Biografia | |
---|---|
Naixement | Anna Magdalene Lemminger 28 de juliol de 1909 Offenburg (Alemanya) |
Mort | 3 de novembre de 2005 (als 96 anys) Offenburg, Germany |
Activitat | |
Ocupació | editora |
Família | |
Cònjuge | Franz Burda |
Fills | Franz Burda, Frieder Burda, Hubert Burda |
Parents | Maria Furtwängler, nora |
Premis | |
Lloc web | aenne-burda.com |
Aenne Burda (Offenburg, Baden-Wurtemberg, 28 de juliol de 1909 - íd., 3 de novembre de 2005), nascuda Anna Magdalene Lemminger, va ser una editora alemanya del Grup Burda, un grup de mitjans amb seu a Offenburg i Múnic, Alemanya. Va ser un dels símbols del miracle econòmic alemany.[1][2][3]
Aenne Burda va néixer a Offenburg, Imperi Alemany. Era filla d'un fogoner de locomotores i la seva dona, Anna Maria Armbruster, i els pares li van triar aquest nom inusual inspirant-se en una cançó popular, Ännchen von Tharau. Va deixar l'institut als 17 anys i es va posar a fer les pràctiques treballant de caixera a la companyia elèctrica d'Offenburg. El 1930 va conèixer l'editor Franz Burda, fill de l'impressor Burda, i s'hi va casar. Van tenir tres fills.[2][3][4]
Aenne Burda i el seu marit van expandir ben aviat l'empresa familiar cap a les revistes femenines. El 1949, després que el seu matrimoni fracassés, ella va poder fer-se càrrec completament de l'empresa, que tenia aleshores 48 empleats, gairebé totes dones, i un deute de 200.000 marcs. Va incorporar al seu equip una jove Irene Baer, que seria des d'aleshores la seva mà dreta. L'1 d'octubre del mateix any va començar a publicar la revista Favorit, que després, a partir del gener de 1950, seria rebatejada com a Burda Moden, i sortiria amb una tirada de 100.000 exemplars. Es va fer molt popular al mercat després de 1952, quan va començar a incloure fulls de paper amb patrons per a la confecció de roba, basant-se en el concepte de “moda per fer un mateix”, en un moment de postguerra, en què els alemanys no tenien diners per comprar roba, però sí que podien fer-se-la i posar-se al dia. El 1965 Burda Moden venia més d'un milió de còpies, i el 1968 en va vendre 1,5 milions. Va ser la revista de moda amb un tiratge més gran del món.[2][3][4]
Van seguir altres títols: Anna de 1974 a 2007, publicat per primera vegada com a Burda Fun a Handicrafts, Burda Carina des de 1977, una revista de moda i estil de vida dirigida a un públic femení més jove, i Verena, de 1986 a 1997.[5]
El 1987 Burda Moden es va convertir en la primera revista occidental que es publicava a la Unió Soviètica, en l'època de la Perestroika. Burda Fashion es publica actualment a 90 països en 16 idiomes diferents.[6][7][3]
També havia explorat el monn de la cuina, amb Burda-Kochstudio, i, amb el temps, ja fora de l'àmbit de la moda, les publicacions d'interès general, com Bunte Illustrierte, el setmanari Focus.[2]
Als 85 anys es va retirar de la direcció de l'editorial i va cedir l'empresa als seus tres fills en parts iguals. Frieder i Franz Burda van vendre les seves accions a Hubert Burda, que ja havia assumit la direcció de Burda Moden.[5]
Burda va crear dues fundacions benèfiques, per donar suport a joves acadèmics i a gent gran a la seva ciutat natal d'Offenburg, que ha posat el seu nom a un carrer.[8]
S'han fet diversos reportatges documentals sobre aquesta figura essencial en el boom econòmic alemany. Al 1999 el documental de 45 minuts dirigit per Kathrin Pitterling, Aenne Burda. Mode für Millionen [Aenne Burda. Moda per a milions]. I al 2009 Aenne Burda – Eine Frau erobert die Welt [Aenne Burda - Una dona conquereix el món], escrit i dirigit per Dora Heinze.[2]
El 2018 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida, Aenne Burda: Die Wirtschaftswunderfrau [Aenne Burda: La dona del miracle econòmic], una minisèrie per a televisió dirigida per Francis Meletzky.[9][2]