| |||
Nom original | (fr) Alexandre Charpentier | ||
---|---|---|---|
Biografia | |||
Naixement | Alexandre-Louis-Marie Charpentier 10 juny 1856 París | ||
Mort | 4 març 1909 (52 anys) Neuilly-sur-Seine (França) | ||
Sepultura | Saint-Ouen Cemetery (en) | ||
Nacionalitat | Francesa | ||
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts | ||
Activitat | |||
Lloc de treball | París | ||
Ocupació | escultor, dissenyador, pintor, medallista, ebenista | ||
Art | Escultura, medalles | ||
Professors | Hubert Ponscarme | ||
Obra | |||
Obres destacables
| |||
Família | |||
Cònjuge | Elisa Beetz-Charpentier | ||
Premis | |||
| |||
Alexandre-Louis-Marie Charpentier conegut també com a Alexandre Charpentier (París, 1856 - 4 de març de 1909), fou un escultor, medallista i ebenista francés.
Fill d'obrers, va ser aprenent d'un joier, i en acabat d'un gravador de medalles, on es va familiaritzar amb l'escultura i el baix relleu. Temptat per l'escultura, el jove va ingressar a l'Escola de Belles Arts, on no estaven obligats a continuar aprenent el gravat de medalles. Ell va acudir durant els anys 1871-1876, com a alumne al taller de gravat d'Hubert Ponscarme. Va començar als 21 anys, amb un petit medalló on va representar el retrat de la seva mare i va realitzar el baix relleu Tirador d'Arc, exposat al Saló de 1879 i que va ser comprat per Alexandre Dumas.
El 1890, va exposar amb els seus amics anarquistes i neoimpressionistes com Maximilien Luce, Camille Pissarro i Paul Signac, al Saló dels XX, manifestació d'avantguarda celebrada a Brussel·les. Amic de Constantin Meunier i Jules Louis Rame, Charpentier va freqüentar la bohèmia literària i artística. Va col·laborar en el Teatre-Lliure d'André Antoine, per al que va dissenyar els programes i va fer retrats dels seus col·laboradors en forma de medalles. Va dirigir la decoració escultòrica del cabaret Chat noir.[1]
Al final de la seva carrera, Charpentier va tornar al gravat de medalles, de forma especial per a la Société des Amis de la médaille française.[2] Alexandre Charpentier era un amic proper de Claude Debussy, que li va dedicar una de les seves peces per a piano «cloches à travers les feuilles». Debussy va ser el que va sol·licitar que se li lliurés la insígnia de Cavaller de la Legió d'Honor.[3]