Coordenaes: 4h 47m 6.724s, 26° 10′ 45.53″
RV Tauri (RV Tau)[7] ye una estrella variable na constelación de Tauru. Ye la estrella prototípica d'un tipu de variables que lleven el so nome, les variables RV Tauri.
La variabilidá de RV Tauri afayóse en 1905 por Lydia Ceraski. Posteriores estudios fotométricos punxeron de manifiestu que'l so curva de lluz amosaba evidencies d'irregularidá. Sicasí, detectóse cierta semeyanza cola de les cefeides; anguaño sábese que tanto les variables RV Tauri como les cefeides son estrelles pulsantes.[8]
Sicasí, nun sería hasta 1926 cuando les variables RV Tauri fueron consideraes una clase de variables distintu.[8]
RV Tauri ye una superxigante mariella de tipu espectral G2 con una masa averada de 6,5 mases solares. Mientres el so periodu de 78,7 díes, el so rellumu varia dende magnitú +9,8 a +13,3. La variación de lluminosidá va acompañada d'un cambéu nel tipu espectral, dende G2 (mariellu) en máximu rellumu hasta M2 (colloráu) cuando'l rellumu ye mínimu. Amás del periodu fundamental, RV Tauri amuesa variaciones nuna escala de tiempu más amplia, favoreciendo que la so lluminosidá media vaya camudando a lo llargo d'un periodu averáu de 1100 díes.
Piénsase que, casi con certidume, les variables RV Tauri son estrelles post-caña asintótica xigante (RAG) que tán nes etapes de finales de la so vida, xustu enantes de la espulsión de les sos capes pa formar una nebulosa planetaria y la contraición del so nucleu que da llugar a una nana blanca.[8]Coles mesmes, piénsase que probablemente les variables RV Tauri son estrelles binaries.[9]
Primeramente pensóse que RV Tauri taba a unos 1607 pársecs (5240 años lluz) del Sistema Solar —asumiendo una magnitú absoluta de -3,65—;[10] yá que la estrella tópase arrodiada por un discu circumestelar, revisóse la so distancia hasta los 2170 parsecs (7100 años lluz) aproximao.[9]