Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Àmbit funcional territorial | Comarques gironines | ||||
Comarca | Alt Empordà | ||||
Capital | Albanyà | ||||
Població humana | |||||
Població | 171 (2023) (1,81 hab./km²) | ||||
Llars | 28 (1553) | ||||
Gentilici | Albanyenc, albanyenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 94,4 km² | ||||
Banyat per | Muga i Manol | ||||
Altitud | 239 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Joan Fàbregas Jordà (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17733 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 17003 | ||||
Codi IDESCAT | 170031 | ||||
Parc internacional de cel estrellat | |||||
Data | 2017 | ||||
Lloc web | albanya.cat |
Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs al PEIN de l'Alta Garrotxa.
La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi.
En el primer mil·lenni de la nostra era hi varen arribar els àrabs, però no en queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom d'Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles el Calb a favor de l'abat Dòmnul, que hi va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir).
L'any 1969 el municipi d'Albanyà va incorporar el municipì de Bassegoda, que tenia capital a Lliurona. Això va comportar el canvi de comarca del vell municipi, de la Garrotxa a l'Alt Empordà.[1]
Albanyà ja havia incorporat el 1846 els termes de Carbonils i Els Horts. Per la seva part, Bassegoda havia incorporat el 1846 els termes de Corsavell, Lliurona, Pincaró, Ribelles i Sous.[2][3]
La línia que delimita la separació amb Costoja no segueix la carena, sinó que baixa a la Muga: es tracta d'un fet reconegut al Tractat dels Pirineus, causat pel fet que el poble de Costoja és a dalt de la carena.
Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, d'alzines, de pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del segle xx. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'hi instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria, com ara restaurants (Cal Tet...), comerços (Cal Music...), i un càmping. També es manté l'explotació del bosc, per vendre'n la llenya. Hi ha alguna activitat agrícola, però la majoria de la gent treballa a Figueres o en altres llocs de la comarca.
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Albanyà | 93 |
Bassegoda | 7 |
Carbonills | 1 |
Corsavell | 0 |
Lliurona | 33 |
Molí de Baix | 11 |
Molí de Dalt | 5 |
Pincaró | 0 |
Ribelles | 0 |
Sous | 0 |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |