d'o protagonista, qui marca l'anvista de tot o relato.

Enguerada en o Festival de Cine de Sant Sabastián de 2010, a cinta ganó nueu Premios Goya y fue candidata de l'Academia Espanyola de Cine ta los Premios Oscar de 2011^[3][4] dimpués d'haber estada pretrigata chunto a La piel que habito, d'Almodóvar, y La voz dormida, de Benito Zambrano. Con ista elección, se convertió en a primera cinta en catalán que va optar a os Oscars.

Argumento

Pa negre parla sobre a postguerra rural en Catalunya con un parlache no politico, sino emocional. En ixas envueltas d'a postguerra, Andreu, un nino d'o bando d'os republicanos, troba un día en a selva os cadavres d'un hombre y o suyo fillo. As consecuencias portan a la desintegración d'a suya familia, atrapada por mentiras y culpas d'o pasau.

O mallorquín Agustí Villaronga, director d'a cinta, se centra en como a guerra afecta a chent, deixando de costau ideyolochías políticas y con a guerra soque como telón de fundo.^[5]

Guión

Ta fer o guión d'a cinta, Agustí Villaronga fació servir -amás d'a novela homonima- bels aspectos replegaus en atras dos novelas de Teixidor, Retrat d'un assassí d'ocells y Sic transit Gloria Swanson, ta enriquir l'argumento y bellas caracteristicas d'os personaches.^[6]

Producción

Puestos de rodache

Ista cinta, producida por Isona Passola, fue rodada en Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort (o Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac), Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L'Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny y Tavertet. Ta fer a cinta se tornó a enchegar l'antiga fabrica textil de Can Llanes, en Manlleu.

Elenco

Actor / actriz orichinal	Personache
Francesc Colomer	Andreu
Marina Comas	Núria
Nora Navas	Florència
Roger Casamajor	Ferriol
Lluïsa Castell	Ció
Mercè Arànega	Sra. Manubens
Marina Gatell	Enriqueta
Elisa Crehuet	lola
Laia Marull	Pauleta
Eduard Fernández	mayestro
Sergi López	alcalde

Personaches

O pai d'o nino protagonista ye un republicano que vive as represalias d'as suyas accions politicas. Quereba eslampar d'o destín de pobreza d'o lugar y por ixo encetó estudios que lo van portar a dentrar en contacto con un mundo d'ideals que mira de transmitir a lo suyo fillo. Por aconseguir-le un millor futuro, remata participando en accions delictivas y pactando con os ricos d'o lugar.

Su mai trigó a suya parella refusando a l'alcalde, qui quiere vengar-se y encorre a la familia. Treballadera y esfensora d'os suyos, arriba a amagar crimens y mira d'aconseguir a favor d'os poderosos ta salvar a chent que quiere. A suya cunyada gran l'empenta en iste camín.

Su tía Enriqueta reculle tamién istas paradochas: tien relacions con un guardia civil que son motivo de xorrontadura pero d'atra mán refusa un matrimonio de conveniencia y luita por a suya independencia treballando como modista. A lola veye con pena como toz os suyos fillos paten as cosecuencias d'a redota militar y fa un poder por protecher a os ninons, os cuals embolica con falordias tradicionals plenas de pantasmas.

Os tres primos d'Andreu chugan un papel important en o suyo acucutar en a realidat: Núria por as revelacions constants d'o pasau, por os prebas de fuyida que'n proposa y por recontar un atra vesant familiar d'o pasau y a prima chiqueta porque representa l'odio y os prechudicios d'o pueblo enta os primos "royos".

Toz os personaches tienen un costau fosco: o mayestro ye alcolico, se siente fracasau y s'entrefila una relación pedofila con a prima; l'alcalde ye corrupto; os ricos mueren a toz os que se meten en o suyo camín; os vecins han participau d'o feito desencadenant d'atros crimens (capar un homosexual y republicano).

O nino remata contachiau d'ista morfuga opresiva y mentirola y marcha por a via comoda, asegurar-se un futuro, decepcionau d'o suyo entorno familiar, con o cual creba mesmo acceptando l'aduya d'os ricos que han causau a muerte de su pai.

