Al-Itihhad al-Islamiya

«Unió Islàmica» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Ittihad-i Muhammedi Djemiyyeti».
Infotaula d'organitzacióAl-Itihhad al-Islamiya
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata

Al-Itihaad al-Islamiya (variants del nom: Al-Itihhad al-Islamiya, Al-Itihad al-Islamiya, Al-Itihaad al-Islamiya, Al-Itihhad al-Islamiyya i Al-Itihad al-Islamiyya; àrab: الاتحاد الإسلامية, al-Ittiḥād al-Islamiyya, ‘Unió Islàmica’), fou una antiga organització islamista de Somàlia; fou coneguda també per l'anagrama AIAI. Els Estats Units li atribuïren vincles amb Al-Qaeda.

Es va formar els anys noranta suposadament sota inspiració d'Ossama bin Laden amb l'ànim de crear un estat islàmic a Somàlia.[1] AIAI va crear diverses corts islàmiques. Els seus vincles amb Al-Qaeda són posats en dubte per alguns experts que consideren que l'organització fou un autèntic moviment social amb diverses faccions de clans locals més o menys radicals.[2] El finançament va venir d'homes de negocis de l'Aràbia Saudita, de la comunitat somali de Kenya i altres expatriats somalis. La seva milícia va arribar a tenir un miler d'homes armats.[3]

Un article a un diari americà li atribuí vincles amb Al-Barakat un conglomerat empresarial somali que estaria implicat en el finançament dels atemptats de l'11 de setembre, però la comissió d'investigació va rebutjar aquesta procedència dels fons utilitzats en l'atemptat.[4] Estats Units li va atribuir haver cooperat en l'atemptat contra les ambaixades americanes a Nairobi i Dar es Salaam el 1988. El 7 de març de 1999 Etiòpia va anunciar que havia fet una incursió a Ballanbale per buscar membres del grup que haurien segrestat a personal mèdic[5][6]

El 24 de setembre del 2001, les comptes o interessos d'al-Itihaad al-Islamiya als Estats Units foren congelades per l'orde executiva 13224, que es va fer extensiva després al seu cap Hassan Dahir Aweys.[7] El juny del 2004 Hassan Abdullah Hersi al-Turki, esdevingut cap de l'organització, fou igualment sancionat per connexió amb Ossama Bin Laden[8]

Segons Estats Units Al-Qaeda feia servir la base d'al-Itihaad a l'illa de Ras Kiyemboni, al sud de Kismaayu i prop de la frontera amb Kenya.[9] Altres informacions indicaven que Kiyemboni era elcamp propi d'Al-Qaeda i que al-Itihaad tenia el seu camp a Las Qoray, a Somalilàndia, a la zona ocupada per Puntland al Sanaag. Després de l'11 de setembre del 2001 aquests camps foren desmantellats i centenars de militants van buscar seguretat a zones tribals al Iemen.[2]

Poc després l'organització es va dissoldre i es va integrar a la Unió de Corts Islàmiques de les que el xeic Aweys va passar a ser un dels caps. Hassan Al-Turki va passar a dirigir Hizbul Shabaab, El Moviment de la Joventut, on després el va succeir Aden Hashi Farah "Eyrow"

Referències

[modifica]
  1. ↑ Hammer, Joshua «The African Front». NY Times, 23-12-2007 [Consulta: 28 desembre 2007].
  2. ↑ 2,0 2,1 Simon Reeve «U.S. returning to a nightmare called Somalia». San Francisco Chronicle, Sunday, 16 desembre 2001 [Consulta: 4 setembre 2007].
  3. ↑ «Counter-terrorism in Somalia: Losing hearts and minds?». International Crisis Group, 11-07-2005 [Consulta: 26 juny 2007].
  4. ↑ «US ends Somali banking blacklist». BBC, 28-08-2006 [Consulta: 24 febrer 2007].
  5. ↑ «Ethiopia-Somalia: Ethiopia denies looting Somali border town». United Nations-Office for the Coordination of Humanitarian Affairs, 10-03-1999 [Consulta: 4 setembre 2007].
  6. ↑ Somalia - Emerging third front in the Ethiopia-Eritrea War? Arxivat 2018-06-20 a Wayback Machine. Stratfor
  7. ↑ William Francis Galvin Secretary of the Commonwealth of Massachusetts. «Suspected Terrorist List: To Massachusetts Registered Investment Advisers». Securities Division, 24-09-2001. [Consulta: 4 setembre 2007].
  8. ↑ Adam Ereli. «Designation of Hassan Abdullah Hersi al-Turki under Executive Order 13224». United States Department of State, 03-06-2004. Arxivat de l'original el 2004-06-19. [Consulta: 4 setembre 2007].
  9. ↑ Syed Saleem Shahzad «Next stop Somalia?». Asia Times, 14-12-2001 [Consulta: 4 setembre 2007]. Arxivat 2005-04-21 at the Library of Congress «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2005-04-21. [Consulta: 7 setembre 2008].

Enllaços externs

[modifica]