2011 QF99 | |
---|---|
Designació provisional | 2011 QF99 |
Tipus | asteroide |
Grup de planetes menors | Troià d'Urà i Centaure |
Data de descobriment | 2011 , Hawaii |
Cos pare | Sol |
Època | 13 de gener de 2016 (DJ 2457400.5) |
Dades orbitals | |
Vegeu-ne la posició actual | |
Apoàpside | 22,56953 ua[1] |
Periàpside | 15,76502 ua (arg (ω): 286,32)[1] |
Semieix major a | 19,16728 ua[1] |
Excentricitat e | 0,177 0,1775[1] |
Període orbital P | 30.650,6 d[1] |
Anomalia mitjana M | 266,88 ° 311,66545 °[1] |
Inclinació i | 10,8119 ° 10,79637 °[1] |
Longitud del node ascendent Ω | 222,51 ° i 222,41023 °[1] |
Característiques físiques i astromètriques | |
Diàmetre | 60 km[2] |
Magnitud absoluta | 9,78[1] |
Albedo | 0,05 (albedo geomètrica) |
Catàlegs astronòmics | |
Identificador JPL | 3632683 |
2011 QF99 és el primer i, a partir del 2015, l'únic troià conegut d'Urà.[3][4] Va ser descobert el 2011 durant un profund estudi dels objectes transneptunians dut a terme amb el Telescopi Canadà, França, Hawaii.[3][5] Es creu que és d'uns 60 km de diàmetre, i se suposa que té una albedo de 0,05.[3]
2011 QF99 orbita temporalment a prop del punt de Lagrange L4 d'Urà (que el porta Urà). Continuarà amb la libració al voltant de l'L4 durant almenys 70.000 anys i encara seguirà coorbitant a Urà fins a tres milions d'anys abans de convertir-se en un centaure. 2011 QF99 és doncs, un troià temporal d'Urà; és un centaure capturat fa algun temps.[3]
Generalment els troians Urà s'espera que són inestables i cap d'ells es creu que són d'origen primordial. Una simulació ha portat a la conclusió que en un moment donat, el 0,4% dels centaures en la població dispersa dins de 34 ua serien coorbitals d'Urà, dels quals el 64% (0,256% de tots els centaures) estarien en òrbites de ferradura, el 10% (0,04%) serien quasi-satèl·lits, i el 26% (0,104%) serien troians (dividits equitativament entre els grups L₄ i L₅).[3]