(152) Atala | |
---|---|
Designació provisional | A875 VB |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S[1] |
Descobert per | Paul-Pierre Henry[1] |
Data de descobriment | 2 novembre 1875[2] , Observatori de París[1] |
Epònim | Atala (en) [3] |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,39618 ua[1] |
Periàpside | 2,88124 ua (arg (ω): 58,84885)[1] |
Semieix major a | 3,13871 ua[1] |
Excentricitat e | 0,08203[1] |
Període orbital P | 2.031,07 d[1] |
Anomalia mitjana M | 154,12855 °[1] |
Inclinació i | 12,12397 °[1] |
Longitud del node ascendent Ω | 39,87855 °[1] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 58,964 km[2] |
Magnitud absoluta | 8,39[4] |
Periode de rotació | 6,246 h[2] |
Albedo | 0,054 (albedo geomètrica) 0,257 (albedo geomètrica)[2] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000152 |
Sèrie | |
« (151) Abundància • (153) Hilda » |
Atala és l'asteroide núm. 152 de la sèrie. Fou descobert el 2 de novembre del 1875 a París pels germans Paul Henry (1848-1905) i Prosper Henry, encara que el descobriment s'assignà a Paul. És un asteroide molt gran i fosc del cinturó principal. És del tipus D i està compost per carboni, silicats i probablement aigua gelada. El seu nom es deu a l'Atala, l'heroïna epònima de la novel·la d'en François-René de Chateaubriand (1768-1848) del 1801. Una ocultació estel·lar d'Atala fou observat des del Japó l'11 de març del 1994, així com d'altres posteriors com les recents del 7 de maig i el 30 de setembre del 2006.