Christina Stead![]() | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu |
City of Rockdale (en) ![]() |
Nacionalidá |
![]() |
Muerte | Sydney, 31 de marzu de 1983[2] (80 años) |
Familia | |
Padre | David George Stead |
Casada con | William J. Blake [1] |
Estudios | |
Estudios |
Sydney Teachers College (en) ![]() |
Llingües falaes | inglés[3] |
Oficiu | escritora, novelista, cuentista, traductora, política |
Emplegadores | Universidá de Nueva York |
Trabayos destacaos |
The Man Who Loved Children (en) ![]() Letty Fox: Her Luck (en) ![]() For Love Alone I'm Dying Laughing: The Humourist (en) ![]() |
Premios |
ver
|
IMDb | nm0824088 |
![]() |
Christina Stead (17 de xunetu de 1902, City of Rockdale (en) – 31 de marzu de 1983, Sydney) foi una novelista y cuenteru australiana, aclamada pola so sátira y penetración psicolóxica.
El so padre foi'l biólogu marino y pionero nel caltenimientu, David George Stead. Stead yera partidaria del marxismu, pero nunca perteneció al Partíu Comunista.[5] Magar nació y morrió en Sydney, Nueva Gales del Sur, Stead vivió munchos años n'Inglaterra y Estaos Xuníos. Dexó Australia en 1928, y trabayó nun bancu parisín de 1930 a 1935. Stead formó pareya col escritor, broker y economista políticu marxista William J. Blake, con quien viaxó a España (abandonando'l país al soceder la Guerra Civil Española, cuando se camudaron a Estaos Xuníos). Casar en 1952, una vegada que Blake pudo llograr el divorciu de la so esposa anterior. Blake fina de cáncer d'estómagu en 1968, y ella tornó a Australia.[5]
Stead escribió quince noveles y dellos volúmenes de hestories curties mientres la so vida. Dedicar a la enseñanza, dictando la materia de "Trabayu en novela" na Universidá de Nueva York en 1943 y 1944, y tamién trabayó como guionista en Hollywood mientres la década de 1940.,[5] contribuyendo colos filmes: Madame Curie (película biográfica), y They Were Expendable (película de guerra, con John Ford y John Wayne).[5]
La so primer novela, Seven Poor Men of Sydney (1934) rellata les vides de los radicales y estibadores, pero la mayoría de les sos obres nun se caracteriza pol realismu social. La so novela más conocida, col títulu irónicu de The Man Who Loved Children, ta basada na so infancia, y foi publicada per primer vegada en 1940. Nun foi hasta que'l poeta Randall Jarrell escribió'l prólogu pa la edición estauxunidense de 1965, cuando la novela empezó a ser reconocida por mayor cantidá de públicu. Nel 2005, la revista Time incluyir na so llista de les "100 meyores noveles ente 1923 y 2005".[6] La novela Letty Fox: Her Luck, foi prohibida oficialmente n'Australia per dellos años yá que yera considerada amoral y lasciva.[7]
Stead asitia la so única novela británica, Cotter's England, en Gateshead (llamada Bridgehead na novela). Ella taba en Newcastle upon Tyne nel branu de 1949, acompañada pola so amiga Anne Dooley (apellíu de soltera Kelly), una muyer local, quien inspiró'l personaxe de Nellie Cotter, la heroína del llibru. El títulu de la edición estauxunidense d'esti llibru ye Dark Places of the Heart.[8]
Noveles
Hestories curties
Cartes
Traducciones