Agullana

Agullana

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 23′ 38″ N, 2° 50′ 48″ E / 42.393783°N,2.846678°E / 42.393783; 2.846678
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Agullana
Població humana
Població	909 (2024) (32,82 hab./km²)
Llars	34 (1553)
Gentilici	Agullanenc, agullanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	27,7 km²
Banyat per	Llobregat d'Empordà
Altitud	166 m
Limita amb	Campmany la Vajol la Jonquera Darnius Morellàs i les Illes
Organització política
• Alcalde	Josep Jovell Pujulà (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17707
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17001
Codi IDESCAT	170010
Lloc web	agullana.cat

Agullana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, Catalunya. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Geografia

• Llista de topònims d'Agullana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, és a 5 quilòmetres de la Jonquera i a 24 de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir, la Jonquera, Campmany, Darnius i la Vajol. A més del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 masies disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de la serra de l'Albera. A la part nord hi ha suredes i alzinars, amb presència de castanyers a les zones de més altura.

Demografia

Entitat de població	Habitants (2023)
Agullana	834
l'Estrada	83
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - 26 34 337 443 1.250 1.564 1.529 1.641 1.798

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.456 1.180 1.062 859 897 824 688 711 670 670

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 619 622 655 672 746 756 806 840 858 826

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 - 841 863 903 909 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

Vista lateral de l'església

El territori del municipi d'Agullana ja era habitat a la prehistòria. N'és reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dos menhirs i la Necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles ix i vii aC. La primera referència documental d'Agullana es troba l'any 1019, amb el nom d'Aguliana, en un document en què el bisbe Pere Rotger cedeix l'Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.

Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle xviii s'hi va començar a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle xx, la vila comptava amb 40 fàbriques que s'hi dedicaven. Avui només en resta una. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tota una sèrie d'edificis modernistes, obra gairebé tots de l'arquitecte Josep Azemar i Pont, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el cafè la Concòrdia.^[1]

Llocs d'interès

creu frontera n° 559

Dolmen de la pedra nova d'Agullana (1891-11-27)

Entre d'altres, a Agullana es pot visitar l'església de Santa Maria i la sala d'Exposicions de la Necròpoli de Can Bech de Baix.^[2]

L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle xii o començaments del xiii. L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.

El coll de la Manrella, monument a Lluís Companys. Encara que se situï en el territori del municipi d'Agullana, aquest coll és a França.

Vegeu també

• Escuts i banderes de l'Alt Empordà
• Suro del Mas Perxés

Referències

1. Gurri, 1992, p. 23.
2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia

• Gurri, Francesc. Pobles de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 8478263268. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya