![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
| |||||
Alministración | |||||
País | ![]() | ||||
Autonomía | ![]() | ||||
Provincia | ![]() | ||||
Ámbitu funcional territorial | Ámbitu Metropolitanu de Barcelona | ||||
Contorna | Baix Llobregat | ||||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
Alcaldesa de Cervelló (es) ![]() |
Montse Canas (es) ![]() | ||||
Nome oficial | Cervelló (ca)[1] | ||||
Códigu postal |
08758 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 41°23′46″N 1°57′32″E / 41.396166°N 1.958895°E | ||||
![]() | |||||
Superficie | 24.1 km² | ||||
Altitú | 122 m[2] | ||||
Llenda con | Torrelles de Llobregat, Vallirana, Subirats, Gelida, Corbera de Llobregat, La Palma de Cervelló y Sant Vicenç dels Horts | ||||
Demografía | |||||
Población |
9647 hab. (2024) - 4529 homes (2019) - 4525 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 100% de Baix Llobregat | ||||
Densidá | 400,29 hab/km² | ||||
Viviendes | 24 (1553) | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
cervello.cat | |||||
![]() |
Cervelló ye un conceyu de Cataluña. Perteneciente a la provincia de Barcelona y asitiáu na contorna del Baix Llobregat, forma parte del área metropolitana de Barcelona. El conceyu, con una estensión de 24,21 km², tien un total de 8909 habitantes (INE 2017). La densidá de población ye de 367,99 habitantes per quilómetru cuadráu. En 1998 sufrió la secesión del barriu de La Palma que pasó a ser conocíu como La Palma de Cervelló.
L'escudu de Cervelló definir pol siguiente blasón: Escudu losanjado: d'oru, un venáu d'azur. Por timbre, una corona de barón.[3]
Foi aprobáu'l 2 de payares de 1984. El venáu d'azur sobre campu d'oru son les armes parlantes de los barones de Cervelló. D'ende tamién el tipu de timbre del escudu. Les armes de los barones de Cervelló tamién pueden vese nel escudu de Vallirana, que coyeron les armes intercambiando los esmaltes y colores.
Dientro del términu municipal destaca l'antigua iglésia parroquial de Sant Esteve de Cervelló obra d'Antoni M. Gallissà, les ruines del castiellu de Cervelló, la ilesia de Santa María, el Mas Pitarra y el prioratu benedictín de San Ponce de Corbera, ente otros.