Icona d'Abgar V amb la Imatge d'Edessa o Mandylion (encàustica del segle X, Monestir de Santa Caterina del Sinaí) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Abgar Ukkāmā (el Negre) segle I aC Edessa? (Osroene, a l'actual Turquia) |
Mort | 50 dC Edessa |
Sepultura | església d'Apgar |
Rei d'Assíria | |
Activitat | |
Ocupació | governant, monarca |
rei | |
Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals (siríaca i armènia) |
Festivitat | 19 de juny (catòlics), 11 de maig i 28 d'octubre (ortodoxes), 1 d'agost (siríacs) |
Iconografia | Com a rei amb la imatge de Crist |
Família | |
Família | Abgar |
Cònjuge | Helena of Adiabene |
Pare | Ma'nu Saphul |
Germans | Awde |
Abgar V d'Edessa, rei d'Osroene (4 aC-7 dC) i (13 dC-50 dC).
Fill del rei Manu III Saphul d'Osroene, a qui succeí. L'any 7 dC el seu germà Manu IV ocupà el tron fins al 13 dC, quan Abgar va assolir de nou el poder. Fou succeït pel seu fill Manu V.
A principis del segle iv, el bisbe Eusebi de Cesarea afirmava haver trobat a la ciutat d'Edessa unes cartes escrites en siríac que suposadament s'havien enviat el rei Abgar V i Jesús de Natzaret. Eusebi va publicar la traducció al grec antic d'aquestes cartes.
Les cartes es van agrupar en el text apòcrif Cartes de Jesús a Abgar, rei d'Edessa:
En tornar l'emissari, el rei va sanar per la mera virtut d'aquestes paraules. L'esment que feia la carta que la ciutat d'Edessa seria sempre victoriosa va convertir la carta en una mena d'amulet de la ciutat, que l'havia de protegir de qualsevol mal.
Relacionat amb aquesta llegenda, va aparèixer la de la Santa Imatge d'Edessa o Mandylion. L'emissari del rei era també pintor, i va rebre l'encàrrec de fer un retrat de Crist, que potser va fer en tornar. Aquesta imatge va ser objecte de veneració i, en poc temps, va començar a considerar-se creada pel mateix Crist, que hauria imprès la seva cara sobre el llenç (a la manera d'altres imatges acheiropoietoe (fetes sense les mans) com el vel de la Verònica o el Sant Llençol de Torí). El Mandylion va esdevenir el símbol d'Edessa i en una mena de "pal·ladion" (objecte protector de la ciutat).