Akhmat Kadírov
.jpg) (2002)  | |
| Nom original | (ce) Ӏабдулхьамидан кӀант Кадыров Ахьмад-Хьаьж (ru) Ахмат-Хаджи Абдулхамидович Кадыров |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 agost 1951 Kharagandí (Kazakhstan) |
| Mort | 9 maig 2004 (52 anys) Grozni (Rússia) |
| Causa de mort | atemptat, mina terrestre |
| Sepultura | Akhmat-Iurt |
| President de la República de Txetxènia | |
5 octubre 2003 – 9 maig 2004 – Sergei Abramov (en)  → | |
| Muftí Spiritual Administration of the Muslims of the Chechen Republic (en) | |
| 1995 – 2000 | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme, sufisme, musulmà i qadiriyya |
| Formació | Institut Islàmic de Taixkent Universitat Islàmica de Taixkent madrassa Mir-i-Arab |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, teòleg, muftí |
| Professors | Vyacheslav Kuznetsov (en) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | primera guerra de Txetxènia segona guerra de Txetxènia |
| Orde religiós | Qadiriyya |
| Participà en | |
| Família | |
| Família | Kadyrov family (en) |
| Cònjuge | Aimani Kadírova |
| Fills | Ramzan Kadírov |
| Premis | |
 | |
Akhmat Abdulkhamídovitx Kadírov (en rus: Ахмат Абдулхамидович Кадыров), (23 d'agost de 1951 - 9 de maig de 2004), va ser President de Txetxènia els anys 2003 i 2004, fins que va ser assassinat per rebels txetxens en un atemptat a Grozni. Membre d'una família txetxena víctima de les deportacions de Stalin, Akhmat Kadírov va néixer durant l'exili al Kazakhstan. Va poder tornar a Tsenteroi, localitat originària, l'any 1957. Amb la fi de la Unió Soviètica i l'inici de les hostilitats russo-txetxenes, Kadírov es convertí en cabdill militar i religiós, defensant posicions independentistes. Posteriorment, va optar per donar suport al govern federal i es convertí en aliat de Vladímir Putin a Txetxènia, i va ser elegit president el 5 d'octubre de 2003 després d'unes eleccions no reconegudes per l'OSCE. L'espectacular atemptat[1] que li va costar la vida el 9 de maig de 2004, succeí a l'estadi de Grozni, en una desfilada militar que commemorava la fi de la Segona Guerra Mundial. Una mina terrestre col·locada sota la tribuna que presidia va matar-lo a ell, dos dels seus guardaespatlles, el president del Consell d'Estat Txetxè, un nen i un periodista de Reuters. Entre els més de 56 ferits hi hagué Valeri Baranov, comandant de les forces russes a Txetxènia. Després de la seva mort, va ser nomenat president Serguei Abràmov. Un dels seus quatre fills, Ramzan Kadírov, fou nomenat President de Txetxènia l'any 2007.
Referències
[modifica]
- ↑ (castellà) El presidente de Chechenia muere en un atentado en Grozni Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine., La Vanguardia, 9 de maig de 2004