(69961) Millosevich | |
---|---|
Designació provisional | 1998 VS33 |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides i cinturó principal interior |
Descobert per | Piero Sicoli[1] Francesco Manca[1] |
Data de descobriment | 15 novembre 1998[2] , Observatori Astronòmic Sormano[2] |
Epònim | Elia Millosevich |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 2,04741 ua[3] |
Periàpside | 1,78548 ua (arg (ω): 229,8)[3] |
Semieix major a | 1,91645 ua[2] |
Excentricitat e | 0,07 0,06834[3] |
Període orbital P | 969,04 d[2] |
Anomalia mitjana M | 28,3 ° 62,60601 °[3] |
Inclinació i | 17,9 ° 17,86942 °[3] |
Longitud del node ascendent Ω | 263,2 ° i 263,1114 °[3] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 1,282 km[2] |
Magnitud absoluta | 15,9 16,07[2] |
Albedo | 0,564 (albedo geomètrica)[2] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20069961 |
Sèrie | |
« (69960) 1998 VN31 • (69962) 1998 VX34 » |
(69961) Millosevich és un asteroide del cinturó principal, a 1,7854475 ua. Posseeix una excentricitat de 0,0683785 i un període orbital de 969,04 dies (2,65 anys).Té una velocitat orbital mitjana de 21,51488085 km/s i una inclinació de 17,87022n.[4]
Va ser descobert en 15 de novembre de 1998 per Piero Sicoli i Francesco Manca. És nomenat així en honor de l'astrònom Elia Millosevich.[5]