Abrotrichini | |
---|---|
Abrothrix sanborni | |
Període | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Cricetidae |
Tribu | Abrotrichini Guillermo D'Elía, Ulyses F.J. Pardiñas, Pablo Vicente Teta i James L. Patton et al., 2007 |
Tipus taxonòmic | Abrothrix |
Gèneres | |
Els abrotriquinis (Abrotrichini) són una tribu de rosegadors de la família dels cricètids i la subfamília dels sigmodontins. Els fòssils més antics de la tribu (espècies extintes del gènere Abrothrix) provenen del Pliocè de l'Argentina.[2]
Els abrotriquinis inclouen unes quinze espècies repartides en cinc gèneres. Viuen sobretot al sud dels Andes i les parts més baixes de Xile i l'Argentina, però al nord arriben fins a l'altiplà del Perú. Al sud també es troben a l'estepa de la Patagònia i diverses illes al sud de la massa continental de Sud-amèrica.
Malgrat que representen una proporció molt petita de la subfamília dels sigmodontins, exhibeixen una notable diversitat de pesos (des de 20 g fins a 55 g, aproximadament), de dietes (des d'insectivorisme fins a herbivorisme), d'estils de vida (des d'animals corredors fins a animals excavadors) i d'hàbitat, des de boscos humits i freds fins a estepes de matolls.[2]