Cúmulu abiertu M36 | |
---|---|
Cúmulu abiertu[1] | |
Parte de | Camín de Santiago |
Descubridor | Giovanni Battista Odierna (es) [2] |
Data de descubrimientu | 1654[2] |
Datos d'observación | |
Ascensión reuta (α) | 84,075 °[3] |
Declinación (δ) | 34,14 °[3] |
Distancia a la Tierra |
4100 ly 1318 pc |
Magnitú aparente (V) | 6 (banda V) |
Constelación | Auriga[5] |
Velocidá radial | −1,2 km/s[6] |
Radiu | 7 ly [2] |
Tipu espectral | I |
Catálogos astronómicos | |
New General Catalogue | 1960 |
Otros nomes | |
Ver llista
| |
Coordenaes: 5h 36m 18s, 34° 8′ 24″
Messier 36 (tamién conocíu como M36 o NGC 1960) ye un cúmulu abiertu na constelación d'Auriga. Foi afayáu por Giovanni Batista Hodierna enantes de 1654. El M36 ta a una distancia d'unos 4.100 años lluz dende la Tierra y toma unos 14 años lluz d'amplitú. Hai siquier sesenta miembros nel cúmulu. El cúmulu ye bien similar a al cúmulu (M45) de Pléyades, y si tuviera a la mesma alloña de la Tierra seríen de magnitú similar.
Les sos estrelles, bien nueves, cunten con una variable (V431 Aur): davezu presenta magnitú 9.25 en banda V pero, ensin una clara periodicidá, xube hasta la magnitú 9.05 n'esplosiones que suelen durar unos cinco díes. Afayóse pola sonda espacial HIPPARCOS en 1993 asignándose-y un periodu de 16.86 díes. Mientres l'añu 2007 estudios fotométricos fechos dende'l Observatoriu Astronómicu de Cáceres y dende Segovia, n'España, amosaron trés españes distintes asocedíes nun intervalu de namái tres meses, ensin periodicidá dalguna, dibuxando una curva de lluz dafechu distinto a la de la sonda HIPPARCOS.
En 1996 afayar na parte central del cúmulu una nueva y débil estrella caliente, identificada col oxetu IRAS 05327+3404, qu'emite un fluxu bipolar de gas caliente: nes meyores imáxenes disponibles apaez con aspeutu "cometario" debíu al remexu acoloratáu de gas emitíu.