Actinomyces

Infotaula d'ésser viuActinomyces Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tinció de GramGrampositiu Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegneBacillati
FílumActinomycetota
ClasseActinomycetes
OrdreActinomycetales
FamíliaActinomycetaceae
GènereActinomyces Modifica el valor a Wikidata
Harz, 1877
Tipus taxonòmicActinomyces bovis Modifica el valor a Wikidata
Espècies
  • A. bovis[1]
  • A. bowdenii[2]
  • A. canis
  • A. cardiffensis
  • A. catuli
  • A. coleocanis
  • A. dentalis[3]
  • A. denticolens
  • A. europaeus
  • A. faecalis
  • A. funkei
  • A. georgiae[4]
  • A. gerencseriae
  • A. graevenitzii
  • A. hongkongensis
  • A. hordeovulneris
  • A. howellii[5]
  • A. humiferus
  • A. hyovaginalis
  • A. israelii
  • A. marimammalium
  • A. marmotae[6]
  • A. marseillensis
  • A. meyeri
  • A. naeslundii
  • A. nasicola
  • A. neuii
  • A. odontolyticus
  • A. oricola[7]
  • A. procaprae[8]
  • A. provencensis[9]
  • A. qiguomingii
  • A. radicidentis
  • A. radingae
  • A. respiraculi
  • A. slackii
  • A. streptomycini
  • A. suimastitidis
  • A. suis
  • A. trachealis
  • A. turicensis
  • A. urogenitalis
  • A. vaccimaxillae
  • A. viscosus
  • A. weissii[10]
  • A. wuliandei[11]

Actinomyces (del grec actis, 'biga', i mykes, 'mucus', 'fong') és un gènere de bacteris dins la classe dels actinobacteris. Tots ells són grampositius. Són anaerobis facultatius (excepte A. meyeri, que és anaerobi estricte), no formen endòspores i s'embranquen com els fongs formant colònies.[12] L'aspecte filamentós d'aquestes colònies va portar a que rebessin aquest nom com si fossin fongs, cosa que és incorrecta. L'any 1877 fou identificada per primera vegada com a patògenica una espècie del gènere, A. bovis, en la mandíbula d'un bou. El 1891, els metges alemanys Max Wolff i James Israel aconseguiren cultivar un Actinomyces provinent d'una mostra humana i determinaren la seva naturalesa anaeròbica.[13] Ara per ara (2018), el gènere inclou unes 50 espècies i dos subespècies.[14] 30 d'aquestes espècies tenen capacitat patogènica comprovada, si es donen les circumstàncies adequades. Algunes d'elles requereixen la presència d'altres gèrmens col·laboradors (copatògens) per produir la infecció.[15]

Si bé els Actinomyces causen diverses malalties en els humans i el bestiar,[16] també tenen un paper important en l'ecologia dels sòls on, per exemple, generen enzims que ajuden a degradar la lignina i la quitina juntament amb els d'altres actinobacteris,[17] afavorint així la formació de compost.

Patologia

[modifica]

Els Actinomyces són uns elements bacterians importants en la formació de càries dental, particularment A. viscosus i A. naeslundii.[18] Moltes espècies del gènere Actinomyces són patògens oportunistes en humans i altres animals, sovint responsables d'infeccions a la cavitat oral[19] Encara que són elements comuns de la microbiota bucal, un important grup d'elles té un paper essencial en la gènesi de la placa dentària i en la creació de biofilms problemàtics sobre materials d'implantologia, com ara el titani.[20] En rares ocasions poden causar actinomicosis localitzades o disseminades,[21] amb periodontitis apicals serioses[22] i abscessos a la boca, pulmons, fetge,[23] cervell[24] i tracte gastrointestinal[25] o micetomes granulomatosos crònics (actinomicetomes).[26] Excepcionalment, han estat descrites estenosis esofàgiques,[27] obstruccions nasals,[28] infeccions de pròtesi de maluc[29] i tiroïditis agudes per aquests bacteris.[30] Són causa de canaliculitis[31] amb formació de dacriòlits als conductes lacrimals[32] i d'amigdalitis recurrents,[33] cròniques i amb hipertròfia amigdalar que provoca disfàgia i problemes respiratoris.[34] D'igual manera, els bacteris d'aquest gènere infecten la llengua[35] i les glàndules salivals,[36] podent originar en elles sialolitiasi i canvis similars als d'una neoplàsia.[37] Algunes actinomicosis pulmonars provoquen la formació de broncolitiasis secundàries (presència de concrecions nodulars calcificades i potencialment obstructives -broncòlits- dins de l'arbre bronquial).[38]

La incidència d'actinomicosi apendicular és molt baixa i de difícil valoració, ja que la gran majoria de casos s'han publicat de forma aïllada.[39] En menys del 10% de les apendicitis actinomicòtiques s'aconsegueix realitzar una diagnosi etiològica prequirúrgica encertada. De vegades, aquestes actinomicosis poden suggerir l'existència d'un tumor intraabdominal[40] i és possible que tinguin un curs subagut poc específic.[41]

No és un fet desacostumat que algunes actinomicosis abdominals tinguin l'aspecte d'un càncer de còlon.[42] S'han descrit casos de peritonitis espontània atribuïts a diverses espècies d'aquests bacteris,[43] en algun d'ells apareixent pneumoperitoneu (gas a l'interior de l'espai peritoneal) amb una simptomatologia semblant a la d'una perforació del budell prim.[44] L'actinomicosi de l'úrac (una resta persistent de la membrana al·lantoide) és força inusual.[45] Els Actinomyces quasi mai infecten el cor i és raríssim que arribin a formar una massa mòbil radicada en el seu interior amb l'exterior de l'òrgan envoltat per una pericarditis constrictiva concomitant.[46] S'ha registrat algun cas de mort sobtada juvenil per infart agut de miocardi a conseqüència d'una miocarditis actinomicòtica crònica.[47]

Les actinomicosis de la medul·la espinal són una patologia poc comuna, producte de l'extensió d'un focus infecciós en els teixits tous adjacents, d'un traumatisme o de la disseminació hematògena dels Actinomyces. En certs casos poden ser causa de dèficit neurològic per mielopatia o mieloradiculopatia d'origen compressiu.[48] És un fet infreqüent que aquest gènere de bacteris provoqui infeccions intraparenquimatoses cerebrals,[49] sobretot en nens sense alteracions immunològiques ni factors de risc.[50]

Actinomyces israelii i Actinomyces gerencseriae (abans anomenat A. israelii serovar II)[51] són els principals microorganismes responsables de les actinomicosis humanes, tot i que també poden existir infeccions polimicrobianes amb la participació d'A. turicensis i A. odontolyticus.[52] Aquesta darerra espècie és font d'actinomicosis toràciques que poden originar hemoptisis repetides[53] i d'abscessos pulmonars en persones immunocompetents amb malaltia periodontal.[54] De manera expecional, A. turicensis ha provocat meningitis per complicacions conseqüents a una mastoïditis purulenta.[55] Hi ha especialistes que posen en relleu la possibilitat que els Actinomyces formin part del conjunt de concauses responsable del desenvolupament de determinades patologies del tracte alimentari, en especial la celiaquia i la malaltia inflamatòria intestinal.[56]

Més del 20% de les infeccions humanes per Actinomyces deriven de traumatismes amb solució de continuïtat de la pell o les mucoses.[57] Poden manifestar-se anys després d'haver sofert el traumatisme.[58] La gran majoria dels afectats pateix alguna patologia subjacent, local o sistèmica, que afavoreix la proliferació dels bacteris.[59]

Les osteomielitis actinomicòtiques acostumen a produir-se en la regió craniofacial, per progressió d'un focus infecciós local.[60][61] Sovint afecten els ossos maxil·lars, manifestant-se en alguns casos de forma atípica.[62] Adesiara, apareixen després d'una exodòncia[63] o d'un tractament endodòntic, arribant a produir alguna vegada osteomielitis greus al paladar ossi tributàries d'un curetatge radical del teixit infectat.[64] Són especialment agressives les localitzades a l'os temporal, derivades quasi sempre d'una otitis mitjana crònica supurada, ja que solen ocupar i destruir les cel·les mastoïdals,[65] un fet molt perillós que requereix un tractament mèdic i quirúrgic combinat.[66] No és extraordinari, però, que apareguin a altres llocs molt dispars a conseqüència de la disseminació hematògena dels bacteris[67] o d'una infecció posttraumàtica.[68] Les osteomielitis de la volta cranial per Actinomyces descrites a la literatura mèdica són escassíssimes.[69]

És molt rar que membres d'aquest gènere bacterià infectin els ossos llargs,[70] sobretot d'individus immunocompetents i sense cap factor predisposant.[71]

S'ha registrat algun cas de pileflebitis (tromboflebitis sèptica de la vena porta) secundària a bacterièmia per Actinomyces spp.[72] i de diverticulitis abscesificant per A. israelii.[73] També han estat descrits granulomes piogènics orals[74] associats a A. israelii.[75] Les actinomicosis primàries anoperineals són infreqüents i habitualment s'associen a fístules anals d'origen criptoglandular (per infecció de les criptes de Lieberkühn del recte).[76]

Actinomyces urogenitalis provoca de vegades uretritis, vaginitis[77] i annexitis (infecció dels ovaris i de les trompes uterines) algunes d'elles greus i relacionades amb dispositius intrauterins o procediments de fecundació.[78]

Actinomyces bovis és el patogen causal de l'actinomicosi bovina o 'malaltia de la mandíbula boteruda' (lumpy jaw disease), una infecció crònica, progressiva, granulomatosa, formadora d'abscessos supuratius i fistulitzants, que afecta el maxil·lar inferior d'aquests animals i que pot produir osteomielitis mandibular i d'altres ossos del cap. Si no es tracta la infecció bucal, el germen s'estén pels pulmons i/o el tracte digestiu, arribant a originar peritonitis mortals.[79] Ocasionalment, pot infectar porcs i cavalls. Rares vegades afecta el bestiar caprí.[80] En humans, s'ha registrat alguna actinomicosi cutània greu per A. bovis en persones immunodeficients.[81]

