Albinyana

Per a altres significats, vegeu «Joan Francesc Albinyana i Borràs».

Albinyana

Escut d'armes
Poble d'Albinyana, del municipi homònim.
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 14′ 44″ N, 1° 29′ 12″ E / 41.2455°N,1.4867°E / 41.2455; 1.4867
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Comarca	Baix Penedès
Capital	Albinyana
Població humana
Població	2.666 (2023) (137,42 hab./km²)
Llars	23 (1553)
Gentilici	Albinyanenc, Albinyanenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	L'Albornar
Superfície	19,4 km²
Banyat per	riera de la Bisbal
Altitud	198 m
Limita amb	Banyeres del Penedès la Bisbal del Penedès Santa Oliva el Vendrell Masllorenç Bonastre
Organització política
• Alcalde	Quim Nin Borreda (1999–)
Pressupost	225.541.448 € (2007)
Identificador descriptiu
Codi postal	43716 i 43718
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43002
Codi IDESCAT	430022
Lloc web	albinyana.cat

Albinyana és un municipi de la comarca del Baix Penedès, a la falda de la Serra del Quadrell. És molt proper a les viles del Vendrell i Valls.

Geografia

• Llista de topònims d'Albinyana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia i entitats de població

El municipi d'Albinyana comprèn a part del cap del municipi, el llogaret de les Peces, el veïnat de les masies del Torrent, el lloc de Tomoví així com les urbanitzacions de Bonaterra (I i II), la papiola i el molí Blanquillo.^[1]

Entitat de població	Habitants ( 2018)
Albinyana	424
Bonaterra I	75
Bonaterra II	553
Masies del Torrent, les	12
Molí del Blanquillo, el	67
Papiola, la	523
Peces, les	717

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 15 19 23 272 192 1.085 1.032 1.081 1.118 943

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 871 778 639 551 572 598 583 710 817 817

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.077 1.184 1.380 1.695 1.926 2.140 2.292 2.314 2.367 2.335

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 2.303 2.371 2.468 2.581 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Història

El topònim Albinyana (en català oriental [əlβi'ɲanə]), que en la documentació antiga (s. XI) apareix com a Albignana (i també Albiniana, Albinana), sembla tenir el seu origen etimològic en l'antropònim llatí Albinius.^[2] Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot bina, que construeix el seu plural en bina ina "construccions i edificacions";^[3] o bé un derivat d'alp "muntanya enlairada".^[4]

Al segle xi, el vescomte Guitard va construir el seu castell^[5] en aquestes terres. El seu fill Adalbert, mort durant la Reconquesta, va deixar en testament l'edifici al monestir de Sant Cugat l'any 1010, el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El 1040, l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.^{[cal citació]}

Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d'elles és l'antic castell de Schena Rosa (Esquenosa) que apareix citat en documents de 1173. L'altra fortificació és el castell de Tomoví,^[6] encara que pels documents conservats sembla que es tractava més d'una mansió fortificada (potser una vila romana, Domus Albini) que d'un castell per si mateix.^{[cal citació]}

Cultura

L'església Sant Bartomeu d'Albinyana vista des de l'ermita de Sant Antoni

La població celebra la festa major el 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu. Tot i així, la de Bonaterra I, Bonaterra II, la Papiola, el Molí del Blanquillo i les Peces se celebren durant tot el mes d'agost (l'última durant el darrer cap de setmana d'agost). La localitat també compta amb una altra festa popular el 16 de juliol, coincidint amb la Mare de Déu del Carme.^{[cal citació]}

Llocs d'interès

Vegeu també: Nucli d'Albinyana

Església de Sant Bartomeu

L'església parroquial, dedicada a Sant Bartomeu, apareix documentada el 1120 com a possessió del monestir de Sant Cugat, tot i que la construcció actual és del segle xviii. Té un absis semicircular amb fris i finestra. La torre del campanar és de base quadrada i està coronada per l'estàtua d'un àngel. També hi és present la imatge de la Mare de Déu del Roser, de l'any 1582.^{[cal citació]}

Cal Pau Magí

Es tracta d'una construcció del segle xvii de tres plantes que es troba a la Plaça Major. A l'interior hi ha un vestíbul cobert amb volta d'arc així com una escala d'accés a la zona d'habitatges on es pot veure inscrita la data de la construcció (1637). És l'antiga residència de l'administrador de Sant Cugat.^{[cal citació]}

Cal Gener

És una construcció de grans dimensions situada a l'agregat de Les Peces, datada dels segles XV-XVI, i reconstruïda en el XVIII. Les finestres estan envoltades de pedra i la façana presenta uns interessants esgrafiats restaurats el 1984. Representen figures humanes i diversos elements arquitectònics i geomètrics. Actualment funciona com a casa-museu dedicada al turisme rural.^{[cal citació]}

