Nerina Pallot | |
---|---|
Vida | |
Nacimientu | Xerséi[1], 26 d'abril de 1975[2] (49 años) |
Nacionalidá | Reinu Xuníu |
Estudios | |
Estudios |
Wellington College (es) Jersey College for Girls (en) |
Llingües falaes | inglés[3] |
Oficiu | cantautora, guitarrista |
Influyencies | Elton John |
Xéneru artísticu | pop |
Instrumentu musical | guitarra |
Discográfica | Polydor Records |
IMDb | nm2219001 |
nerinapallot.com | |
Nerina Natasha Georgina Pallot (26 d'abril de 1975, Xerséi) ye una cantante y compositora británica que llogró la fama cola tema "Everybody's Gone to War".[4]
Anque nació en Londres, foi criada en Xerséi, Reinu Xuníu pol so padre, d'ascendencia francesa, y la so madre que provién d'Allahabad, India.
Nerina aprendió a tocar el pianu de pequeña de forma autodidacta, aprendiendo más tarde tamién a tocar la guitarra. Depués estudió violín y ópera nuna escuela como pupila. Compunxo la so primer tema a los 13 años, depués d'escuchar a la cantante y pianista Kate Bush interpretar la so tema "This Woman's Work" na televisión. Ella reconoz qu'esi cantar foi la que la inspiró a dedicase a la música. Estudió nel Xerséi College for Girls.[5]
Nerina Pallot sacó'l so álbum debú al traviés de la compañía Polydor Records, tituláuDear Frustrated Superstar, n'agostu de 2001. Llanzó dos singles comerciales, "Patience" and "Alien", y un terceru "If I Know You" del que se grabó un videu pero a la fin foi canceláu. Antes d'abrir la xira de Bryan Adams plantegóse una reedición pero nunca llegó a ver la lluz. Depués de protagonizar un escándalu nun programa de TV de talentos, foi echada de la so compañía de discos y ella amosó'l so descontentu al traviés de la so páxina oficial y otros medios. En 2003, cantó la voz principal na tema "Truly" perteneciente al álbum Chimera de Delerium. Col ésitu del so segundu álbum Fires, l'álbum foi rellanzáu.[4]
El so segundu álbum, Fires, foi llanzáu n'abril de 2005 al traviés de la so propia compañía discográfica llamada Idaho Records xunto col sofitu de Chrysalis Music Publishing ufiertándo-y £50.000 (unos 82.000 dólares) pa la producción del álbum. Aun así foi escasu dineru pa Nerina, teniendo qu'hipotecar la so casa pa pagar los costos del álbum. Nerina escribió toles temes de Fires.
L'álbum foi producíu y entemecíu por Howard Willing (OK Go, Stevie Nicks, Lisa Marie Presley, Melissa Auf der Maur, The Smashing Pumpkins) y Eric Rosse, quien produció "Learning To Breathe" y "Heart Attack"
El primer single d'álbum foi "Everybody's Gone to War". Esta tema xeneró discutiniu, llegando a recibir l'artista amenaces de muerte:
"Tenía una cuenta en AOL y de sópitu empecé a recibir gran cantidá de mensaxes. Dalgunos yeren respigantes, diciendo 'Te voi atopar y te mataré por haber -y faltáu'l respetu a los soldaos'. Yeren mayormente de rapazos nuevos estauxunidenses. Foi asina mientres unos seis meses".[5]
Un segundu single, "Damascus", foi sacáu en xunu de 2005, siguiéndo-y un terceru "All Good People". A fines de 2005, Nerina robló contratu cola discográfica 14th Floor Records (dependiente de Warner). Depués d'ello, una nueva versión del álbum que ye más "resplandorientu" (según les sos pallabres) y contién cuerdes adicionales en delles pistes, foi llanzáu al mercáu'l 24 d'abril de 2006, lo cual dio-y a Nerina mayor ésitu al algamar el puestu 21 nes llistes. Con más de 100.000 álbumes vendíos, algamó'l Discu d'Oru nel Reinu Xuníu.
El segundu single foi la tema "Sophia", regrabada xunto al productor Mitchel Froom, entrando en llistes britániques nel númberu 32. N'abril de 2007, la tema foi nomáu a un premiu Ivor Novello. El tercer single foi "Learning To Breathe" qu'algamó'l puestu 70 en llistes britániques.
The Graduate foi llanzáu'l 5 d'ochobre de 2009 nel Reinu Xuníu y algamó el puestu 46 nes llistes britániques na so primer selmana. La versión estándar del álbum inclúi 10 temes orixinales, ente que la versión d'iTunes tien 3 pistes adicionales, y la versión deluxe 7 versiones acústiques de les temes del álbum. L'álbum llogró crítiques estremaes, con dellos críticos afirmando qu'ésti yera'l so meyor álbum ente qu'otros sosteníen que'l cambéu de direición con al respective de Fires yera un error. Ensin intenciones de que l'álbum fuera una continuación del so anterior discu, Nerina Pallot defendió les necesidá de qu'haya una progresión ente dambos discos.[6]
En xunetu de 2010, Pallot volvió a Geffen Records y al representante que-y fixo formar contratu con Polydor en primer llugar. Ella confirmó que'l nuevu álbum llamaríase "Year of the Wolf" al traviés de la so cuenta de Twitter el 21 de xineru de 2011. Ella grabó con Bernard Butler pal álbum; el nome del mesmu ta inspiráu nel so fíu Wolfie, del cual taba embarazada cuando compunxo los temes que la integren.[7][8][9] El single principal foi "Put Your Hands Up", llanzáu'l 24 d'abril d'esi añu.
A principios de 2006, Pallot comprometer con Howard Willing, unu de los productores que trabayó con ella nel so segundu álbum Fires, pero la rellación terminó más tarde el mesmu añu. Pallot conoció al productor inglés nomáu al Grammy Andy Chatterley en xineru de 2007. Comprometiéronse'l mesmu día de la so primer cita y casáronse 6 meses dempués el 14 de febreru de 2007. La hestoria foi cuntada por Pallot nel show de Janice Long de la BBC Radio 2 el 3 de xunu de 2009.[5][15] La pareya anguaño mora en Londres, Reinu Xuníu. Pallot tiempu dempués completó los sos estudios en Lliteratura Inglesa en Birbeck, Universidá de Londres.[15]
El 9 de setiembre de 2010, Pallot anunció via Twitter:
"@Andy_Chatterley y yo tamos arguyosos de presenta-yos al nuesu meyor cantar. El nuesu fíu, Wolfie Chatterley, nacíu esta mañana".[15]
El nome completu del neñu ye Wolfgang Amadeus Chatterley.[9] El 1 de xunetu de 2012, mientres se presentaba nel Festival de Cornbury, Pallot confirmó que ye una fan del equipu de fútbol Arsenal F.C.[16]