Actinomyces neuii, una espècie que, a diferència de la resta de les formen el gènere, és catalasa positiva, ocasiona infeccions de teixits tous en humans.[82] S'han registrat, però, alguns casos de corioamnionitis, endocarditis infecciosa aguda amb embòlies cerebrals subseqüents,[83] part preterme i sèpsia neonatal ocasionats per aquest bacteri.[84] Infreqüentment, en embarassades, l'actinomicosi forma una extensa massa abdominopelviana similar a un tumor.[85] De manera circumstancial, A. neuii produeix limfadenitis cervicals pediàtriques,[86] actinomicosis primàries als pits[87] o infecta les lesions axil·lars d'una hidradenitis supurativa (un tipus singular d'acne)[88] tractada amb fàrmacs immunosupressors.[89] Molt puntualment, s'ha identificat A. neuii subsp. anitratus com el microorganisme causant d'endoftalmitis postquirúrgiques.[90]

Actinomyces cardiffensis, espècie identificada l'any 2002,[91] ha estat aïllada en mostres d'abscessos òtics, líquid pleural, mandíbula, teixit pericolònic o cervell i es considera l'origen de casos d'actinomicosi pulmonar.[92]

Actinomyces europaeus[93] és l'espècie del gènere que presenta l'índex més alt de resistències als antibiòtics. Acostuma a produir infeccions cutànies, tot i que també ha estat aïllat en abscessos mamaris.[94][95] S'ha registrat algun cas atípic de quist sebaci infectat per A. europaeus, resolt satisfactòriament després de l'exèresi quirúrgica del quist i l'administració endovenosa de l'antibiòtic oportú segons el resultat de l'antibiograma.[96]

Actinomyces radicidentis es troba a les arrels dentàries, on origina infeccions apicals força insidioses que poden ser l'origen de bacterièmies.[97] S'ha identificat en algun cas de pneumònia per aspiració.[98]

Actinomyces haliotis s'ha trobat a abscessos apicals humans i al tracte digestiu d'exemplars d'orella de mar asiàtica (Haliotis discus),[99] un fet que fa qüestionar el caràcter exclusivament endogen d'aquesta mena d'infeccions actinomicòtiques dentals.

Actinomyces meyeri resideix a les superfícies mucoses i poques vegades és patogènic. Quan provoca infeccions són pulmonars per regla general, encara que en alguna ocasió es poden disseminar.[100] És una font inhabitual d'actinomicosis postquirùrgiques,[101] d'actinomicosis abdominals fistulitzades,[102] d'endoftalmitis crònica,[103] de mediastinitis,[104] de meningitis en ancians sense una adequada higiene dental[105] i de pericarditis aguda amb tamponament cardíac per extensió dels gèrmens des d'un focus pulmonar.[106] Les noves tècniques d'identificació microbiana sense cultiu, basades en la seqüenciació ribosomal, faciliten molt el reconeixement d'A. meyeri com l'agent causal d'abscessos cerebrals abans difícils de filiar i tractar.[107]

Actinomyces graevenitzii és un component de la flora de l'orofaringe i va ser aïllat a la superfície d'implants dentals infectats l'any 1997. Provoca pneumònies abscesificants de lenta evolució amb uns signes clínics i radiològics que es confonen fàcilment amb els d'un procés tuberculós o d'una neoplàsia de pulmó.[108] Ha estat descrit algun cas de coinfecció disseminada per A. graevenitzii i M. tuberculosis.[109]

Actinomyces naeslundii[110] és un comensal de la boca humana que ha estat aïllat en endocarditis de pròtesi valvular. Això és un fet insòlit, ja que gairebé mai els membres del gènere provoquen aquest tipus de patologia infecciosa.[111] També és la causa d'infeccions pulmonars difícils de filiar i d'evolució tòrpida,[112] inclús en individus sense problemes immunològics destacables.[113] Quan el bacteri creix en un dispositiu intrauterí pot ocasionar una infecció actinomicòtica pelviana disseminada.[114]

Actinomyces funkei s'ha trobat en mostres d'endocarditis polimicrobianes d'addictes a drogues per via parenteral i en lesions esternals i abdominals.[115] Algunes soques del bacteri són especialment proclius a formar abscessos, sobretot hepàtics, o a estar presents en altres tipus de col·leccions purulentes polimicrobianes.[116]

Actinomyces timonensis va ser identificat en una mostra de sacroiliïtis (inflamació de l'articulació sacroilíaca rarament d'origen infecciós) humana crònica.[117]

Actinomyces polynesiensis es localitzà al contingut intestinal d'un home sa de la Polinèsia Francesa,[118] mentre que Actinomyces urinae fou detectat a l'orina d'una noia amb síndrome nefrítica.[119]

Actinomyces marseillensis[120] va ser descrit el desembre de 2017 com una nova espècie filogenèticament propera a A. odontolyticus. El primer cas d'infecció humana per aquest microorganisme comprovat emprant la seqüenciació d'ADN fou un abscés periamigdalí.[121]

Actinomyces ihumii es descobrí l'any 2015 en un cultiu de femta provinent d'un pacient VIH+.[122] Un any després s'afegiren al gènere els bacteris Actinomyces bouchesdurhonensis i Actinomyces mediterranea, trobats a mostres humanes d'estómac i de duodè.[123]

Actinomyces radingae[124] és un element de la microbiota cutània que necessita la presència de lípids per créixer. S'ha aïllat quasi exclusivament en infeccions relacionades amb la pell, sobre tot a abscessos subcutanis de difícil erradicació localitzats al coll, la mama i l'esquena.[125][126]

Actinomyces canis fou descobert per primera vegada en la boca d'un gos l'any 2000.[127] A la casuística veterinària es descriu alguna meningitis canina amb empiema subdural provocada per aquest bacteri[128] i la seva presència inèdita en una pericarditis polimicrobiana felina.[129]

Actinomyces hordeovulneris infecta amb escassa freqüència gossos i gats, formant ocasionalment pseudotumors inflamatoris gastrointestinals.[130]

Actinomyces catuli fou aïllat per primera vegada en un gos amb pneumònia polimicrobiana i pleuritis,[131] posteriorment ha estat identificat en diversos casos d'actinomicosi toràcica canina.

Actinomyces vaccimaxillae va ser identificat a l'abscés mandibular d'una vaca l'any 2003.[132] Actinomyces slackii fou descobert a la placa dental de vaques lleteres i, fins ara, no s`han registrat infeccions de rellevància en humans atribuïbles a aquesta espècie.[133]

Actinomyces denticolens colonitza la faringe dels cavalls i provoca amigdalitis cròniques, limfoadenitis purulentes[134] i abscessos oportunistes als teixits tous de la zona.[135] Els darrers estudis biomoleculars i immunohistoquímics indiquen que A. denticolens i A. suis (germen identificat l'any 1973 com a patogen responsable d'infeccions porcines i classificat taxonòmicament diverses vegades) són la mateixa espècie.[136]

Actinomyces succiniciruminis i Actinomyces glycerinitolerans es varen trobar al rumen de vaques i ovelles, respectivament. Les dues espècies participen en el procés digestiu d'aquests animals, produint àcids orgànics a través de la fermentació de diversos glúcids.[137] Ambdós bacteris estan fortament relacionats amb una altra espècie del gènere, Actinomyces ruminicola, encarregada fonamentalment de degradar el xilà (un heteropolímer de la pentosa-xilosa) ingerit pels remugants.[138]

Actinomyces suimastitidis provoca mastitis en les truges que, sense tractament, impossibiliten o dificulten molt la nutrició dels garrins.[139]

Actinomyces marimammalium és un patogen dels mamífers marins, com ara foques i marsopes.[140]

Actinomyces hyovaginalis és un bacteri aïllat inicialment en lesions purulentes porcines,[141] que provoca avortaments en aquests animals i en cabres i pot ser la causa de septicèmia amb anèmia hemolítica neonatal en poltres.[142]

Actinomyces liubingyangii[143] i Actinomyces vulturis[144] són espècies que s'han identificat a mostres de trencalòs asiàtic i de voltor de l'Himàlaia, respectivament. Actinomyces gaoshouyii es va trobar al mamífer lagomorf Ochotona curzoniae.[145] Als excrements de txiru s'aïllà Actinomyces qiguomingii.[146] Actinomyces faecalis, Actinomyces respiraculi i Actinomyces trachealis han sigut descrites alhora en la marmota de l'Himàlaia.[147]

Actinomyces humiferus, un bacteri que abunda als sòls rics en matèria orgànica,[148] ha estat reclassificat com a membre del gènere Cellulomonas.[149]

Identificació

[modifica]

La seqüenciació i anàlisi de l'ARN ribosòmic 16S és el mètode prevalent en microbiologia per distingir les diferents espècies del gènere Actinomyces. Inclús ha fet possible identificar algunes que mai han pogut ser cultivades. Aquest procediment, desenvolupat en un principi per fer estudis filogenètics, es emprat avui dia pels laboratoris clínics i permet tipificar el ≥ 90% dels bacteris d'una forma més econòmica, certera i reproduïble que les anàlisis fenotípiques tradicionals.[150] Per exemple, la tècnica aconseguí classificar de forma correcta Actinomyces oris i Actinomyces johnsonii com a dues espècies diferenciades, uns bacteris que pocs anys abans es consideraven variants genotípiques singulars de l'espècie Actinomyces naeslundii.[151]

El perfeccionament de la espectrometria de masses amb tecnologia MALDI-TOF ha facilitat el seu ús com una eina eficaç i ràpida per la identificació dels Actinomyces. Un bon exemple d'això és el fet que, gràcies al disseny d'algoritmes de classificació específics, pot ser aplicada per diferenciar les espècies presents en biofilms subgingivals.[152]

Actinomyces spp. és un gènere difícil de cultivar (només s'aïlla en un 30-50% dels casos), ja que per proliferar els bacteris necessiten medis enriquits amb CO₂ al 6-10%.[153]

