Alexinos

Plantilla:Infotaula personaAlexinos
Biografia
NaixementÈlida (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort265 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola de Mègara Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEubúlides de Milet Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDionisi d'Heraclea Modifica el valor a Wikidata

Alexí o Alexinos (grec antic: Ἀλεξῖνος; llatí: Alexinus) fou un filòsof de l'escola dialèctica o de Mègara, deixeble d'Eubúlides de Milet que va viure al segle III aC. Era nascut a Elis i es va establir a Olímpia. Les seves doctrines no s'han conservat, però Ciceró en fa una breu referència[1] i altres historiadors expliquen la seva manera de pensar.

Vida

[modifica]

Alexinos (339-265  aC[2]), va néixer a Elis ciutat del Peloponès, tot i que se'l relaciona amb l'escola de Mègara perquè va ser deixeble d'Eubúlides i compartia els ideals d'aquesta escola. Més endavant va decidir crear la seva pròpia escola i es va traslladar a Olímpia on va fundar una secta coneguda com "els olimpians", però els seus deixebles, cansats dels pocs mitjans i del lloc poc saludable on vivien, el van abandonar tots. Va morir en clavar-se accidentalment una canya mentre nedava pel riu Alfeios.[3][4]

La seva filosofia

[modifica]

Va ser un filòsof dialèctic. Segons Diògenes Laerci La tradició el presenta com un hàbil contradictor, cosa que va fer que el coneguessin amb el sobrenom de "el refutador". Va mantenir una disputa amb Zenó de Cítion, el fundador de l'estoicisme, sobre el tema de l'essència del món i amb el propòsit de guanyar el debat va provar de desacreditar la lògica estoica amb la reducció a l'absurd.

Alexinos va escriure : « Ser poeta és millor que no ser, ser gramàtic és millor que no ser, (...) o segons els estoics res no és millor que el món, car el món és poeta i gramàtic. »

L'any 267 o 266 aC, Alexinos també va mantenir un debat amb l'epicureista Hermac sobre qüestions de retòrica.[2] Filòdem de Gàdara a la seva Retòrica cita Alexinos[5] el qual critica els sofistes retòrics per malgastar el seu temps en temes inútils com la dicció, la memòria i la interpretació de la intenció d'alguns poetes.

Obres

[modifica]

La descoberta dels escrits de Filòdem entre els papirs trobats a Herculà[6] han permès conèixer les idees d'Alexinos en relació a la ciència, la saviesa i la retòrica.

Va ser autor d'un tractat titulat Sobre l'educació avui dia perdut, treball contra la història dels èfors, en què discutia la relació entre retòrica i història.[7] També és autor d'una obra titulada Memorables potser a imitació d'un llibre semblant escrit per Xenofont. En aquesta obra, segons narra Arístocles de Messina, apareixia Alexandre el Gran quan encara era un nen refutant al seu preceptor Aristòtil. Alexinos va ser autor d'un Παιάν, o Παιήων (paraula que tradicionalment es referia a un cant col·lectiu adereçat a Apol·lo com a déu sanador)[8] però ell el va dedicar al general macedoni Cràter d'Orèstia company d'Alexandre. Aristó de Kéa va escriure l'obra Πρὸς τάς Ἀλεξίνου ἀντιραφάς (Contra les refutacions d'Alexinos)[9]

Fonts d'estudi

[modifica]

Les fonts per a l'estudi de les dades biogràfiques i de la seva filosofia són les següents: La font més important és Diògenes Laerci a Alexinus. També estan Filòdem de Gàdara, Ateneu, Eusebi de Cesarea, Sext Empíric[10] i Ciceró, així com els informes de menys significatius d'altres autors.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ciceró, Academica, II. 24
  2. ↑ 2,0 2,1 Tiziano Dorandi, Chapter 2: Chronology, in Algra et al. (1999) The Cambridge History of Hellenistic Philosophy, Cambridge University Press, page 47.
  3. ↑ Diògenes Laerci, II, 109-110.
  4. ↑ Jowett, pàg. 128
  5. ↑ PHerc. 1674
  6. ↑ Papyrus Herculanensis 418 frg. 4, 14-4, 15.
  7. ↑ 7,0 7,1 Klaus, pàg. 218-221
  8. ↑ Vegeu Il·líada, cant A-1
  9. ↑ Diògenes Laerci, VII, 163.
  10. ↑ Sext Empíric, Adversus mathematicos 9,108.

Bibliografia

[modifica]
  • Robert Muller: Les Mégariques. Fragments et témoignages, Vrin, 1985.