![]() | |
---|---|
![]() | |
Alministración | |
País | ![]() |
Autonomía | ![]() |
Provincia | ![]() |
Partíu xudicial | Valladolid |
Tipu d'entidá | conceyu d'España |
Alcalde de Valdearcos de la Vega (es) ![]() | Eduardo Santos Medina |
Nome oficial | Valdearcos de la Vega (es)[1] |
Códigu postal |
47317 |
Xeografía | |
Coordenaes | 41°38′34″N 4°02′51″W / 41.642777777778°N 4.0475°O |
![]() | |
Superficie | 14.33 km² |
Altitú | 777 m |
Llenda con | Curiel de Duero, Corrales de Duero, Roturas, Mambrilla de Castrejón, San Martín de Rubiales y Bocos de Duero |
Demografía | |
Población |
64 hab. (2024) - 31 homes (2019) - 26 muyeres (2019) |
Porcentaxe | 0.01% de provincia de Valladolid |
Densidá | 4,47 hab/km² |
![]() |
Valdearcos de la Vega ye una llocalidá de la provincia de Valladolid, Castiella y Llión, España.El pueblu atopar al este de la provincia. Llenda con San Llorente, Corrolades de Duero, Bocos de Duero, San Martín de Rubiales Curiel de Duero. Ye unu de los cinco conceyos que constitúin el Valle del Cuco.
Los edificios tradicionales son de piedra, siendo los más reseñaos, la ilesia de l'Asunción, la ermita de la Virxe de la Zarzuela y la ermita del Cristu. La villa de Valdearcos cunta con un rollu renacentista de xusticia na plaza de riba, detrás de la ilesia. Dichu rollu escarez de remate.
Valdearcos ta a 65 km de Valladolid y ta a 777 msnm.
En 1752 el catastru del Marqués de la Ensenada apaez la siguiente información:
Valdearcos dependía del Señoríu del Duque de Béxar con capital en Curiel de Duero Comunidá de villa y tierra de Curiel. El duque recibía alcabalas por valor de 1500 reales añales y otros 50 reales por nomar alcaldes y rexidores. En Curiel había médicu, barberu sangrador y herbistas. La contorna de Valdearcos ye de tres llegües de 5.000 vares castellanes.
Hai tierres de regadío y de secanu, nes primeres sémense cañamares, nes otres: trigu, cebada, centenu, avena y unos pocos garbanzos. Tamién hai viñes, almendrales y nozales; cirolares y perales. Blimes y álamos blancos y negros (chopos). Les tierres producen cada tercer añu (con barbechu entemediu). Los cañamares y les viñes tolos años. Nenguna tierra produz más qu'una collecha al añu. Había 6 truébanos. La unidá de superficie ye la fanega, pero tamién lu faen por obraes de 600 estadales. Ente toos va haber 3.000 obraes dedicaes al cultivu, de les cualos de regadío son 40, el restu de secanu.
Ganáu: Oveyes, cabres, pollines, yegües, vaques y gües, que s'emplegaben pa la llabranza.
Los principales impuestos son diezmos y les primicias. Los diezmos, dempués de retirar una parte pal mididor y otros, estremar en 9/9, que se lleven: 1/3 pal obispu de Palencia, el segundu terciu pal Duque de Béxar, y el tercer terciu la ilesia de Valdearcos (el cuidu del edificiu, el crua y el beneficiáu).
La población componer 51 vecinos, incluyendo hasta los lisiados, qu'habitaben nes 47 cases del cascu urbanu, había tamién 2 cases en ruines y delles corrolades, payares, etc.
El conceyu (conceyu) tenía'l cuartu fiel mididor y el derechu de corredoría (derechu de revisar les peses y midíes de la contorna y sirvir de midida patrón). El conceyu tamién tenía una fragua, la casa que sirve de conceyu, una cortil, una bodega y varies tierres y viñes en Valdearcos y otros términos, varies tierres tener cedíes a la obra pía fundada pol obispu Guzmán de Palencia.
Valdearcos tien un préstamu a favor de les memories d'ánimes de la ilesia parroquial pol que paga 75 reales al añu y otru a favor de la obra pía citada enantes, pol que paga 82 reales.
Por servicios (impuestu), paga 406 reales. Per cientos (impuestu) 850, d'instrumentu 77 y de sisa 1.500, un impuestu de consumu, a pagar esta sisa ayuda al taberneru con 500 reales. Hai una tabierna y un carniceru que vien de fora.
Había una casa de la cofradería de la nuesa Señora de l'Asunción que sirvía d'agospiamientu a los pasaxeros, ensin da-yos llimosnes.
Hai dos ciruxanos, unu pal pueblu y otru pa Bocos, tamién un Escribán del conceyu que ye tamién Sacristán. Hai un maestru de neños y otru sacristán, que ye tamién texedor de llinu y sayal. Hai un xastre. Hai nueve xornaleros y los demás del pueblu hasta 30 tamién a día son xornaleros, páguense 2 reales diarios de jornal. Nun hai probes de solemnidá.
Nel censu de Pascual Madoz (1845-1850) consten los siguientes datos:
La ilesia parroquial tien una referencia de 1804 alrodiu de un arreglu de la ermita de San Miguel (que nun esiste anguaño).
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2014 |
397 | 411 | 373 | 400 | 418 | 378 | 337 | 267 | 188 | 150 | 95 |
La Ilesia de l'Asunción ye la construcción más importante. L'edificiu ye de piedra siendo'l so elementu más visible la so torre de dos cuerpos. Les parés tán reforzaes por contrafuertes. Tien una única nave rectangular cubierta con bóveda d'aresta. El presbiteriu ta enmarcáu por un arcu de mediu puntu y la capiya mayor tien una bóveda de teceletes del sieglu XV. L'accesu a la ilesia facer por un pórticu llateral adosáu a la nave principal. La sacristía ye pequeña y ta del llau del Evanxeliu.
Finxos na so construcción:
Elementos de la parroquia:
Ermita de La nuesa Señora de la Zarzuela. Ye una ermita pequeña de piedra del sieglu XVIII que guardaba la imaxe de la Virxe de la Zarzuela. La Virxe de la Zarzuela.
La lleenda acomuñada a esta ermita ye que la virxe col neñu y un reló apaecer nun artu a una pastora que venía de Curiel. Hubo discutiniu alrodiu de si la imaxe apaecida pertenecía a Valdearcos o a Curiel. Decidióse que la Virxe quedara en Valdearcos y el neñu xunto al reló pasó a Curiel.
Y tercer domingu de setiembre celebra la fiesta d'esta virxe, nueve día antes treslládase la imaxe al pueblu y faise una novena. El día de la fiesta, devuélvese la imaxe a la ermita ente música y bailles.
Cantar a la Virxe de la Zarzuela Viva la Virxe de la Zarzuela qu'en nuesta ermita tien el so altar y reine siempres triunfante Cristu en Valdearcos noble y lleal. Siempres vamos ser los tos fieles fíos tu nuesa madre siempres vas ser y cola to ayuda, perpetúa siempres vamos ganar a Satanás Viva la Virxe de la Zarzuela...
Ermita del Santu Cristu. Ye una ermita asitiada na entrada del pueblu viniendo dende Curiel que contuvo un retablu del sieglu XVIII con una escultura d'un Cristu Crucificáu. El retablu treslladar a la Ilesia Parroquial.