Alain Chabat és un dels pocs comediants francesos que han sabut adaptar al gust del seu país l'estil de guió basat en la cultura pop del trio estatunidenc Zucker, Abrahams and Zucker.
La seva productora es diu Chez Wam, que significaria en verlanChez moi (la meva casa, de la meva collita).
El 2005 va començar a finançar l'associació antiracista de França Devoirs de Mémoires.
Va arribar a França el 1963, i la seva família es va instal·lar en Massy, que llavors era un suburbi de París. Era bastant entremaliat, i el van canviar de centre d'ensenyament dotze vegades. Volia ser dibuixant d'historietes o cantant de rock.
Va començar dibuixant historietes, i n'hi van publicar una en la revista Antirouille.
El 1980, es va posar a treballar a Radio Andorra i a France Inter: en aquesta, al programa de la sobretaula del dissabte i el matí i la sobretaula del diumenge L'Oreille en coin.
El 1984, va conèixer a Ràdio Montecarlo a Pierre Lescure, que li va proposar treballar en una cadena nova: Canal +. Allà va començar en les notícies del temps, i cinc mesos més tard, amb Stéphane Sirkis, començaria a presentar el programa diari de varietats 4C+. Al mateix temps, presentava amb Daniel Toscan du Plantier Pròximament en Canal +, programa setmanal, i una secció de revista de premsa al programa Zénith, presentat per Michel Denisot. També presentava Ricard Passion, un programa musical de varietats produït i dirigida per J. M. Steward que s'emetia per 150 emissores.
El 1987, Alain Chabat forma amb Bruno Carette, Dominique Farrugia i Chantal Lauby el quartet d'humoristes al que el periodista i presentador de TV Philippe Gildas va posar el nom de Els Nuls.
Va tornar a la televisió el 1988 en la cadena Comédie ! per participar el novembre i desembre en el programa La Grosse Émission, de Dominique Farrugia.
En el 2001, presentava en Canal + el programa Burger Quiz, on actors i humoristes feien de concursants als qui es feia preguntes en un lloc de menjar ràpid.
1990: Baby Blood, de Alain Robak: el vianant degollat
1991: Les secrets professionnels du Dr. Apfelglück, d'Alessandro Capone, Stéphane Clavier, Mathias Ledoux, Thierry Lhermitte i Hervé Palud: Gérard Martinez
1992: Pizza Blob, de Nicolas Hourès: el Professor Liégeois
1994: One Night of Hypocrisy, de Nicolas Hourès: Thomas
1994: À la folie, de Diane Kurys: Thomas.
1994: Parano, de Anita Assal, Alain Rob, Manuel Flèche, John Hudson i Yann Piquer: el pilot
1994: La cité de la peur, d'Alain Berbérian: Serge Karamazov i Jacques, periodista de TV.
1995: Gazon maudit'), de Josiane Balasko: Laurent Lafaye
1996: Delphine 1, Yvan 0, de Dominique Farrugia: Pierre Krief