(95) Aretusa | |
---|---|
Designació provisional | A867 WA |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus C[1] |
Descobert per | Karl Theodor Robert Luther[2] |
Data de descobriment | 23 novembre 1867[3] , Observatori de Düsseldorf-Bilk[4] |
Epònim | Aretusa |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de setembre de 2023 |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 3,53901 ua[4] |
Periàpside | 2,59592 ua (arg (ω): 153,11018)[4] |
Semieix major a | 3,06746 ua[1] |
Excentricitat e | 0,15372[4] |
Període orbital P | 1.962,31 d[1] |
Anomalia mitjana M | 8,91544 °[4] |
Inclinació i | 12,998 ° 13,00561 °[4] |
Longitud del node ascendent Ω | 242,93396 °[4] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 147,969 km[1] |
Magnitud absoluta | 8,02[5] |
Massa | 2,6 Eg |
Periode de rotació | 8,705 h[1] |
Albedo | 0,07 (albedo geomètrica) 0,058 (albedo geomètrica)[1] |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 20000095 |
Sèrie | |
« (94) Aurora • (96) Aegle » |
Arethusa (arr'-ə-thew'-zə) és l'asteroide núm. 95 de la sèrie. Fou descobert a Düsseldorf el 23 de novembre del 1867 per en Karl Theodor Robert Luther (1822-1900). És un asteroide gran del cinturó principal, de color fosc i composició principal de carboni. El seu nom es deu a diferents Aretuses de la mitologia grega. Arethusa fou observat ocultant estels 3 cops: primer el 2 de febrer del 1998 i dos cops el gener del 2003.