Riodinidae | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Arthropoda | |
Clas: | Insecta | |
Orde: | Lepidoptera | |
Suborde: | Ditrysia | |
Infraorde: | Rhopalocera | |
Superfamilia: | Papilionoidea | |
Familia: |
Riodinidae Grote, 1895 | |
Subfamilies | ||
Consultes | ||
[editar datos en Wikidata] |
Riodinidae, ye una familia de caparines que forma parte de la superfamilia Papilionoidea, compónse de 3 subfamilies.
Destacase pol comportamientu de los adultos y les adautaciones de les canesbes que viven acomuñaes con formigues, y pola elevada diversidá morfolóxica y fenotípica ente ya inclusive dientro de los xéneros reconocíos.[1] Sicasí son probablemente la familia de caparines menos estudiada a nivel mundial.[2][3]
Los Riodínidos representen aproximao'l 8% de les especies conocíes de caparines del mundu, y xunto colos Hedylidae son les úniques dos families de Papilionoidea que tán principalmente acutaes a una única biorrexón, con casi 90% de les especies nel Neotrópicu.[4]
Los Riodínidos tienen una marcada diversidá de órganos androconiales, incluyendo dellos órganos únicos dientro de les caparines verdaderes. Envalórase que'l 25% de les especies tienen dalgún tipu de órgano androconial (alar, abdominal o apendicular), pero son más frecuentes ente les especies paleotropicales de la subfamilia Nemeobiinae, ente les que predominen les androconias alares.[1]
Namái se tien rexistru de plantes güespedes pa 199 especies de Riodinidos (un 14% del total d'especies conocíes), la mayor parte de les plantes reportaes provienen de los órdenes Fabales, Myrtales y Malpighiales, pero tamién s'atopen Apiales, Aquifoliales, Asparagales, Asterales, Caryophyllales, Celastrales, Dilleniales, Ericales, Fagales, Gentianales, Lamiales, Laurales, Magnoliales, Malvales, Oxalidales, Poales, Polypodiales, Proteales, Pteridales, Ranunculales, Rosales, Santalales, Sapindales, Saxifragales, Solanales, Vitales, Zingiberales y Zygophyllales.[4]
Wikispecies tien un artículu sobre Riodinidae. |