X Distritu de París | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Instituto público (es) ![]() | [[d:Special:EntityPage/Q16665915|{{{2}}} | ||
Coleutividá territorial francesa con estatus especial | ![]() | ||
Tipu d'entidá | distritu municipal | ||
Cabezaleru/a del gobiernu | Alexandra Cordebard | ||
División | |||
Xeografía | |||
Coordenaes | 48°52′32″N 2°21′28″E / 48.875508°N 2.357853°E | ||
![]() | |||
Superficie | 2.89 km² | ||
Llenda con | II Distritu de París, III Distritu de París, IX Distritu de París, XI Distritu de París, XVIII Distritu de París, XIX Distritu de París y XX Distritu de París | ||
Demografía | |||
Población | 81 926 hab. (1r xineru 2022) | ||
Densidá | 28 348,1 hab/km² | ||
Más información | |||
Fundación | 1860 | ||
mairie10.paris.fr | |||
![]() |
El X Distritu de París (Xᵉ arrondissement de Paris, en francés) ye unu de los venti distritos de los que se compón la capital francesa. Ta asitiáu na vera derecha del ríu Sena. Tamién ye conocíu so los nomes de arrondissement de l'Entrepôt o Enclos Saint-Laurent, anque estes denominaciones gocien d'escasu usu.
Nesti distritu atopa la Estación de París Norte (Gare de Nord) una de les mayores estaciones de tren d'Europa, la Estación de Paris Est (Gare de l'Est) y la Canal Saint-Martin.
El distritu ta estremáu en cuatro barrios:
El so alcalde ye Rémi Féraud (PS). Foi escoyíu en 2008[1] por seis años. L'alcaldía asítiase nel númberu 72 de la cai del Faubourg-Saint-Martin.
El Distritu cuntaba nel últimu censu de 1999 con 89 612 habitantes sobre una superficie de 289 hectárees, lo que representa una densidá de 31 008 hab/km². Códigu postal: 75010
Añu (censu nacional) | Población | Densidá (hab. per km²) |
---|---|---|
1881 (picu de población) | 159 809 | 55 259 |
1962 | 124 497 | 43 049 |
1968 | 113 372 | 39 202 |
1975 | 94 046 | 32 519 |
1982 | 86 970 | 30 073 |
1990 | 90 083 | 31 149 |
1999 | 89 612 | 30 986 |
Teatru del Ambigu-Comique (baltáu)
Avenidad Claude-Vellefaux
Nesti Distritu de París tuvieron la so residencia: el poeta Paul Verlaine, el pintor Camille Corot, el relixosu Vicente de Paúl, Louis Antoine Fauvelet de Bourrienne (secretariu personal de Napoleón Bonaparte) y l'escritor Remy de Gourmont.