Aporia crataegi ![]() | ||
---|---|---|
![]() | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Arthropoda | |
Clas: | Insecta | |
Orde: | Lepidoptera | |
Familia: | Pieridae | |
Xéneru: | Aporia | |
Especie: |
A. crataegi (Linnaeus, 1758) | |
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Aporia crataegi ye una especie d'inseutu lepidópteru de la familia Pieridae. (Linnaeus, 1758).[1][2][3]
El so aspeutu xeneral ye inconfundible, amosando una mancha discoidal de pequeñu tamañu sobre un fondu totalmente blancu, según venes de color negru nel machu y pardes na fema.[4] El cuerpu ye de color gris escuru con antenes en forma de bastoninos.[5] Les sos ales son arredondiaes y tienen un valumbu d'ente 6 y 8 cm, lo que la convierte na especie de mayor tamañu de la so familia.[5][6] Les femes suelen ser llixeramente de mayor tamañu y presenten nes ales árees tresparentes.[4] Les gates son grises y peludas, con una llinia de color negru sobre l'envés y manches coloraes.[5]
Ta llargamente distribuyida, atopándose nel norte d'África, Oriente Mediu y el restu d'Asia ente 40 y 70° N hasta Xapón.[7] N'Europa ta presente na mayor parte del continente, faltando en gran parte de Noruega y Suecia, islles del Atlánticu, islles Baleares, Córcega, Cerdeña, Creta y otres islles del Exéu, según nes islles Britániques, llugar esti postreru onde s'atopa escastada.[7]
Les gates arrexúntense pa envernar, construyendo un nial conxuntu.[6] Tres la envernía aliméntense en pequeños grupos o por separáu.[7] La pupa suxetase colgando de les fueyes, o en tarmos de gramínees.[6][7]
Una sola xeneración (univoltina).[4] Nel sur d'Europa dende mediaos d'abril a xunu y nel norte d'Europa dende finales de mayu a principios de xunetu, anque depende de l'altitú, temporada y llocalidá.[7] (Voltinismu).
La so alimentación ye distinta a la d'otres especies asemeyaes.[6] Aliméntase d'árboles frutales y espinos, como la cirolar (Prunus domestica), zrezal (Prunus avium), pescal (Prunus persica), almendral (Prunus amygdalus) y otros como'l majuelo (Crataegus monogyna), la peral (Pyrus communis) y el pumar (Malus domestica).[5][7]
![]() |
Wikispecies tien un artículu sobre Aporia crataegi. |