Llingües yupik | ||
---|---|---|
Distribución xeográfica | Árticu d'América del Norte | |
Países |
Rusia Alaska | |
Filiación xenética | L. Yupik | |
Subdivisiones |
Sirenikski (?) Naukanski Alutiiq Yupik de Siberia central Yupik d'Alaska central | |
ISO 639-2 | ypk | |
Códigu Glottolog | yupi1267 | |
Ver tamién Idioma - Families - Clasificación de llingües | ||
[editar datos en Wikidata] |
Les llingües yupik pertenecen a la familia de les llingües esquimal-aleutianes. Los idiomes aleutianos y esquimales dixebrar hacia l'añu 2000 e. C., y les llingües yupik dixebrar ente sigo y del inuktitut hacia l'añu 1000. Súpose n'años recién que l'idioma yupik tamién puede xiblase si fai falta llegar a más distancia de lo normal pa la voz falada.
Los esquimales yupik falen cinco llingües distintes, dependiendo del área xeográfica. Estos idiomes difieren tantu ente sí qu'un falante nativu d'unu d'ellos nun puede entender los otros cuatro, anque sí captar la idea xeneral d'una conversación.
Les cinco llingües yupik son :
Tienen de 13 a 27 consonantes.
Consonantes del yupik central:
'c (ts/ch), g (ɣ) (fricativa velar), gg (x) (fricativa velar sorda), k, l (ɮ) (fricativa llateral alveolar), ll (ɬ) (alveolar llateral sorda), m, ḿ (m sorda), n (alveolar), ń (n sorda), ng (ŋ), ńg (ŋ sorda), p, q (oclusiva uvular), r (ʀ) (fricativa uvular), rr (χ) (fricativa uvular sorda), s (z), ss (s), t (alveolar), û (w), v (v/w), vv (f), w (χw), y, '' (xeminación de la consonante precedente)
Les llingües yupik tienen cuatro vocales: 'a', 'i', 'o' y schwa.
Vocales del yupik central:
a, aa, y (ə) (schwa), i, ii, o, uu
(Ante la proximidá de les consonantes uvulares 'q', 'r' o 'rr', la vocal 'i' pronúnciase como una /y/ zarrada, y 'o' como una /o/ zarrada.)
Les llingües yupik, como otres llingües esquimal-aleutianes, constitúin un tipu particular d'idioma aglutinante llamáu idioma polisintéticu: se "sintetiza" un raigañu y dellos afixos gramaticales pa formar pallabres llargues con significáu paecíu al d'una frase completa.
Los idiomes yupik nun s'escribieron hasta la llegada de los europeos, a empiezos del sieglu XIX. Los primeros intentos d'escribir yupik fueron fechos polos misioneros, que, colos sos ayudantes, falantes d'estes llingües, traducieron la Biblia y otros testos relixosos al yupik. Cuando Alaska foi mercada per Estaos Xuníos, enseñar a los neños yupik a escribir n'inglés con lletres llatines nes escueles públiques. Dalgunos aprendieron tamién el sistema d'escritura yupik desenvueltu pol reverendu Hinz, qu'utilizaba les lletres llatines y que se convirtió nel sistema d'escritura más frecuente pal yupik. En Rusia, la mayoría de los yupik aprendieron a lleer y escribir namái rusu, pero dellos intelectuales utilizaron l'alfabetu cirílicu pa escribir el yupik.
Nos años 60, la Universidá d'Alaska axuntó a un grupu d'investigadores y de falantes nativos, quien desenvolvieron un sistema d'escritura pa reemplazar al de Hinz. Unu de los oxetivos d'esta escritura yera que pudiera afaese a un tecláu inglés, ensin utilizar signos diacríticos nin lletres extra.