(56) Meletea | |
---|---|
Designació provisional | 1949 TH, 1986 EN5, 1990 HG4, A857 RB |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus P[1] Asteroide de tipus X[2] |
Descobert per | Hermann Mayer Salomon Goldschmidt[3] |
Data de descobriment | 9 setembre 1857[1] , París i Observatori de París[2] |
Epònim | Meletea[4] |
Cos pare | Sol |
Època | 17 octubre 2024 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,21311 ua[5] |
Periàpside | 1,98134 ua (arg (ω): 104,89547)[5] |
Semieix major a | 2,59722 ua[5] |
Excentricitat e | 0,23713[5] |
Període orbital P | 1.528,84 d[5] |
Anomalia mitjana M | 357,83925 °[5] |
Inclinació i | 8,072 ° 8,08121 °[5] |
Longitud del node ascendent Ω | 192,93673 °[5] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 121,333 km[1] |
Magnitud absoluta | 8,55[6] |
Periode de rotació | 18,147 h[1] |
Albedo | 0,065 (albedo geomètrica) 0,057 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000056 |
Sèrie | |
« (55) Pandora • (57) Mnemòsine » |
Melete és l'asteroide núm. 56 de la sèrie. Va ésser descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt (1802-66) el 9 de setembre del 1857 a París. El seu nom prové de Meletea, la musa de la meditació de la mitologia grega.
És un asteroide gran i fosc del cinturó principal poc comú de tipus P i probablement amb un compost orgànic ric en silicats, carboni i anídrosilicats. Internament se suposa que hi conté aigua gelada.