Adolfo Venturi
 circa 1930  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 setembre 1856 Mòdena (Itàlia) |
| Mort | 10 juny 1941 (84 anys) Santa Margherita Ligure (Itàlia) |
| Senador del Regne d'Itàlia | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Director de tesi | Giovanni Battista Cavalcaselle |
| Lateralitat | dretà |
| Activitat | |
| Camp de treball | Art medieval i història |
| Lloc de treball | Roma (1896–1931) |
| Ocupació | Historiador de l'art |
| Activitat | 1880 - 1940 |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1908–) |
| Alumnes | Carlo Anti, Géza De Francovich, Pietro Toesca, Costanza Lorenzetti (en)  i Paolo D'Ancona |
| Família | |
| Fills | Lionello Venturi |
| Premis | |
| |
 | |
Adolfo Venturi (Mòdena, 4 de setembre de 1856 - Santa Margherita Ligure, Província de Gènova, 10 de juny de 1941) fou un historiador de l'art italià. Era pare de Lionello Venturi.
Fou el fundador de la disciplina historicoartística en l'àmbit universitari a Itàlia. El seu major projecte va ser el de la Història de l'art italià, de diversos volums, que va quedar interrompuda al segle xvi. Entre els seus deixebles van destacar Pietro Toesca i Roberto Longhi. La Universitat de la Sapienza de Roma va organitzar l'any 2006 un important congrés per recordar els 150 anys des del seu naixement.
Bibliografia
[modifica]- Giacomo Agosti, La nascita della storia dell'arte in Italia. Adolfo Venturi dal museo all'università 1880-1940, Venècia, Marsilio, 1996