La forma més simple de diagnosi és l'evidència histopatològica en els teixits infectats o en el pus de 'grànuls de sofre'. Aquestes formacions s'originen únicament in vivo i són pròpies, però no exclusives, de les actinomicosis. Estan constituïdes per un conglomerat de microorganismes (d'entre 0,25 a 2 mm de diàmetre) barrejat amb restes de material inflamatori d'una distribució més o menys radial. Dits grànuls són grocs, blanquinosos o grisos i es visualitzen clarament al microscopi emprant la tinció d'hematoxilina-eosina, la tinció de Gram o la tinció argèntica de Gomori-Grocott. En les preparacions histològiques d'hematoxilina-eosina parafinades i fixades amb formol corresponents a casos d'actinomicosi[154] no és inusual observar un dipòsit característic de material eosinofílic en forma d'estel que envolta grups de bacteris filamentosos de color blau (fenomen de Splendore-Hoeppli).[155] Per descartar una infecció de característiques microscòpiques similars per Nocardia spp. es pot utilitzar la tinció de Ziehl-Neelsen o de Kinyoun, ja que els membres d'aquest gènere acostumen a ser àcid-alcohol resistents.[156][157]

Tractament de les infeccions per Actinomyces

[modifica]

El maneig de la majoria dels casos és basa en l'antibioticoteràpia, encara que la cirurgia pot ser un tractament necessari. Per exemple, els empiemes pleurals causats per aquest gènere de bacteris acostumen a requerir una toracocentesi seguida de desbridament i decorticació del teixit de la zona infectada.[158]

Els antibiòtics que s'utilitzen de forma habitual són la penicil·lina G, els beta-lactàmics i la cefalosporina. Alternativament, si el pacient és al·lèrgic a la penicil·lina es pot emprar clindamicina, macròlids (eritromicina, claritromicina o azitromicina). L'administració de rifampicina ha demostrat ser efectiva contra meningitis purulentes actinomicòtiques.[159] En cas d'infeccions polimicrobianes es recomanable combinar metronidazole amb un inhibidor de la beta-lactamasa. Els carbapenems i les tetraciclines són d'utilitat contra soques d'Actinomyces resistents a la medicació d'ús comú.[160]

Per regla general, la durada del tractament antibiòtic és de 6 a 12 mesos, però pot ser més curt quan s'ha invervingut quirúrgicament la zona infectada. El tipus de procediment depèn de les característiques i localització del procés actinomicòtic, però acostuma a incloure la incisió i drenatge dels abscessos, la descompressió de les estructures afectades i l'excisió dels trajectes fistulosos si existeixen.[161]