Ermita de Sant Antoni

Santuari de Sant Antoni de Pàdua

El santuari de Sant Antoni de Pàdua és un edifici del segle xviii, de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües, situat als afores de la població, a 383 metres d'altitud.^[7] Té volta de canó i contraforts exteriors. Té també una torre adossada que funciona com a campanar. Es creu que formava part de l'estructura de defensa de l'antic castell. Està situada sobre un petit turó i ofereix una vista excepcional de la plana de la comarca fins a la costa.^{[cal citació]}

Ruïnes del castell

El castell d'Albinyana, segurament construït pels àrabs, és un antic castell del qual només en queden els fonaments, la base rodona i algun mur de pedra que n'expandeix l'estructura, indicatiu que es tractava d'una construcció un punt més complexa que no pas una simple torre de vigilància.^{[cal citació]}

Cova de Vallmajor

La cova de Vallmajor té pintures rupestres catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d'Art Rupestre a la Mediterrània.^{[cal citació]}

Cal Mata

Masia i baluard amb portal d'arc rebaixat (1616). També hi ha un celler del 1762. És a prop de la carretera de Valls al Vendrell.^[8]

Cal Groc

Casa al número 9 del Carrer Major, propietat de l'escriptor Joan Perucho, que hi passà temporades des de mitjans anys seixanta i hi ambientà algunes obres. La família hi conserva la seva biblioteca. El 1998, Perucho va demanar que les seves cendres fossin dipositades al cementiri d’Albinyana, però directament al terra, no pas un nínxol. No hi ha hagué entesa amb l'ajuntament i l'escriptor va marxar i no tornà al poble; en morir el 2003, les seves cendres es van escampar per la serra de Prades.^[9]

Economia

La principal activitat econòmica és l'agricultura de secà. Els principals cultius són la vinya, els cereals, ametllers i avellaners. A la zona de la canal hi ha regadiu, bàsicament dedicat a horta.^[10] Fins a mitjan segle xx va existir una important indústria de fabricació de cabassos i senalles de margalló.^[1]

Actualment^[Quan?] el safari - parc aquàtic Aqualeón, l'explotació de flors i una petita indústria tèxtil, són també una font d'ingressos i una atracció turística per a la població.^{[cal citació]}

Política

Llista d'alcaldes i nombre de regidors per partit^[11][12]

Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
PDeCAT	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	6	8
PSC	-	4	3	-	-	4	4	5	4	4	3	3
PP	-	-	-	-	-	-	-	0	0	0	0	-
ERC	-	-	-	-	-	-	-	-	0	1	1	0
ICV	-	-	-	-	0	-	-	-	-	-	-	-
CiU	-	3	4	2	4	5	5	6	7	6	-	-
C's	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	-
Altres	7^b	-	-	5^a	5^a	-	-	0	-	-	-	-
Total	7	7	7	7	9	9	9	11	11	11	11	11
^a Independents Municipi d'Albinyana (IMA); ^b Agrupació Independent d'Albinyana (AIA)

Referències

1. Jesús Giralt. Atles comarcal i municipal de Catalunya. Volum 5. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2006. ISBN 978-84-412-1429-3. 
2. «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». Arxivat de l'original el 2012-04-14. [Consulta: 1r agost 2010].
3. CASELLAS I PORCAR, Miquel. Albinyana en els primers documents de la història
4. BOFARULL I TERRADES, Manuel. Origen del noms geogràfics de Catalunya.
5. S'ha de tenir en compte que, en els documents d'aquesta època, el mot castrum tant podia ser un sinònim de castellum (castell) com una extensió de terra que es pogués travessar en un dia, és a dir, el que avui en dia se'n diu terme o municipi.
6. «Albinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
7. «Albinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
8. «Albinyana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
9. ^{[enllaç sense format]} https://catalunyadiari.com/tarragonadigital/baix-penedes/centenari-joan-perucho-resseguint-petjada-escriptor-albinyana-2020
10. «de l'Ajuntament d'Albinyana». Arxivat de l'original el 2015-05-03. [Consulta: 1r juliol 2015].
11. «Resultats de les eleccions municipals. Vots a partits. Albinyana» (en català). [Consulta: 5 agost 2022].
12. Bofarull i Terrades, Manuel. Batlles d'Albinyana [Consulta: 5 agost 2022]. 

Enllaços externs

• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Eleccions Locals 2015, resultats i composició del Ple Municipal amb regidors i regidores