Nom original | (fr) Alain de Lille |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Alanus ab Insulis, Alain de Lille 1116 ↔ 1117 Lilla (França) |
Mort | p. 14 abril 1202 ↔ 5 abril 1203 (75/85 anys) Nuits-Saint-Georges (França) |
Sepultura | Abadia de Cîteaux |
Rector | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Teologia, cristianisme i escolàstica |
Ocupació | teòleg, poeta, escriptor, professor, filòsof, historiador |
Professors | Gilbert de Poitiers, Bernard Silvestre, Pere Abelard i Thierry de Chartres |
Alumnes | Raoul de Longchamp |
Influències | |
Orde religiós | Cistercencs |
Religiós | |
Celebració | Església Catòlica Romana (culte local) |
Festivitat | 30 de gener |
Iconografia | Hàbit cistercenc |
Obra | |
Obres destacables
| |
Alà de Lilla o de l'Illa, en llatí Alanus ab Insulis o en francès, Alain de L'Isle o Alain de Lille (Lilla? 1128 - Abadia de Cîteaux, 1202) va ser un monjo i filòsof medieval francès pertanyent a l'Orde del Cister, anomenat ja en vida doctor universalis per la seva autoritat intel·lectual. La família benedictina el va incloure en els seus llibres litúrgics com a beat.
Se'n sap poc de la vida: que es formà a l'escola catedralícia de Chartres, que va ser professor a París i Montpeller (també se'l va anomenar Alà de Montpeller Alanus de Montepessulano) i potser va participar en el tercer Concili de Laterà l'any 1179.
Se l'anomenava Doctor universalis per la gran quantitat de coneixements que tenia. Es va retirar a l'abadia de Cîteaux, on es va fer monjo cistercenc i morí en 1202.
Alà de Lilla ha estat confós amb altres personatges com l'arquebisbe Alà d'Auxerre, l'abat Alà de Tewkesbury, Alain de Podio, etc. Això ha fet que sovint es trobin a la seva vida fets corresponent a la d'algun d'aquests altres, com també algunes obres atribuïdes. La vida de Sant Bernat és obra d'Alà d'Auxerre i el Comentari sobre Merlín d'Alà de Tewkesbury. Tampoc no és l'autor del Memoriale rerum difficilium, que es publicà amb el seu nom, ni de l'Apocalypse satirique de Golias.
Tot i reconèixer que la raó és l'instrument més poderós per assolir el coneixement, afirma que determinades veritats només poden entendre's amb la fe. És seguidor del misticisme monàstic i les seves obres conrea la gramàtica especulativa i l'ètica, especialment per alertar contra els pecats sexuals. En la línia de la filosofia grega de Parmènides, distingeix entre aparença i realitat, essent la primera pròpia dels sentits.
Les seves obres han estat publicades per Jacques Paul Migne a la Patrologia Latina.[1]