Imatges addicionals

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ ITIS «Actinomyces bovis. Harz, 1877» (en anglès). Standard Report Page, 2022 Feb 16; 958935 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 27 febrer 2022].
  2. ↑ Pascual, C; Foster, G; Falsen, E; Bergström, K; et al «Actinomyces bowdenii sp. nov., isolated from canine and feline clinical specimens» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1999 Oct; 49 (Pt 4), pp: 1873-1877. DOI: 10.1099/00207713-49-4-1873. ISSN: 0020-7713. PMID: 10555371 [Consulta: 26 febrer 2022].
  3. ↑ Hall, V; Collins, MD; Lawson, PA; Falsen, E; Duerden, BI «Actinomyces dentalis sp. nov., from a human dental abscess» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2005 Gen; 55 (Pt 1), pp: 427-431. DOI: 10.1099/ijs.0.63376-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 15653913 [Consulta: 27 febrer 2022].
  4. ↑ ITIS «Actinomyces georgiae. Johnson et al, 1990» (en anglès). Standard Report Page, 2022 Feb 16; 958909 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 27 febrer 2022].
  5. ↑ Dent, VE; Williams, RAD «Actinomyces howellii, a New Species from the Dental Plaque of Dairy Cattle» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1984 Jul 1; 34 (3), pp: 316-320. DOI: 10.1099/00207713-34-3-316. ISSN: 1466-5034 [Consulta: 26 febrer 2022].
  6. ↑ NCBI. «Actinomyces marmotae» (en anglès) pàgs: 2. ID: 2737173. Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2022; Gen 29 (rev). [Consulta: 15 febrer 2022].
  7. ↑ Hall, V; Collins, MD; Hutson, RA; Inganäs, E; Falsen, E; Duerden, BI «Actinomyces oricola sp. nov., from a human dental abscess» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2003 Set; 53 (Pt 5), pp: 1515-1518. DOI: 10.1099/ijs.0.02576-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 13130041 [Consulta: 17 febrer 2022].
  8. ↑ NCBI. «Actinomyces procaprae» (en anglès) pàgs: 2. ID: 2560010. Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2022; Gen 24 (rev). [Consulta: 15 febrer 2022].
  9. ↑ NCBI. «Actinomyces provencensis» (en anglès) pàgs: 2. ID: 1720198. Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2022; Gen 24 (rev). [Consulta: 17 febrer 2022].
  10. ↑ NCBI. «Actinomyces weissii» (en anglès) pàgs: 2. ID: 675090. Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2022; Gen 24 (rev). [Consulta: 15 febrer 2022].
  11. ↑ NCBI. «Actinomyces wuliandei» (en anglès) pàgs: 2. ID: 2057743. Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2022; Gen 24 (rev). [Consulta: 15 febrer 2022].
  12. ↑ Holt JG (editor). Bergey's Manual of Determinative Bacteriology. 9a ed.. Williams & Wilkins, 1994. ISBN 0-683-00603-7. 
  13. ↑ Morton, HS «Actinomycosis» (en anglès). Can Med Assoc J, 1940 Mar; 42 (3), pp: 231-236. ISSN: 0008-4409. PMC: 537810. PMID: 20321638 [Consulta: 19 juny 2019].
  14. ↑ Parte, AC «Genus Actinomyces» (en anglès). List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (bacterio.net), 2018; Ag, pàgs: 12 [Consulta: 2 setembre 2018].
  15. ↑ Salipante SJ, Hoogestraat DR, Abbott AN, SenGupta DJ, Cummings LA, et al «Coinfection of Fusobacterium nucleatum and Actinomyces israelii in mastoiditis diagnosed by next-generation DNA sequencing» (en anglès). J Clin Microbiol, 2014 Maig; 52 (5), pp: 1789-1792. DOI: 10.1128/JCM.03133-13. PMC: 3993667. PMID: 24574281 [Consulta: 23 abril 2019].
  16. ↑ Smith, GW «Overview of Actinomycosis» (en anglès). MSD Veterinary Manual. Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Nov 1 (rev), pàgs: 4. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2018 [Consulta: 16 juliol 2018].
  17. ↑ Lacombe-Harvey MÈ, Brzezinski R, Beaulieu C «Chitinolytic functions in actinobacteria: ecology, enzymes, and evolution» (en anglès). Appl Microbiol Biotechnol, 2018 Set; 102 (7), pp: 7219–7230. DOI: 10.1007/s00253-018-9149-4. PMC: 6097792. PMID: 29931600 [Consulta: 28 setembre 2018].
  18. ↑ Dame-Teixeira N, Parolo CC, Maltz M, Tugnait A, et al «Actinomyces spp. gene expression in root caries lesions» (en anglès). J Oral Microbiol, 2016 Set 16; 8, pp: 32383. DOI: 10.3402/jom.v8.32383. PMC: 5027334. PMID: 27640531 [Consulta: 16 juliol 2018].
  19. ↑ Madigan M; Martinko J (editors).. Brock Biology of Microorganisms. 11a ed.. Prentice Hall, 2005. ISBN 0-13-144329-1. 
  20. ↑ Sarkonen, N «Oral Actinomyces Species in Health and Disease: Identification, Occurrence and Importance of Early Colonization -Tesi doctoral-» (en anglès). Institute of Dentistry, Faculty of Medicine. University of Helsinki, 2007; Jun 15, pàgs: 57 ISBN 951-740-705-2 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida [Consulta: 31 agost 2018].
  21. ↑ Lentino, JR «Actinomicosis» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2016; Gen (rev), pàgs: 6 [Consulta: 26 maig 2018].
  22. ↑ Ayoade F, Olayiwola A, Li A «"Holes" in the Jaw-A Report of Two Cases of Periapical Actinomycosis» (en anglès). Diseases, 2018 Set 6; 6 (3), pii: E79. DOI: 10.3390/diseases6030079. PMC: 6164221. PMID: 30200654 [Consulta: 25 abril 2019].
  23. ↑ Tiftikci A, Vardareli EN, Kaban K, Peker O, et al «Actinomycotic hepatic abscess» (en anglès). Hepatol Int, 2008 Mar; 2 (1), pp: 133-135. DOI: 10.1007/s12072-007-9032-3. PMC: 2716867. PMID: 19669290 [Consulta: 26 maig 2019].
  24. ↑ Hwang CS, Lee H, Hong MP, Kim JH, Kim KS «Brain abscess caused by chronic invasive actinomycosis in the nasopharynx» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Apr; 97 (16), pp: e0406. DOI: 10.1097/MD.0000000000010406. PMC: 5916711. PMID: 29668598 [Consulta: 29 maig 2019].
  25. ↑ Bowden, GHW «Actinomyces, Propionibacterium propionicus, and Streptomyces» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 34 (Baron, S; Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NB 8385, pàgs: 9. PMID: 21413327 [Consulta: 19 octubre 2018].
  26. ↑ Altoé, A; Mendonça, S; Taboada, G; Canella, C; Costa, F; Marchiori, E «Actinomycetoma of the foot» (en anglès). Arthritis Rheumatol, 2014 Ag; 66 (8), pp: 2280. DOI: 10.1002/art.38649. ISSN: 2326-5205. PMID: 24692255 [Consulta: 7 febrer 2022].
  27. ↑ Zhang AN, Guss D, Mohanty SR «Esophageal Stricture Caused by Actinomyces in a Patient with No Apparent Predisposing Factors» (en anglès). Case Rep Gastrointest Med, 2019 Gen 2; 2019, pp: 7182976. DOI: 10.1155/2019/7182976. PMC: 6334373. PMID: 30719360 [Consulta: 20 abril 2019].
  28. ↑ Lombo, C; Matos, C; Fernandes, F «Actinomycosis of the Nasal Septum: A Rare Entity» (en anglès). Cureus, 2021 Nov 11; 13 (11), pp: e19475. DOI: 10.7759/cureus.19475. PMC: 8665736. PMID: 34912616 [Consulta: 5 abril 2022].
  29. ↑ Redmond, SN; Helms, R; Pensiero, A «A Case of Actinomyces Prosthetic Hip Infection» (en anglès). Cureus, 2020 Jul 12; 12 (7), pp: e9148. DOI: 10.7759/cureus.9148. PMC: 7417308. PMID: 32789085 [Consulta: 1r febrer 2022].
  30. ↑ Hualde Olascoaga, J; Oscoz Lizarbe, M; Molins Castiella, T; Molina Garicano, J «Tiroiditis aguda por Actinomyces» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2009 Set; 71 (3), pp: 267-28. DOI: 10.1016/j.anpedi.2009.05.010. ISSN: 1695-9531. PMID: 19604735 [Consulta: 9 setembre 2018].
  31. ↑ Garrity, J «Canaliculitis» (en castellà). Manuales MSD (Versión profesional). Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Gen (rev), pàgs: 3 [Consulta: 26 maig 2018].
  32. ↑ Eraslan Yusufoğlu E, Güngör Kobat S «Pediatric Canaliculitis: A Case Report» (en anglès). Turk J Ophthalmol, 2019 Abr 30; 49 (2), pp: 102-105. DOI: 10.4274/tjo.galenos.2018.04453. ISSN: 2149-8709. PMID: 31055896 [Consulta: 26 maig 2019].
  33. ↑ Hasan M, Kumar A «Actinomycosis and tonsillar disease» (en anglès). BMJ Case Rep, 2011 Maig 12; 2011, pii: bcr0120113750. DOI: 10.1136/bcr.01.2011.3750. PMC: 3091268. PMID: 22696708 [Consulta: 30 maig 2019].
  34. ↑ Mancera-Sánchez J, Cordero-Yanza JA, Hernaiz-Leonardo JC, López-Garza NS, Mena-Ayala JC «Papel de Actinomyces spp. en la amigdalitis crònica y enfermedad obstructiva» (en anglès). An Orl Mex, 2018 Jul-Set; 63 (3), pp: 97-101. ISSN: 1665-5672 [Consulta: 17 febrer 2022].
  35. ↑ Ahmed S, Ali M, Adegbite N, Vaidhyanath R, Avery C «Actinomycosis of tongue: Rare presentation mimicking malignancy with literature review and imaging features» (en anglès). Radiol Case Rep, 2018 Nov 8; 14 (2), pp: 190-194. DOI: 10.1016/j.radcr.2018.10.022. PMC: 6231289. PMID: 30425772 [Consulta: 25 abril 2019].
  36. ↑ Kang JS, Choi HJ, Tak MS «Actinomycosis and Sialolithiasis in Submandibular Gland» (en anglès). Arch Craniofac Surg, 2015 Abr; 16 (1), pp: 39–42. DOI: 10.7181/acfs.2015.16.1.39. PMC: 5556794. PMID: 28913218 [Consulta: 15 octubre 2018].
  37. ↑ Li, GH; Chen, CW; Lin, YC; Liew, PL «Actinomycosis of the Salivary Gland» (en anglès). Tzu Chi Med J, 2008 Set; 20 (3), pp: 218-220. DOI: 10.1016/S1016-3190(08)60039-7. ISSN: 1016-3190 [Consulta: 15 octubre 2018].
  38. ↑ Henry NR, Hinze JD «Broncholithiasis secondary to pulmonary actinomycosis» (en anglès). Respir Care, 2014 Mar; 59 (3), pp: e27-e30. DOI: 10.4187/respcare.02370. ISSN: 1943-3654. PMID: 23920217 [Consulta: 9 juliol 2018].
