![]() | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcalde de Matalebreras (es) ![]() | Pedro Maria Moreno Valer |
Nome oficial | Matalebreras (es)[1] |
Códigu postal |
42113 |
Xeografía | |
Coordenaes | 41°50′26″N 2°02′48″W / 41.840555555556°N 2.0466666666667°O |
![]() | |
Superficie | 41.63 km² |
Altitú | 995 m |
Llenda con | Pozalmuro, Villar del Campo, Trévago, Fuentestrún, Castilruiz y Ólvega |
Demografía | |
Población |
81 hab. (2024) - 40 homes (2019) - 26 muyeres (2019) |
Porcentaxe | 0.09% de provincia de Soria |
Densidá | 1,95 hab/km² |
Más información | |
Estaya horaria | UTC+01:00 |
![]() |
Matalebreras ye una llocalidá y tamién un conceyu de la provincia de Soria, partíu xudicial de Soria, Comunidá Autónoma de Castiella y Llión, España. Pueblu de la Contorna del Moncayo.
Dende'l puntu de vista xerárquicu de la Ilesia Católica forma parte de la Diócesis d'Osma la cual, de la mesma, pertenez a l'Archidiócesis de Burgos.
Asitiada xunto a la Sierra del Maderu, el so términu llenda con Muriu de Ágreda, Olvega, Montenegro de Ágreda, Castilruiz y Fuentestrún.[2]
Crucie de caminos na N-122 (Zaragoza-Soria). De Matalebreras parten les siguientes carreteres: SO-692; SO-380; SO-P-1052-
A la cayida del Antiguu Réxime la llocalidá constituyir en conceyu constitucional, conocíu entós como Matalebrera, na rexón de Castiella la Vieya,[3] partíu de Ágreda y que nel censu de 1842 cuntaba con 90 llares y 369 vecinos.
A mediaos del sieglu XIX[4] crez el términu del conceyu porque incorpora a Montenegro de Ágreda.
En 2010 la población xubía a 99 habitantes, 53 homes y 46 muyeres.[5]
Gráfica d'evolución demográfica de Matalebreras ente 1900 y 2010 |
![]() |
Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE. Población según el padrón municipal de 2010 del INE. |
Nucleos | Habitantes (2000) | Habitantes (2010)[6] |
---|---|---|
Matalebreras | 112 | 92 |
Montenegro de Ágreda | 9 | 7 |
Nel so términu ya incluyíos na Rede Natura 2000 los siguientes llugares:
Nel términu atopen estensiones d'encines, carrasca, sabina, carbayu y enebro. Otres especies son té, árgoma (Genista scorpius), gayuba, estepa (Cistus), manzanilla y tomillu.
Les especies qu'habiten na zona son venaos, gatu montés (Felis silvestris), corzos y xabalinos, xunto con llebres, coneyos, perdices y codorniz.
L'agricultura dedícase principalmente a la cebera, xunto col llinu. La ganadería ye lanar, combinada cola cría industrial de porcín. Esisten truébanos trashumantes. Les manufactures, el comerciu, la construcción y los servicios sobremanera, tienen tamién importancia en Matalebreras.
La ilesia parroquial católica de San Pedro Apóstol ye de fábrica gótica, conserva del sieglu XVI una capiya y la nave, mientres el restu del edificiu ye del sieglu XVIII. Gabriel de Pinedo realizó l'Altar Mayor de la ilesia.
Matalebreras tien una torre mozárabe anguaño en ruines. Son dignes de mención tres cases blasonadas del XVII-XVIII, una d'elles del marqués de Velamazán, nes que puede contemplase l'arquiteutura señorial de la zona.
Destaquen la Ilesia de San Pedro Apóstol, Cases Blasonadas, Torre Mozárabe, Castru Celtíberu, Ponte Romana y la Muralla Mora (medieval).
Tamién destaca la casa del guardés, edificiu de 200 años d'una gran cencellez.
Les fiestes principales son n'agostu n'honor de la Virxe del Rosario y de San Roque (15 y 16 d'agostu).
Naturales de la llocalidá de Matalebreras: