La Torre de Cabdella | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Alministración | |||||
País | España | ||||
Autonomía | Cataluña | ||||
Provincia | provincia de Lleida | ||||
Contorna | Pallars Jussá (es) | ||||
Tipu d'entidá | conceyu de Cataluña | ||||
Alcalde de Torre de Capdella (es) | José María Dalmau Gil | ||||
Nome oficial | Torre de Cabdella, La (ca)[1] | ||||
Códigu postal |
25515 | ||||
Xeografía | |||||
Coordenaes | 42°25′19″N 0°58′57″E / 42.421999°N 0.982544°E | ||||
Superficie | 165.3 km² | ||||
Altitú | 1075 m[2] | ||||
Llenda con | Espot, Sort, Baix Pallars, Senterada, Sarroca de Bellera y La Vall de Boí | ||||
Demografía | |||||
Población |
794 hab. (2023) - 383 homes (2019) - 377 muyeres (2019) | ||||
Porcentaxe | 100% de Pallars Jussá (es) | ||||
Densidá | 4,8 hab/km² | ||||
Viviendes | 176 (1553) | ||||
Más información | |||||
Estaya horaria | UTC+01:00 | ||||
torredecapdella.org | |||||
La Torre de Cabdella ye un conceyu español de la provincia catalana de Lleida. Pertenez a la contorna del Pallars Jussà, dientro de Vall Fosca.
1900 | 1930 | 1950 | 1970 | 1981 | 1986 |
---|---|---|---|---|---|
1.323 | 1.889 | 1.610 | 953 | 721 | 754 |
Ta asitiáu a la vera del ríu Flamisell y nes estribaciones de la sierra de Montsent.
Sobre una zona de roques metamórfiques, sacante en Oveix y Aguiró, onde hai un vulcanismu antiguu.
Según dellos documentos, en 1178 el conceyu yera yá'l centru económicu del valle. En 1380 dependía de Arnal de Erill, conde de Erill, anque dalgunos de los agregaos que componen el conceyu actual pertenecíen a la baronía de Bellera. Los Erill caltuvieron el control de les tierres hasta'l fin del antiguu réxime ente que los de Bellera entá calteníen les sos tierres según el censu realizáu en 1831. Mientres la Primer Guerra Carlista producióse cerca del agregáu de Pobleta una batalla na que vencieron los lliberales.
En distintos momentos hanse anexonáu los conceyos de Aguiró, Astell, Capdella, Espuy, Oveix, Monros y Pobleta de Belbehí.
Dientro del conceyu atópense diverses ilesies romániques.
El términu ta compuestu por diversu agregaos, dalgunos d'ellos despoblaos. La base de la economía ye l'agricultura, destacando'l cultivu de ceberes, pataques y alfalfa. La ganadería ye tamién bien importante una y bones la bayura de camperes atrai a los fataos en branu.
En 1914 construyóse la central llétrica de Cabdella que se nutre de les agües del Flamisell. La so producción añal ye d'unos 61 millones de kWh. Otres centrales llétriques instalaes nel conceyu son les de Molinos, construyida en 1916 y con una producción de 35 millones de kWh y la de Estany Gento-Sallente de 1981 con una potencia instalada de 415.000 kW. Celebra la so fiesta mayor el martes anterior al día de l'Ascensión.