  39. ↑ Lois, CG; Madero, S; Martín, AG; Ramos, JT; Delgado, D «Actinomicosis apendicular: presentación de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). III Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica, 1999 Jul; 084, pàgs: 1 [Consulta: 10 setembre 2018].
  40. ↑ Fernández Castilla, M; Salazar Villacorta, A; Martín Nalda, A; Ferreres Piñas, JC; et al «Actinomicosis apendicular como causa de masa ileocecal en la edad pediátrica: Caso clínico» (en castellà). Cir Pediatr, 2015; 28 (3), pp: 137-141. ISSN: 0214-1221. PMID: 27775308 [Consulta: 10 setembre 2018].
  41. ↑ Gómez-Torres GA, Ortega-García OS, Gutierrez-López EG, Carballido-Murguía CA, Flores-Rios JA, et al «A rare case of subacute appendicitis, actinomycosis as the final pathology reports: A case report and literature review» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2017; 36, pp: 46-49. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.04.033. PMC: 5440354. PMID: 28531869 [Consulta: 30 abril 2018].
  42. ↑ Târcoveanu, E; Vasilescu, A; Andronic, D; Lupaşcu, C; Ciobanu, D; Vlad, N; Bradea, C «Abdominal Actinomycosis Mimicking Colon Cancer» (en anglès). Chirurgia (București), 2019 Mar-Abr; 114 (2), pp: 251-258. DOI: 10.21614/chirurgia.114.2.251. ISSN: 1221-9118. PMID: 31060658 [Consulta: 15 maig 2019].
  43. ↑ Flores-Franco, RA; Lachica-Rodríguez, GN; Bañuelos-Moreno, L; Gómez-Diaz, A «Spontaneous peritonitis attributed to Actinomyces species» (en anglès). Ann Hepatol, 2007 Oct; 6 (4), pp: 276-278. DOI: 10.1016/S1665-2681(19)31912-X. ISSN: 1665-2681. PMID: 18007561 [Consulta: 18 març 2022].
  44. ↑ Eenhuis, LL; de Lange, ME; Samson, AD; Busch, ORC «Spontaneous Bacterial Peritonitis due to Actinomyces Mimicking a Perforation of the Proximal Jejúnum» (en anglès). Am J Case Rep, 2016 Ag 26; 17, pp: 616-620. DOI: 10.12659/ajcr.897956. PMC: 5003149. PMID: 27561364 [Consulta: 18 març 2022].
  45. ↑ Sithika TA, Ganapathy H, Subashree AR «A rare case of primary urachal actinomycosis mimicking malignancy» (en anglès). Int J Appl Basic Med Res, 2017 Gen-Mar; 7 (1), pp: 77-79. DOI: 10.4103/2229-516X.198538. PMC: 5327613. PMID: 28251114 [Consulta: 26 maig 2019].
  46. ↑ Peters, GL; Davies, RA; Veinot, JP; Burwash, IG «Cardiac actinomycosis: an unusual cause of an intracardiac mass» (en anglès). J Am Soc Echocardiogr, 2006 Des; 19 (12), pp: 1530e7-e11. DOI: 10.1016/j.echo.2006.08.027. ISSN: 1097-6795. PMID: 17138045 [Consulta: 2 febrer 2022].
  47. ↑ Radu, CC; Camarasan, A; Podila, CM; Perju-Dumbrava, D «Sudden Death of a Teenager Caused by Actinomyces israelii: A Case Report» (en anglès). Iran J Public Health, 2018 Set; 47 (9), pp: 1413-1418. ISSN: 2251-6085. PMC: 6174053. PMID: 30320017 [Consulta: 26 maig 2019].
  48. ↑ Dua, RK; Bhat, DI; Indira, DB «Spinal actinomycosis: A rare disease» (en anglès). Neurol India, 2010 Mar-Abr; 58 (2), pp: 298-299. DOI: 10.4103/0028-3886.63794. ISSN: 1998-4022. PMID: 20508354 [Consulta: 10 juliol 2019].
  49. ↑ Pérez, A; Syngal, G; Fathima, S; Sandkovsky, U «Actinomyces causing a brain abscess» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2021 Jul 22; 34 (6), pp: 698-700. DOI: 10.1080/08998280.2021.1945354. PMC: 8545070. PMID: 34732992 [Consulta: 28 març 2022].
  50. ↑ Chicoine, NH; Griffith-Linsley, J; Goh, J; Manaloor, JJ; Raskin, JS «Giant Actinomyces brain abscess in an immunocompetent child: A management strategy» (en anglès). Surg Neurol Int, 2021 Jul 6; 12, pp: 325. DOI: 10.25259/SNI_164_2021. PMC: 8326064. PMID: 34345466 [Consulta: 28 març 2022].
  51. ↑ Euzéby, JP «List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature - Genus Actinomyces» (en anglès). Bacterio.net, 2012; Mar 2, pàgs: 12 [Consulta: 16 juliol 2018].
  52. ↑ Guzmán Ten, P; Parada Ricart, E «Actinomicosi com a causa d'abscessos laterocervicals recidivants». Pediatr Catalana, 2017; 77 (4), pp: 133-135. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 16 juliol 2018].
  53. ↑ Faba, R; Trujillo, S; Peña, P; Lobos, G; Wolff, M «Actinomicosis torácica por Actinomyces odontolyticus» (en castellà). Rev Chil Enferm Respir, 2014 Mar; 30 (1), pp: 40-45. DOI: 10.4067/S0717-73482014000100007. ISSN: 0717-7348 [Consulta: 26 maig 2019].
  54. ↑ Takiguchi Y, Terano T, Hirai A «Lung abscess caused by Actinomyces odontolyticus» (en anglès). Intern Med, 2003 Ag; 42 (8), pp: 723-735. DOI: 10.2169/internalmedicine.42.723. ISSN: 1349-7235. PMID: 12924500 [Consulta: 17 juliol 2018].
  55. ↑ Kocsis, B; Tiszlavicz, Z; Jakab, G; Brassay, R; et al «Case report of Actinomyces turicensis meningitis as a complication of purulent mastoiditis» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Des 20; 18 (1), pp: 686. DOI: 10.1186/s12879-018-3610-y. PMC: 6302302. PMID: 30572823 [Consulta: 22 juliol 2019].
  56. ↑ Li J, Li Y, Zhou Y, Wang C, et al «Actinomyces and Alimentary Tract Diseases: A Review of Its Biological Functions and Pathology» (en anglès). Biomed Res Int, 2018 Ag 26; 2018, pp: 3820215. DOI: 10.1155/2018/3820215. ISSN: 6129341. PMID: 30225251 [Consulta: 20 setembre 2018].
  57. ↑ Pila Pérez, R; Rosales Torres, P; Pila Peláez, R; Artola González, J «Actinomicosis de una pierna: una localización infrecuente» (en castellà). Revista Archivo Médico de Camagüey, 2014; 18 (4), pp: 451-460. ISSN: 1025-0255 [Consulta: 18 octubre 2018].
  58. ↑ Akhtar M, Zade MP, Shahane PL, Bangde AP, Soitkar SM «Scalp actinomycosis presenting as soft tissue tumour: A case report with literature review» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2015 Set; 16, pp: 99-101. DOI: 10.1016/j.ijscr.2015.09.030. PMC: 4643463. PMID: 26439419 [Consulta: 20 octubre 2018].
  59. ↑ Budini, PM «Actinomicosis: Presentaciones poco frecuentes en huéspedes especiales -Tesi doctoral-» (en castellà). Facultad de Ciencias Médicas. Universidad Nacional de Córdoba, 2011; Nov, pàgs: 310 [Consulta: 3 setembre 2018].
  60. ↑ Shen JY, Futran ND, Sardesai MG «Craniofacial Actinomyces osteomyelitis evolving from sinusitis» (en anglès). Radiol Case Rep, 2017 Des 20; 13 (1), pp: 104-107. DOI: 10.1016/j.radcr.2017.10.018. PMC: 5853131. PMID: 29552249 [Consulta: 14 setembre 2018].
  61. ↑ Nomura M, Shin M, Ohta M, Nukui Y, et al «Atypical osteomyelitis of the skull base and craniovertebral junction caused by Actinomyces infection--case report» (en anglès). Neurol Med Chir (Tokyo), 2011; 51 (1), pp: 64-66. DOI: 10.2176/nmc.51.64. ISSN: 1349-8029. PMID: 21273749 [Consulta: 14 setembre 2018].
  62. ↑ Ayoade F, Olayiwola A, Li A «"Holes" in the Jaw-A Report of Two Cases of Periapical Actinomycosis» (en anglès). Diseases, 2018 Set 6; 6 (3), pii: E79. DOI: 10.3390/diseases6030079. ISSN: 2079-9721. PMID: 30200654 [Consulta: 1r octubre 2018].
  63. ↑ Antunes LO, Borges RDS, de Freitas WV, de Souza SR, Corrêa DG «Osteomyelitis of the maxilla caused by Actinomyces sp.» (en anglès). Radiol Bras, 2018 Set-Oct; 51 (5), pp: 340-341. DOI: 10.1590/0100-3984.2017.0062. PMC: 6198843. PMID: 30369668 [Consulta: 26 maig 2019].
  64. ↑ Baldawa P, Shirol P, Kulkarni D, Koshti S, Mishra N «Actinomycotic osteomyelitis of palate masquerading periapical pathology: A rare case report» (en anglès). Indian J Dent Res, 2018 Mar-Abr; 29 (2), pp: 247-251. DOI: 10.4103/ijdr.IJDR_68_17. ISSN: 1998-3603. PMID: 29652023 [Consulta: 8 juny 2019].
  65. ↑ Oukessou Y, Ait Elkerdoudi M, Abada RL, Mahtar M «Complicated actinomycosis of the temporal bone: A historical case report» (en anglès). Eur Ann Otorhinolaryngol Head Neck Dis, 2015 Set; 132 (4), pp: 227-229. DOI: 10.1016/j.anorl.2015.03.006. ISSN: 1879-7296. PMID: 25825360 [Consulta: 18 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  66. ↑ Sheikh MA, Alenzi S, Ahmadi AA, Mashragi A, et al «Actinomycosis of the Middle Ear and Mastoid» (en anglès). Med Arch, 2018 Oct; 72 (4), pp: 295-296. DOI: 10.5455/medarh.2018.72.295-296. PMC: 6195014. PMID: 30514999 [Consulta: 26 maig 2019].
  67. ↑ Brizzi, BN; Fernández Alonso, C; Nieto Sánchez, A; González Del Castillo, J «Osteomielitis vertebral por Actinomyces: reporte de un caso» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2018; 31 (1), pp: 68-69. ISSN: 1988-9518 [Consulta: 14 setembre 2018].
  68. ↑ Kim JY, Kang EK, Moon SM, Seo YH, Jeong J, Cho H, et al «Olecranon Osteomyelitis due to Actinomyces meyeri: Report of a Culture-Proven Case» (en anglès). Infect Chemother, 2016 Set; 48 (3), pp: 234-238. DOI: 10.3947/ic.2016.48.3.234. PMC: 5048008. PMID: 27659433 [Consulta: 14 setembre 2018].
  69. ↑ Roopesh Kumar VR, Madhugiri VS, Gundamaneni SK, Verma SK «Actinomycotic osteomyelitis of the cranial vault presenting with headache: an unusual presentation» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Nov 24; 2014, pii: bcr2013202501. DOI: 10.1136/bcr-2013-202501. PMC: 4244526. PMID: 25422325 [Consulta: 8 juny 2019].
  70. ↑ Abrego MO, De Cicco FL, Montenegro NB, Boretto JG, et al «Refractory actinomycosis of the humerus» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2018 Gen 9; 6, pp: 2050313X17752852. DOI: 10.1177/2050313X17752852. PMC: 5768246. PMID: 29348917 [Consulta: 18 octubre 2018].
  71. ↑ Ryu DJ, Jeon YS, Kwon HY, Choi SJ, et al «Actinomycotic osteomyelitis of a long bone in an immunocompetent adult: a case report and literature review» (en anglès consulta= 7 octubre 2019). BMC Musculoskelet Disord, 2019 Maig 1; 20 (1), pp: 185. DOI: 10.1186/s12891-019-2576-2. ISSN: 1471-2474. PMID: 31043170.
  72. ↑ Abughanimeh, O; Tahboub, M; Zafar, Y; Abu Ghanimeh, M «Pylephlebitis Caused by Actinomyces Bacteremia» (en anglès). Cureus, 2018 Jun; 10 (6), pp: e2887. DOI: 10.7759/cureus.2887. PMC: 6110410. PMID: 30155389 [Consulta: 14 setembre 2018].
  73. ↑ Valero, R; Rodrigo, E; Ruiz, JC; González-Cotorruelo, J; et al «Diverticulitis abscesificante por Actinomyces israelii en un trasplante renal» (en castellà). Nefrología, 2007; 27 (4), pp: 511-513. ISSN: 0211-6995. PMID: 17944591 [Consulta: 29 setembre 2018].
  74. ↑ Gadea Rosa, C; Cartagena Lay, A; Cáceres La Torre, A «Diagnóstico y tratamiento del granuloma piógeno oral: serie de casos» (en castellà). Rev Odont Mex, 2017 Oct-Des; 21 (4), pp: 253-261. DOI: 10.1016/j.rodmex.2018.01.006. ISSN: 1870-199X [Consulta: 20 abril 2019].
  75. ↑ Kuyama K, Fukui K, Ochiai E, Wakami M et al «Pyogenic granuloma associated with Actinomyces israelii» (en anglès). J Dent Sci, 2018 Set; 13 (3), pp: 285-288. DOI: 10.1016/j.jds.2012.09.026. PMC: 6388859. PMID: 30895135 [Consulta: 20 abril 2019].
  76. ↑ Egal A, Etienney I, Beate H, Fléjou JF, et al «Diagnosis and Management of a Cryptoglandular Actinomycotic Fistula-in-Ano: An Update on 7 New Cases and a Review of the Literature» (en anglès). Ann Coloproctol, 2018 Jun; 34 (3), pp: 152-156. DOI: 10.3393/ac.2017.07.23. PMC: 6046537. PMID: 29991204 [Consulta: 18 octubre 2018].
  77. ↑ Martínez MA, Ovalle A «Actinomyces urogenitalis» (en castellà). Rev Chilena Infectol, 2011 Ag; 28 (4), pp: 357-358. DOI: 10.4067/S0716-10182011000500009. ISSN: 0716-1018. PMID: 22052401 [Consulta: 16 juliol 2018].
  78. ↑ Van Hoecke F, Beuckelaers E, Lissens P, Boudewijns M «Actinomyces urogenitalis bacteremia and tubo-ovarian abscess after an in vitro fertilization (IVF) procedure» (en anglès). J Clin Microbiol, 2013 Des; 51 (12), pp: 4252-4254. DOI: 10.1128/JCM.02142-13. PMC: 3838066. PMID: 24025912 [Consulta: 16 juliol 2018].
  79. ↑ Tharwat, M; Abdel-Rahim, IHA «Clinicopathologic findings and treatment of bovine actinomycosis» (en anglès). Assiut Vet Med J, 2011 Oct; 57 (131), pp: 1-14. ISSN: 1012-5973 [Consulta: 28 setembre 2018].
  80. ↑ Gensa, U «Review on Actinomycosis in Cattle» (en anglès). Journal of Biology, Agriculture and Healthcare, 2018; 13 (8), pp: 60-64. ISSN: 2225-093X [Consulta: 28 setembre 2018].
  81. ↑ Mansouri P, Farshi S, Khosravi A, Naraghi ZS «Primary cutaneous actinomycosis caused by Actinomyces bovis in a patient with common variable immunodeficiency» (en anglès). J Dermatol, 2011 Set; 38 (9), pp: 911-915. DOI: 10.1111/j.1346-8138.2010.01165.x. ISSN: 0385-2407. PMID: 21658111 [Consulta: 28 setembre 2018].[Enllaç no actiu]
  82. ↑ Zelyas N, Gee S, Nilsson B, Bennett T, Rennie R «Infections Caused by Actinomyces neuii: A Case Series and Review of an Unusual Bacterium» (en anglès). Can J Infect Dis Med Microbiol, 2016 Feb; 2016, pp: 6017605. DOI: 10.1155/2016/6017605. PMC: 4904567. PMID: 27366175 [Consulta: 17 juliol 2018].
  83. ↑ Yang WT, Grant M «Actinomyces neuii: a case report of a rare cause of acute infective endocarditis and literature review» (en anglès). BMC Infect Dis, 2019 Jun 10; 19 (1), pp: 511. DOI: 10.1186/s12879-019-4149-2. PMC: 6558687. PMID: 31182045 [Consulta: 18 juny 2019].
  84. ↑ Alsohime F, Assiri RA, Al-Shahrani F, Bakeet H, et al «Premature labor and neonatal sepsis caused by Actinomyces neuii» (en anglès). J Infect Public Health, 2018; Apr 26, pii: S1876-0341(18)30037-6. DOI: 10.1016/j.jiph.2018.04.001. ISSN: 1876-035X. PMID: 29706318 [Consulta: 17 juliol 2018].
  85. ↑ Vásquez Alva R, Biminchumo Sagástegui CE, Somocurcio Peralta J, Zamora Gonzales P, Nazario García J, et al «Tumor abdominopélvico por actinomicosis en gestante» (en castellà). Rev Peru Ginecol Obstet, 2018 Abr-Jun; 64 (2), pp: 253-257. DOI: 10.31403/rpgo.v64i2086. ISSN: 2304-5132 [Consulta: 23 abril 2019].
  86. ↑ Walther K, Bruder E, Goldenberger D, Mayr J, et al «Actinomyces neuii Isolated From a 20-Month-Old Girl With Cervical Lymphadenitis» (en anglès). J Pediatric Infect Dis Soc, 2015 Set; 4 (3), pp: e32-e37. DOI: 10.1093/jpids/piu096. ISSN: 2048-7207. PMID: 26407440 [Consulta: 18 octubre 2018].
  87. ↑ Leenstra BS, Schaap CCM, Bessems M, Renders NHM, Bosscha K «Primary Actinomycosis in the breast caused by Actinomyces neuii. A report of 2 cases» (en anglès). IDCases, 2017 Abr 1; 8, pp: 70-72. DOI: 10.1016/j.idcr.2017.03.014. PMC: 5406516. PMID: 28462153 [Consulta: 30 abril 2019].
  88. ↑ García-Martínez FJ, Pascual JC, López-Martín I, Pereyra-Rodríguez JJ, et al «Actualización en hidrosadenitis supurativa en Atención Primaria» (en castellà). Semergen, 2017 Gen-Feb; 43 (1), pp: 34-42. DOI: 10.1016/j.semerg.2015.12.005. PMID: 26874678 [Consulta: 30 abril 2019].
  89. ↑ Nedomansky J, Weiss D, Willinger B, Nickl S, Steininger C «Acne inversa complicated by Actinomyces neuii» (en anglès). Infection, 2016 Abr; 44 (2), pp: 247-249. DOI: 10.1007/s15010-015-0814-6. ISSN: 0300-8126. PMID: 26129687 [Consulta: 30 abril 2019].
  90. ↑ Pérez-Santonja JJ, Campos-Mollo E, Fuentes-Campos E, Samper-Giménez J, Alió JL «Actinomyces neuii subspecies anitratus chronic endophthalmitis after cataract surgery» (en anglès). Eur J Ophthalmol, 2007 Maig-Jun; 17 (3), pp: 445-447. DOI: 10.1177/112067210701700331. ISSN: 1120-6721. PMID: 17534833 [Consulta: 18 juny 2019].
  91. ↑ Hall V, Collins MD, Hutson R, Falsen E, Duerden BI «Actinomyces cardiffensis sp. nov. from human clinical sources» (en anglès). J Clin Microbiol, 2002 Set; 40 (9), pp: 3427-3431. DOI: 10.1128/JCM.40.9.3427-3431.2002. ISSN: 0095-1137. PMC: 130680. PMID: 12202588 [Consulta: 17 juliol 2018].
  92. ↑ Wakabayashi K, Yano S, Kadowaki T, Tokushima T, et al «Pulmonary actinomycosis caused by Actinomyces cardiffensis» (en anglès). Intern Med, 2012 Oct; 51 (20), pp: 2929-2931. DOI: 10.2169/internalmedicine.51.7997. ISSN: 1349-7235. PMID: 23064570 [Consulta: 17 juliol 2018].
  93. ↑ Funke G, Alvarez N, Pascual C, Falsen E, et al «Actinomyces europaeus sp. nov., isolated from human clinical specimens» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1997 Jul; 47 (3), pp: 687-692. DOI: 10.1099/00207713-47-3-687. ISSN: 0020-7713. PMID: 9226901 [Consulta: 21 juliol 2018].
  94. ↑ White, SE; Woolley, SD «Actinomyces europaeus Isolated from a Breast Abscess in a Penicillin-Allergic Patient» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Jun 20; 6708614, pàgs: 4. DOI: 10.1155/2018/6708614. ISSN: 2090-6633 [Consulta: 21 juliol 2018].
  95. ↑ Nielsen, HL «First report of Actinomyces europaeus bacteraemia result from a breast abscess in a 53-year-old man» (en anglès). New Microbes New Infect, 2015 Maig 14; 7, pp: 21-22. DOI: 10.1016/j.nmni.2015.05.001. ISSN: 4477111. PMID: 26110063 [Consulta: 21 juliol 2018].
  96. ↑ Zarrif-Nabbali, H; Bolaños-Rivero, M; Navarro-Navarro, R; Martín-Sánchez, AM «Infección de un quiste sebáceo por Actinomyces europaeus» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2016 Maig; 34 (5), pp: 324-325. DOI: 10.1016/j.eimc.2015.08.001. ISSN: 1578-1852. PMID: 26358564 [Consulta: 17 octubre 2018].
  97. ↑ Collins MD, Hoyles L, Kalfas S, Sundquist G, et al «Characterization of Actinomyces Isolates from Infected Root Canals of Teeth: Description of Actinomyces radicidentis sp. nov» (en anglès). J Clin Microbiol, 2000 Set; 38 (9), pp: 3399–3403. ISSN: 0095-1137. PMC: 87393. PMID: 10970390 [Consulta: 3 setembre 2018].
  98. ↑ Suwantarat N, Romagnoli M, Carroll KC «Photo Quiz: Isolation of an Unusual Gram-Positive Coccus from a Positive Blood Culture in a Patient with Pneumonia. Actinomyces radicidentis Bacteremia» (en anglès). J Clin Microbiol, 2016 Gen; 54 (1), pp: 1, 247. DOI: 10.1128/JCM.00163-14. PMC: 4702744. PMID: 26719581 [Consulta: 3 setembre 2018].
  99. ↑ Hyun DW, Shin NR, Kim MS, Kim PS, et al «Actinomyces haliotis sp. nov., a bacterium isolated from the gut of an abalone, Haliotis discus hannai» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2014 Feb; 64 (Pt 2), pp: 456-461. DOI: 10.1099/ijs.0.055350-0. PMC: 1466-5034. PMID: 24096355 [Consulta: 22 setembre 2018].
  100. ↑ Park HJ, Park KH, Kim SH, Sung H, et al «A Case of Disseminated Infection due to Actinomyces meyeri Involving Lung and Brain» (en anglès). Infect Chemother, 2014 Des; 46 (4), pp: 269-273. DOI: 10.3947/ic.2014.46.4.269. PMC: 4285003. PMID: 25566409 [Consulta: 29 agost 2018].
  101. ↑ Markey CM, Vestal LE «Actinomyces meyeri: A Rare Cause of Postsurgical Pelvic Actinomycosis» (en anglès). Case Rep Obstet Gynecol, 2018 Jun 21; 2018, pp: 3842048. DOI: 10.1155/2018/3842048. PMC: 6032818. PMID: 30034893 [Consulta: 29 agost 2018].
  102. ↑ Paruchuri, A; Shinn, BJ; Sato, R «Abdomen Actin'Up: A Unique Presentation of Disseminated Abdominal Actinomycosis» (en anglès). The Medicine Forum, 2018: 19 (art 18), pp: 32-33. DOI: 10.29046/TMF.019.1.016. ISSN: 2325-2863 [Consulta: 20 setembre 2018].
  103. ↑ Peponis VG, Chalkiadakis SE, Parikakis EA, Mitropoulos PG «Chronic Postoperative Endophthalmitis Caused by Actinomyces meyeri» (en anglès). Case Rep Ophthalmol, 2011 Mar 5; 2 (1), pp: 95-98. DOI: 10.1159/000326062. PMC: 3072179. PMID: 21475608 [Consulta: 20 octubre 2018].
  104. ↑ Ferreira Branquinho, D; Ramos Andrade, D; Almeida, N; Sofia, C «Mediastinitis by Actinomyces meyeri after oesophageal stent placement» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014; Jun 5, pp: bcr2014204499. DOI: 10.1136/bcr-2014-204499. PMC: 4054504. PMID: 24903727 [Consulta: 5 abril 2022].
  105. ↑ Hagiya, H; Otsuka, F «Actinomyces meyeri meningitis: the need for anaerobic cerebrospinal fluid cultures» (en anglès). Intern Med, 2014; 53 (1), pp: 67-71. DOI: 10.2169/internalmedicine.53.0403. ISSN: 1349-7235. PMID: 24390532 [Consulta: 7 febrer 2022].
  106. ↑ Nishizawa, S; Anan, K; Tobino, K; Okahisa, M; Goto, Y; et al «Pulmonary Actinomycosis attributable to Actinomyces meyeri presenting as cardiac tamponade: a case report» (en anglès). Multidiscip Respir Med, 2018 Jun 14; 13, pp: 19. DOI: 10.1186/s40248-018-0132-9. PMC: 6001145. PMID: 29946465 [Consulta: 4 setembre 2018].
  107. ↑ Vazquez Guillamet, LJ; Malinis, MF; Meyer, JP «Emerging role of Actinomyces meyeri in brain abscesses: A case report and literature review» (en anglès). IDCases, 2017 Jul 20; 10, pp: 26-29. DOI: 10.1016/j.i dcr.2017.07.007. PMC: 5554978. PMID: 28831384 [Consulta: 4 setembre 2018].
  108. ↑ Gliga S, Devaux M, Gosset Woimant M, Mompoint D, et al «Actinomyces graevenitzii pulmonary abscess mimicking tuberculosis in a healthy young man» (en anglès). Can Respir J, 2014 Nov-Des; 21 (6), pp: e75-e77. DOI: 10.1155/2014/841480. PMC: 4266159. PMID: 25493591 [Consulta: 29 agost 2018].
  109. ↑ Tietz, A; Aldridge, KE; Figueroa, JE «Disseminated coinfection with Actinomyces graevenitzii and Mycobacterium tuberculosis: case report and review of the literature» (en anglès). J Clin Microbiol, 2005 Jun; 43 (6), pp: 3017-3022. DOI: 10.1128/JCM.43.6.3017-3022.2005. PMC: 1151916. PMID: 15956450 [Consulta: 29 agost 2018].
  110. ↑ Coleman RM, Georg LK, Rozzell AR «Actinomyces naeslundii as an Agent of Human Actinomycosis» (en anglès). Appl Microbiol, 1969 Sep; 18 (3), pp: 420–426. ISSN: 0003-6919. PMC: 377997. PMID: 4907004 [Consulta: 19 setembre 2018].
  111. ↑ Cortes CD, Urban C, Turett G «Actinomyces naeslundii: An Uncommon Cause of Endocarditis» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2015 Nov; 2015, pp: 602462. DOI: 10.1155/2015/602462. PMC: 4677190. PMID: 26697243 [Consulta: 19 setembre 2018].
  112. ↑ Hussenet C, LeGoff J, Lorillon G, Simon F, Bergeron A «Actinomyces naeslundii lung infection diagnosed by polymerase chain reaction coupled with electrospray-ionization mass spectrometry» (en anglès). Ann Am Thorac Soc, 2014 Set; 11 (7), pp: 1163-1165. DOI: 10.1513/AnnalsATS.201405-219LE. ISSN: 2325-6621. PMID: 25238000 [Consulta: 22 octubre 2018].
  113. ↑ Supriya BG, Harisree S, Savio J, Ramachandran P «Actinomyces naeslundii causing pulmonary endobronchial Actinomycosis – A case report» (en anglès). Indian J Pathol Microbiol pàgines=pp: 326-328, 2019 Abr-Jun; 62 (2). DOI: 10.4103/IJPM.IJPM_706_17. ISSN: 0974-5130. PMID: 30971569 [Consulta: 26 maig 2019].
  114. ↑ Džupová, O; Kulichová, J; Beneš, J «Disseminated Pelvic Actinomycosis Caused by Actinomyces Naeslundii» (en anglès). Antibiotics (Basel), 2020 Oct 29; 9 (11), pp: 748. DOI: 10.3390/antibiotics9110748. PMC: 7694143. PMID: 33137889 [Consulta: 2 febrer 2022].
  115. ↑ Lawson PA, Nikolaitchouk N, Falsen E, Westling K, Collins MD «Actinomyces funkei sp. nov., isolated from human clinical specimens» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Maig; 51 (Pt 3), pp: 853-855. DOI: 10.1099/00207713-51-3-853. ISSN: 1466-5034. PMID: 11411706 [Consulta: 21 setembre 2018].
  116. ↑ Hinić V, Straub C, Schultheiss E, Kaempfer P, et al «Identification of a novel 16S rRNA gene variant of Actinomyces funkei from six patients with purulent infections» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2013 Jul; 19 (7), pp: E312-E314. DOI: 10.1111/1469-0691.12201. ISSN: 1469-0691. PMID: 23521586 [Consulta: 3 juliol 2019].
  117. ↑ Renvoise A, Raoult D, Roux V «Actinomyces timonensis sp. nov., isolated from a human clinical osteo-articular sample» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2010 Jul; 60 (Pt 7), pp: 1516-1521. DOI: 10.1099/ijs.0.012914-0. ISSN: 1466-5026. PMID: 19684313 [Consulta: 26 octubre 2018].
  118. ↑ Cimmino T, Metidji S, Labas N, Le Page S, et al «Genome sequence and description of Actinomyces polynesiensis str. MS2 sp. nov. isolated from the human gut» (en anglès). New Microbes New Infect, 2016 Mar 23; 12, pp: 1-5. DOI: 10.1016/j.nmni.2016.02.014. PMC: 4864249. PMID: 27200177 [Consulta: 3 juliol 2019].
  119. ↑ Morand A, Cornu F, Tsimaratos M, Lagier JC, et al «Actinomyces urinae sp. nov., isolated from 13-year-old girl affected by nephritic syndrome» (en anglès). New Microbes New Infect, 2016 Maig 26; 13, pp: 1-2. DOI: 10.1016/j.nmni.2016.05.013. PMC: 4915952. PMID: 27358739 [Consulta: 3 juliol 2019].
  120. ↑ NCBI. «Actinomyces marseillensis» (en anglès) pàgs: 2. ID: 1852376. Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2022; Gen 19 (rev). [Consulta: 31 gener 2022].
  121. ↑ Gómez de Frutos, S; Rodríguez Anzules, MS; Fraile Torres, AM; Cardeñoso Domingo, L; Domingo García, D «Absceso periamigdalino producido por Actinomyces marseillensis» (en castellà). Rev Esp Quimioter, 2019 Ag; 32 (4), pp: 398-399. ISSN: 1988-9518. PMC: 6719657. PMID: 31313895 [Consulta: 31 gener 2022].
  122. ↑ Ndongo S, Khelaifia S, Bittar F, Fournier PE, Raoult D «Actinomyces ihumii, a new bacterial species isolated from the digestive microbiota of a HIV-infected patient» (en anglès). New Microbes New Infect, 2016 Maig 4; 12, pp: 71-72. DOI: 10.1016/j.nmni.2016.04.013. PMC: 4925927. PMID: 27408732 [Consulta: 2 juliol 2019].
  123. ↑ Mailhe M, Ricaboni D, Benezech A, Cadoret F, et al «Actinomyces bouchesdurhonensis sp. nov. and Actinomyces mediterranea sp. nov., isolated from human stomach and duodenum» (en anglès). Human Microbiome Journal, 2017 Mar; 3, pp: 13-14. DOI: 10.1016/j.humic.2017.01.001. ISSN: 2452-2317 [Consulta: 3 juliol 2019].
  124. ↑ Integrated Taxonomic Information System «Actinomyces radingae Wüst et al., 1995 emend. Vandamme et al., 1998» (en anglès). ITIS.org, 2019 Abr 24; 958898 (rev), pàgs: 1 [Consulta: 25 abril 2019].
  125. ↑ Junquera-Bañares S, Sanz-de La Fuente H «Absceso subcutáneo por Actinomyces radingae» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2007 Jun-Jul; 25 (6), pp: 416-417. ISSN: 0213-005X. PMID: 17583658 [Consulta: 18 octubre 2018].
  126. ↑ Hoogewerf, M; Diepenhorst, GMP; Visser, H; Peters, EJ; van Dijk, K «A breast abscess caused by Actinomyces radingae» (en anglès). J Microbiol Infect Dis, 2016; 6 (2), pp: 84-86. Arxivat de l'original el 24 de juliol 2018. DOI: 10.5799/ahinjs.02.2016.02.0222. ISSN: 2146-9369 [Consulta: 18 octubre 2018].
  127. ↑ Hoyles L, Falsen E, Foster G, Pascual C, et al «Actinomyces canis sp. nov., isolated from dogs» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2000 Jul; 50 (Pt 4), pp: 1547-1551. DOI: 10.1099/00207713-50-4-1547. ISSN: 1466-5034. PMID: 10939662 [Consulta: 28 setembre 2018].
  128. ↑ Mickelson, M; Olby, N; Schwartz, M «Bacterial meningitis and subdural empyema caused by Actinomyces canis in a dog» (en anglès). Veterinary Record Case Reports, 2015; 3 (1), pp: e000175. DOI: 10.1136/vetreccr-2015-000175. ISSN: 2052-6121 [Consulta: 28 setembre 2018].
  129. ↑ Leblanc, N; Scollan, KF «Bacterial pericarditis in a cat» (en anglès). JFMS Open Rep, 2015 Set 23; 1 (2), pp: 2055116915603077. DOI: 10.1177/2055116915603077. PMC: 5361993. PMID: 28491384 [Consulta: 28 setembre 2018].
  130. ↑ Pietra M, Zanoni RG, Peli A, Brunetti B, et al «Gastric inflammatory pseudotumour secondary to Actinomyces hordeovulneris infection in a cat» (en anglès). Ir Vet J, 2016 Ag 26; 69 (1), pp: 12. DOI: 10.1186/s13620-016-0071-8. PMC: 5002114. PMID: 27570616 [Consulta: 16 juliol 2018].
  131. ↑ Hoyles L, Falsen E, Pascual C, Sjödén B, et al «Actinomyces catuli sp. nov., from dogs» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Mar; 51 (Pt 2), pp: 679-682. DOI: 10.1099/00207713-51-2-679. ISSN: 1466-5026. PMID: 11321114 [Consulta: 31 agost 2018].