Premios

• 2011: XXV Premios Goya:^[7]
  • Premio Goya a la Millor Cinta.
  • Premio Goya a o Millor Director ta Agustí Villaronga.
  • Premio Goya a la Millor Actriz ta Nora Navas.
  • Premio Goya a la Millor Actriz Segundaria ta Laia Marull.
  • Premio Goya a la Millor Actriz Revelación ta Marina Comas.
  • Premio Goya a o Millor Actor Revelación ta Francesc Colomer.
  • Premio Goya a o Millor Guión Adaptato ta Agustí Villaronga.
  • Premio Goya a la Millor Fotografía t'Antonio Riestra.
  • Premio Goya a la Millor Dirección Artistica t'Ana Alvargonzález.
• 2011: III Premios Gaudí:
  • Millor cinta en luenga catalana.
  • Millor interpretación femenina principal ta Nora Navas.
  • Millor interpretación femenina secundaria ta Marina Comas.
  • Millor interpretación masculina secundaria ta Roger Casamajor.
  • Millor dirección ta Agustí Villaronga.
  • Millor guión ta Agustí Villaronga.
  • Millor fotografía ta Antonio Riestra.
  • Millor musica ta José Manuel Pagano.
  • Millor montache ta Raúl Román.
  • Millor dirección artistica t'Ana Alvargonzález.
  • Millor dirección de producción t'Alex Castellón.
  • Millor soniu ta Dani Fonrodona, Fernando Novillo y Ricard Casals.
  • Millor vestuario ta Mercè Paloma.
  • Millor maquillache y peluquería ta Satur Merino y Alma Casal.
• 2010: Festival Internacional de Cine de Sant Sabastián^[8]
  • Concha de Plata a la Millor Actriz ta Nora Navas.

Procheccions

En 2010 l'engueroron con 75 copias. L'asistencia de publico en as salas de prochección mientres a primer semana superó a cifra d'os 28.000 espectadors.^[9] En soque un mes en cartelera recullió 700.000 euros, seguntes numeros de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC). Con enchaquia d'as nominacions a os Premios Goya, a cinta se tornó a exhibir en chinero de 2011 en 39 salas de toda Espanya.^[10]

En Francia s'engueró con 40 copias en versión orichinal subtitolada, con buenas criticas d'a prensa escrita.^[11] Tamién se prochectó en China, Chapón, Alemanya y Estaus Unius.^[12]

Referencias

1. (en) Enguero de Pa negre en Internet Movie Database.
2. "Pa negre" desembarca a Los Angeles amb elogis, però amb un llarg camí fins als Oscars en www.324.cat, 14 d'octubre de 2011.
3. (ca) "Pa negre", primera pel·lícula en català que opta a l'Oscar.
4. (ca) "Pa negre", seleccionada per anar als Oscar.
5. (ca) Agustí Villaronga: «Sabia que se'ns reconeixeria, però no tant...», en El Periódico de Catalunya.
6. (ca) Agustí Villaronga roda "Pa negre", adaptació de la novel·la d'Emili Teixidor.
7. (ca) "Pa negre" també arrasa als Goya.
8. (es) "Pa negre" en Zinemaldia.
9. (ca) "Pa Negre" desborda les previsions de recaptació a la primera setmana.
10. (ca) "Pa negre" torna a 39 sales de tot l'Estat per l'èxit de nominacions als Goya.
11. (ca) "Pa negre" s'ha estrenat a França amb 40 còpies.
12. (ca) "Pa negre" als Oscar.

Se veiga tamién

• Cine en 2010.
• Cintas de 2010.

Vinclos externos

• (ca) (es) (en) Web oficial.
• (en) Pa negre en Internet Movie Database.
• (es) Pa negre en Filmaffini.
• (es) Pa negre en DeCine21.
• (es) Pa negre en LaHiguera.
• (es) Pa negre en Fotogramas.

Premios Goya
Predecesora: Celda 211	Premio Goya a la Millor Cinta 2010: 25^ena edición	Succesora: No habrá paz para los malvados