  132. ↑ Hall V, Collins MD, Hutson R, Inganäs E, et al «Actinomyces vaccimaxillae sp. nov., from the jaw of a cow» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2003 Mar; 53 (Pt 2), pp: 603-606. DOI: 10.1099/ijs.0.02439-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 12710633 [Consulta: 21 setembre 2018].
  133. ↑ Dent, VE; Williams, RAD «Actinomyces slackii sp. nov. from Dental Plaque of Dairy Cattle» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 1986 Jul 1; 36 (3), pp: 392-395. DOI: 10.1099/00207713-36-3-392. ISSN: 1466-5026 [Consulta: 21 octubre 2018].[Enllaç no actiu]
  134. ↑ Beck A, Baird JD, Slavić D «Submandibular lymph node abscess caused by Actinomyces denticolens in a horse in Ontario» (en anglès). Can Vet J, 2011 Maig; 52 (5), pp: 513-514. ISSN: 0008-5286. PMC: 3078004. PMID: 22043071 [Consulta: 30 agost 2018].
  135. ↑ Murakami S, Otaki M, Hayashi Y, Higuchi K, et al «Actinomyces denticolens colonisation identified in equine tonsillar crypts» (en anglès). Vet Rec Open, 2016 Set 8; 3 (1), pp: e000161. DOI: 10.1136/vetreco-2015-000161. PMC: 5020674. PMID: 27651913 [Consulta: 30 agost 2018].
  136. ↑ Murakami S, Kobayashi T, Sekigawa Y, Torii Y, et al «Actinomyces denticolens as a causative agent of actinomycosis in animals» (en anglès). J Vet Med Sci, 2018 Set 14; 18-0207, pàgs: 23. DOI: 10.1292/jvms.18-0207. ISSN: 1347-7439. PMID: 30224576 [Consulta: 1r octubre 2018].
  137. ↑ Palakawong NAS, Pristaš P, Hrehová L, Javorský P, et al «Actinomyces succiniciruminis sp. nov. and Actinomyces glycerinitolerans sp. nov., two novel organic acid-producing bacteria isolated from rumen» (en anglès). Syst Appl Microbiol, 2016 Oct; 39 (7), pp: 445-452. DOI: 10.1016/j.syapm.2016.08.001. ISSN: 1618-0984. PMID: 27613227 [Consulta: 2 juliol 2019].
  138. ↑ An, D; Cai, S; Dong, X «Actinomyces ruminicola sp. nov., isolated from cattle rumen» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2006 Set; 56 (Pt 9), pp: 2043-2048. DOI: 10.1099/ijs.0.64059-0. ISSN: 1466-5034. PMID: 16957097 [Consulta: 2 juliol 2019].
  139. ↑ Hoyles L, Falsen E, Holmström G, Persson A, et al «Actinomyces suimastitidis sp. nov., isolated from pig mastitis» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Jul; 51 (Pt 4), pp: 1323-1326. DOI: 10.1099/00207713-51-4-1323. ISSN: 1466-5026. PMID: 11491328 [Consulta: 20 setembre 2018].
  140. ↑ Hoyles L, Pascual C, Falsen E, Foster G, et al «Actinomyces marimammalium sp. nov., from marine mammals» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Gen; 51 (Pt 1), pp: 151-156. DOI: 10.1099/00207713-51-1-151. ISSN: 1466-5026. PMID: 11211252 [Consulta: 29 agost 2018].
  141. ↑ Collins, MD; Stubbs, S; Hommez, J; Devriese, LA «Molecular Taxonomic Studies of Actinomyces-Like Bacteria Isolated from Purulent Lesions in Pigs and Description of Actinomyces hyovaginalis sp. nov.» (en anglès). Int J Syst Bacteriol, 1993 Jul; 43 (3), pp: 471-473. ISSN 0020-7713. DOI: 10.1099/00207713-43-3-471. PMID: 8347506 [Consulta: 31 gener 2022].
  142. ↑ Chung, ELT; Adamu, L; Jesse, FFA; Wakil, YK; et al «Suspected neonatal isoerythrolysis with concurrent Actinomyces hyovaginalis in a foal» (en anglès). J Adv Vet Anim Res, 2018 Jun; 5 (2), pp: 233-239. DOI: 10.5455/javar.2018.e259. ISSN: 2311-7710 [Consulta: 31 gener 2022].
  143. ↑ Meng, X; Lu, S; Lai, XH; Wang, Y; Wen, Y; et al «Actinomyces liubingyangii sp. nov. isolated from the vulture Gypaetus barbatus» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2017 Jun; 67 (6), pp: 1873-1879. DOI: 10.1099/ijsem.0.001884. ISSN: 1466-5034. PMID: 28629506 [Consulta: 2 setembre 2018].
  144. ↑ Meng X, Lu S, Wang Y, Lai XH, et al «Actinomyces vulturis sp. nov., isolated from Gyps himalayensis» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2017 Jun; 67 (6), pp: 1720-1726. DOI: 10.1099/ijsem.0.001851. ISSN: 1466-5034. PMID: 28629509 [Consulta: 2 setembre 2018].
  145. ↑ Meng X, Wang Y, Lu S, Lai XH, et al «Actinomyces gaoshouyii sp. nov., isolated from plateau pika (Ochotona curzoniae)» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2017 Set; 67 (9), pp: 3363-3368. DOI: 10.1099/ijsem.0.002119. ISSN: 1466-5034. PMID: 28857023 [Consulta: 27 octubre 2018].
  146. ↑ Zhu, W; Yang, J; Lu, S; Lai, XH; Jin, D; Wang, X; et al «Actinomyces qiguomingii sp. nov., isolated from the Pantholops hodgsonii» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2020 Gen; 70 (1), pp: 58-64. DOI: 10.1099/ijsem.0.003709. ISSN: 1466-5034. PMID: 31613742 [Consulta: 10 febrer 2022].
  147. ↑ Zhou, J; Zhang, S; Zhang, G; Yang, J; Lai, XH; Pu, J; Jin, D; Lu, S; Huang, Y; Zhu, W; Huang, Y; et al «Characterization of isolates of members of the genus Actinomyces from Marmota himalayana: description of Actinomyces faecalis sp. nov., Actinomyces respiraculi sp. nov., and Actinomyces trachealis sp. nov» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2021 Jul; 71 (7), pp: 4875. DOI: 10.1099/ijsem.0.004875. ISSN: 1466-5034. PMID: 34252022 [Consulta: 10 febrer 2022].
  148. ↑ Gledhill WE, Casida LE Jr «Predominant catalase-negative soil bacteria. II. Occurrence and characterization of Actinomyces humiferus, sp. N» (en anglès). Appl Microbiol, 1969 Jul; 18 (1), pp: 114-121. ISSN: 0003-6919. PMC: 377904. PMID: 5803624 [Consulta: 13 octubre 2018].
  149. ↑ Collins MD, Pascual C «Reclassification of Actinomyces humiferus (Gledhill and Casida) as Cellulomonas humilata nom. corrig., comb. nov» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2000 Mar; 50 (Pt 2), pp: 661-663. DOI: 10.1099/00207713-50-2-661. ISSN: 1466-5026. PMID: 10758873 [Consulta: 13 octubre 2018].
  150. ↑ Bou G, Fernández-Olmos A, García C, Sáez-Nieto JA, Valdezate S «Métodos de identificación bacteriana en el laboratorio de microbiologia» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2011; 29 (8), pp: 601-608. Arxivat de l'original el 22 d’octubre 2018. DOI: 10.1016/j.eimc.2011.03.012. ISSN: 0213-005X. PMID: 21684044 [Consulta: 21 octubre 2018].
  151. ↑ Henssge U, Do T, Radford DR, Gilbert SC, et al «Emended description of Actinomyces naeslundii and descriptions of Actinomyces oris sp. nov. and Actinomyces johnsonii sp. nov., previously identified as Actinomyces naeslundii genospecies 1, 2 and WVA 963» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2009 Mar; 59 (Pt 3), pp: 509-516. DOI: 10.1099/ijs.0.000950-0. PMC: 2884933. PMID: 19244431 [Consulta: 3 juliol 2019].
  152. ↑ Stingu, CS; Borgmann, T; Rodloff, AC; Vielkind, P; Jentsch, H; et al «Rapid identification of oral Actinomyces species cultivated from subgingival biofilm by MALDI-TOF-MS» (en anglès). J Oral Microbiol, 2015 Gen 16; 7, pp: 26110. DOI: 10.3402/jom.v7.26110. PMC: 4297926. PMID: 25597306 [Consulta: 22 octubre 2018].
  153. ↑ Valour, F; Sénéchal, A; Dupieux, C; Karsenty, J; Lustig, S; et al «Actinomycosis: etiology, clinical features, diagnosis, treatment, and management» (en anglès). Infect Drug Resist, 2014 Jul 5; 7, pp: 183-197. DOI: 10.2147/IDR.S39601. PMC: 4094581. PMID: 25045274 [Consulta: 22 octubre 2018].
  154. ↑ Dehem, J; Deloose, S; Feys, C «Rare Case of Male Pelvic Actinomycosis» (en anglès). J Belg Soc Radiol, 2018 Gen 31; 102 (1), pp: 16. DOI: 10.5334/jbsr.1387. PMC: 6032640. PMID: 30039030 [Consulta: 2 maig 2019].
  155. ↑ Gopinath, D «Splendore–Hoeppli phenomenon» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2018 Maig-Ag; 22 (2), pp: 161-162. DOI: 10.4103/jomfp.JOMFP_79_18. PMC: 6097361. PMID: 30158765 [Consulta: 2 maig 2019].
  156. ↑ Cruz Choappa, R; Vieille Oyarzo, P «Diagnóstico histológico de actinomicosis» (en castellà). Rev Argent Microbiol, 2018 Gen-Mar; 50 (1), pp: 108-110. DOI: 10.1016/j.ram.2017.05.005. ISSN: 0325-7541. PMID: 28964560 [Consulta: 22 octubre 2018].
  157. ↑ Dove, J «Actinomycosis in surgical biopsies» (en anglès). J R Soc Med, 1979 Feb; 72 (2), pp: 106-108. ISSN: 0141-0768. PMC: 1436762. PMID: 552472 [Consulta: 22 octubre 2018].
  158. ↑ Agrafiotis, AC; Lardinois, I «Pleural empyema caused by Actinomyces turicensis» (en anglès). New Microbes New Infect, 2021 Abr 29; 41, pp: 100892. DOI: 10.1016/j.nmni.2021.100892. PMC: 8166906. PMID: 34094581 [Consulta: 1r febrer 2022].
  159. ↑ Imamura K, Kamitani H, Nakayasu H, Asai Y, Nakashima K «Purulent meningitis caused by Actinomyces successfully treated with rifampicin: a case report» (en anglès). Intern Med, 2011; 50 (10), pp: 1121-1125. DOI: 10.2169/internalmedicine.50.4841. ISSN: 1349-7235. PMID: 21576840 [Consulta: 30 maig 2019].
  160. ↑ Steininger C, Willinger B «Resistance patterns in clinical isolates of pathogenic Actinomyces species» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2016 Feb; 71 (2), pp: 422-427. DOI: 10.1093/jac/dkv347. ISSN: 1460-2091. PMID: 26538502 [Consulta: 29 maig 2019].
  161. ↑ Sharma S, Valentino III DJ «Actinomycosis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Abr 12; NBK482151 (rev), pàgs: 7. PMID: 29489261 [Consulta: 29 maig 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actinomyces